El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

Pel que fa a la llengua d’"identificació" –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà també supera en gairebé 10 punts el català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon que té el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que hi té el castellà, i el 16,9%, català i castellà.

Si es té en compte la llengua "inicial" –la que abans s’anomenava materna, la primera amb què la persona s’introdueix en la parla–, només el 30,9% dels enquestats entre 15 i 29 anys tenen el català; un 44,5%, el castellà, i un 12,3%, "altres llengües".

"La llengua dels profes"

L’informe d’usos lingüístics s’ha publicat aquest 2025, però s’ha elaborat a partir d’una enquesta feta entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024. Les dades avalen el diagnòstic que es va fent des de les aules i que apunta que la situació del català entre els joves, lluny de millorar, sembla que continua empitjorant. Els professors dels instituts –especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on més es pregunta– fa anys que alerten: l’ús del català en una part molt important dels centres és residual fora de les classes.

La professora Cristina Sans assenyalava en una entrevista a aquest diari ara fa uns quants mesos que "els alumnes veuen el català com la llengua dels profes, i es reboten". "De la mateixa manera que arriba un moment en què tots es pentinen i es vesteixen igual, la moda també és parlar en castellà", afegia . Compartia aquesta visió el professor Alejandro López: "A partir del dia que tenen mòbil, només consumeixen YouTube i TikTok, i els seus referents parlen castellà, castellà i castellà".

Segons l’informe Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció, publicat pel Govern el novembre del 2023, un dels reptes per a la promoció del català és el fet que l’elecció lingüística està fortament relacionada amb la llengua inicial i d’identificació, de manera que l’ús social del català depèn molt sovint de la presència de parlants natius de català. "Una part molt significativa dels joves amb poca vinculació amb el català només fan servir aquesta llengua de manera reactiva en contextos molt catalanitzats o, més comunament, no la fan servir gens ni mica", apunta aquest document que ha editat el Departament de Cultura (el novembre del 2023 encara no existia la Conselleria de Política Lingüística).

Notícies relacionades

Sis mesos de la dana: una reconstrucció de dimensions històriques amb més de mil infraestructures danyades

La Moreneta surt de la basílica per celebrar el seu mil·lenari

Hi ha un segment de joves que, tot i que han arribat a àmplies competències en català gràcies a l’escola, l’activen molt poc perquè el seu entorn amb prou feines els convida a utilitzar-lo. "A l’hora d’explicar aquesta falta d’adopció d el català es combinen identificacions i imaginaris lingüístics, falta de competència i poca exposició a contextos socialitzadors que afavoreixin l’activació de l’ús del català", continua assenyalant el mateix estudi, que apunta a un segment de joves que, "tot i que han arribat a tenir àmplies competències en català gràcies a l’escola", l’accionen molt poc perquè el seu entorn gairebé no els convida a fer-lo servir mai perquè consideren que el català és una llengua emocionalment distant.

Per als joves nascuts en determinats entorns socials molt castellanitzats o fora de Catalunya, la falta d’ús té a veure amb un coneixement limitat de la llengua, combinat amb el fet que sovint "dominen més el castellà, que acostuma a funcionar com a llengua franca", que és la que es fa servir com a vehicle de comunicació en una comunitat on hi ha més d’una llengua possible.