La descarbonització obliga a ampliar la xarxa elèctrica per evitar el col·lapse

Un canvi de model com aquest implica una transformació profunda del sistema energètic. El problema és que mentre la demanda elèctrica creix i la generació d’energia es descentralitza –ja no depèn tot d’una gran central sinó que existeixen diverses plantes renovables–, la xarxa elèctrica que ha de suportar aquestes necessitats gairebé no ha canviat. "La xarxa, dissenyada per a un altre plantejament, està al límit i totalment saturada", afirma José Luis Domínguez, responsable del grup de sistemes elèctrics de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). "És imprescindible que s’adapti al nou mapa energètic que es va dibuixant", afegeix.

A escala global, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) calcula que seran necessaris almenys 80 milions de quilòmetres addicionals de línies elèctriques per arribar als objectius de descarbonització. Tant el Govern espanyol com la Generalitat de Catalunya reconeixen que resulta imprescindible invertir en mesures de modernització i en més quilòmetres de xarxa elèctrica perquè la transició verda no es freni abans d’arrencar. En concret, fonts del sector elèctric afirmen que caldria invertir un euro en xarxes per cada euro invertit en renovables.

Planificació en marxa

A Catalunya, en concret, en l’actualitat hi ha 27.400 quilòmetres de xarxes. Però davant un futur dominat pels cotxes elèctrics, la retirada progressiva de les calderes de gas i el creixement de l’autoconsum, serà necessari ampliar i reforçar aquestes infraestructures. Només amb un nou mapa de línies elèctriques, adaptat a les noves necessitats de consum i generació, serà possible aconseguir una reducció dràstica de les emissions d’efecte hivernacle.

Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica asseguren que el nou escenari comportarà la instal·lació de "més infraestructures vinculades a la xarxa elèctrica" per poder evacuar l’energia produïda per les renovables. A més, afirmen estar treballant amb les previsions tècniques i normatives per donar resposta a aquest horitzó.

L’actual mapa de transport d’energia està format per dos tipus de xarxa, la de transport i la de distribució. La de transport està formada per les autopistes que traslladen unes grans quantitats d’energia a molt alta tensió (220, 400 o més quilowatts) i connecten les grans centrals de generació amb els centres de consum o amb altres subestacions principals. A la Península, estan gestionades per un operador únic, Red Eléctrica (REE), que porta a terme planificacions cada cinc anys.

Aquesta empresa, entre el 2020 i el 2024, va invertir 3.300 milions d’euros en xarxes. En aquesta xifra destaca l’acceleració del ritme inversor en els últims anys, en línia amb la necessitat d’adaptar i dimensionar la xarxa per escometre la transició ecològica i atendre les noves demandes, puntualitzen fonts de REE, que asseguren que s’està portant a terme una tasca d’acompanyament al país en la seva transició ecològica i el seu desenvolupament industrial. En concret, el 2024, per primera vegada, la inversió va superar la barrera dels 1.000 milions (1.104,9), cosa que suposa la quantitat més gran de la història de Red Eléctrica i un 34% més que l’any anterior. La previsió del 2025 és assolir els 1.400 milions d’euros d’inversió.

Les línies de distribució, les petites, en canvi, equivalen a les carreteres locals de l’electricitat. Porten l’energia des de les subestacions fins als consumidors finals: llars, comerços i indústries. Aquestes operen a mitjana i baixa tensió (20 o 40 quilowatts, per exemple), són més capil·lars i extenses i estan gestionades per desenes d’empreses diferents, tot i que les que més quilòmetres de xarxa inclouen són Endesa i Iberdrola.

El 2024, Iberdrola va invertir 11.200 milions d’euros amb l’objectiu d’ampliar i millorar les seves xarxes de distribució. Endesa, per la seva banda, va dedicar uns 4.000 milions a aquest mateix repte. Les dues companyies tenen previst incrementar els diners dedicats a la distribució en els pròxims anys. Per tant, es batrà un nou rècord d’inversió en els pròxims anys. No obstant, encara queda marge per créixer. "Hi ha parcs eòlics i fotovoltaics petits que no requereixen estar connectats a altes tensions sinó que en tenen prou amb un enllaç a les xarxes de distribució", assenyala Lluís Pinós, president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

El més habitual, fins ara, era un sistema vertical. "Es generava energia a alta tensió en grans plantes i després es reduïa progressivament fins a arribar a l’usuari final, passant del transport a la distribució", precisa Pinós. En canvi, amb la creixent presència d’instal·lacions renovables descentralitzades i de l’autoconsum domèstic i industrial, el model es torna horitzontal. "Ara es produeix una quantitat considerable d’electricitat en punts més pròxims al consum, i no sempre a alta tensió", assenyala.

"Per afrontar-ho, és imprescindible remodelar i reconvertir la xarxa de distribució perquè també sigui capaç de gestionar la demanda i l’oferta de manera flexible i bidireccional", exposa l’especialista. "Es tracta d’un nou paradigma en el qual la distribució guanya protagonisme i responsabilitat, però perquè el pla sigui exitós és necessari que a les empreses distribuïdores els surti a compte econòmicament invertir-hi, i això depèn que hi hagi uns sistemes de retribució incentivadors", suggereix Pinós. També fonts d’Endesa i Iberdrola reclamen una millor compensació, davant el nou protagonisme de les xarxes de distribució.

Concepte clau

Un altre concepte clau és el de "xarxa mallada", una estructura interconnectada que permet múltiples rutes alternatives per transportar l’electricitat, i millorar la seguretat del subministrament. "Així es pot garantir la capacitat de distribuir l’energia fins i tot en situacions de fallada o sobrecàrrega en una línia", constata Domínguez, que coincideix amb Pinós en la necessitat d’ampliar i adaptar les xarxes de distribució per tal que puguin assumir aquest nou paper més actiu.

Notícies relacionades

Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa

De Nadal convida a aprofitar la crisi dels EUA per atraure talent a la UE

Però la millora de la distribució per si sola no serà suficient. També són més necessaris nous quilòmetres de xarxes de transport: "Amb el que tenim ara anem tirant, però, si de veritat volem una electrificació real, amb la distribució no n’hi haurà prou". Es requerirà una xarxa més potent, més estesa i amb més capacitat d’integració de renovables.

Un altre pilar seran els sistemes d’emmagatzematge com les bateries. L’electrificació de l’economia no únicament implicarà la substitució de fonts d’energia, sinó redefinir per complet les infraestructures i preparar-les perquè resisteixin una quantitat de potència considerable.