Ramón Bataller, referent en el dany de l’alcohol al fetge: «Les nenes ja beuen més que els nens a Espanya»

¿Com valora el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques i dels seus efectes en les persones menors d’edat del Govern? N’estic bastant al corrent, perquè ens vam reunir al Ministeri de Sanitat. En teoria no faria falta aquesta llei si es complissin les normes que ja hi ha perquè no es pot vendre alcohol a menors de 18 anys. Però aquesta llei amplia una mica la qüestió pel que fa a publicitat o que al costat de les escoles no hi pugui haver llocs on venguin alcohol. Però, és clar, treure un bar al costat d’una escola a Espanya... A més de mesures restrictives, cal ficar al cap els joves que un s’ho pot passar bé o desinhibir-se sense beure. Al matí següent t’aixeques amb bon cos i durant tota la festa saps el que estàs fent i ningú s’aprofita de tu, ni tu de ningú, ni tens risc augmentat de violència, ni més accidents i, a més, et cuides la salut.

¿Ha notat un canvi quant al patró de consum en adolescents? Tot i que és veritat que continuen bevent molt, hi ha una joventut una miqueta més conscient de la salut. Però també hi ha una dada, que just ara publiquem en un ‘paper’ a la revista ‘JAMA’, i és que, als Estats Units gairebé tots els pacients amb hepatitis associada a l’alcohol són dones joves i, a més, amb molt antecedent d’abús sexual. Perquè l’alcohol pot predisposar a l’abús i l’abús predisposa que tinguis un trastorn per ús d’alcohol. Amb la qual cosa es pateix molt. Hi ha hagut un augment de cirrosi i hepatitis associades a l’alcohol en dones joves en països anglosaxons de manera escandalosa. 

¿Què està passant a Espanya? Hi ha una dada que ningú té en compte: que les nenes beuen més que els nens. Em preocupa molt. Va passar amb el tabac. Tinc 59 anys però, quan era nen, el càncer de pulmó i els infarts eren coses d’homes, fins que van començar a fumar més les dones. Ara és una mica el mateix: encara no estem veient tant augment d’hepatitis associades a l’alcohol en dones joves, però sí que les nenes beuen més que els nens, es necessiten uns anys perquè comenci a notar-se els efectes en la seva salut.

¿En el cas de les dones, està més invisibilitzat l’alcoholisme? Sí, sens dubte. Està més estigmatitzat l’alcohol pel masclisme de la societat. Jo sempre poso un exemple: entres en un bar i veus una dona ben vestida prenent-se un whisky i penses ‘una perdedora, una alcohòlica, li ha anat malament’. Veus un home ben vestit i penses: ‘acaba de fer un negoci en la seva vida, és un guanyador’. Hi ha un estigma. Vivim en una societat en què l’alcohol és una cosa d’homes i on, a més, una dona no pot tenir addiccions.

¿Ha canviat el perfil de la persona addicta a l’alcohol? Hi ha un nou tipus d’addicció que és un bevedor moderat que, a més, té síndrome metabòlica i hipertensió, està obès, està encaminant-se cap a la cirrosi, li dius que ho deixi i no pot, malgrat fer-ho moderadament. Cada vegada s’està considerant més aquest patró com a trastorn per ús de l’alcohol. Ja no és l’alcohòlic de tota la vida aquest que bevia 25 cerveses i li tremola la mà si intenta deixar-lo. No.

¿Com s’ajuda a sortir una persona que fa tota una vida que beu? Si un no identifica algú que beu, lògicament no pot ajudar-lo. ¿Com curarem una cosa que no identifiques? Hi ha un nou test que ‘detecta’ tot el que has begut l’últim mes, a més quantificat. Ja l’hem implementat a l’Hospital Clínic –es diu PEth– perquè no era a Espanya. Només el tenia el Laboratori Antidopatge de Catalunya. Malalts que un sospita de patologia alcohòlica i que ho neguen, els fas un test i allà no se n’escapa ni un. Hi ha moltíssimes persones que no ho diuen per estigma o vergonya. Això el primer. Una vegada identificat, llavors un ha d’intentar que el malalt accepti deixar la beguda i ajudar-lo amb els mitjans necessaris.

¿Què passa amb la gent més gran?.  Que, culturalment, això d’anar a un psicòleg o algú que els ajudi genera una gran resistència en gent de més edat. A mi, als Estats Units, em va anar molt bé passar visita juntament amb una psicòloga. Això a Espanya és més difícil, ja que hi ha menys cultura que un malalt el visitin diversos especialistes alhora. També és veritat que hi ha pocs especialistes d’addiccions. I després, una altra cosa que també passa és que hi ha molt poca detecció precoç de malaltia hepàtica silent en centres de salut de primària o en centres d’addiccions on es veu gent que beu molt.

Notícies relacionades

Experts asseguren que Catalunya necessita noves xarxes de transport d’energia malgrat el rebuig de les MAT

Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

¿I com es controla la pressió de la indústria de l’alcohol? Ara estic fent un estudi utilitzant intel·ligència artificial, que m’ajuda a buscar fonts. Sobretot el que fan les companyies d’alcohol i els ‘lobbies’ per promocionar el fet que l’alcohol és una substància que et dona potència en l’esport, èxit social, fins i tot potencia les relacions interpersonals, quan és el contrari: et deixa impotent, aïllat socialment, etcètera. I després, com maniobren per evitar que hi hagi lleis que permetin que es posi un cartellet per advertir que l’alcohol és addictiu i que si una persona no ho pot controlar, truqui a un número de telèfon. No es va deixar fer a Espanya, ni a Europa. L’alcohol és intocable perquè és un negoci molt lucratiu i, de vegades, es prioritza sobre la salut. Posaria, a més, un cert impost a qualsevol beguda alcohòlica. Però no un impost sense sentit, sinó amb un propòsit. Que pal·liés, d’alguna manera, el mal a víctimes, per exemple, d’accidents de trànsit causats per l’alcohol. O que anés a investigació.

Vostè també ha alertat sobre el consum d’alcohol i cocaïna. De manera col·loquial dic que a Espanya es considera que la cocaïna és com el nou porro. S’ha normalitzat socialment. Som el segon consumidor més gran del món, després del Regne Unit. I Barcelona és la primera ciutat de tot Europa. Es compra massa fàcilment, i sembla que s’ha abaixat la guàrdia en àmbit social i policial. El traficant no té la por que tenia abans amb l’heroïna. I, en segon lloc, no hi ha una percepció de gravetat. I en aquesta droga parlem de paraules importants, ja que pot causar mort sobtada i malalties greus, en especial quan s’ajunta amb l’alcohol.