Sis mesos de la dana: una reconstrucció de dimensions històriques amb més de mil infraestructures danyades

Entre la imatge de les vies penjant al pont de Paiporta i la dels trens circulant han passat 180 dies, sis mesos. És el temps transcorregut des de la barrancada del fatídic 29 d’octubre, que va inundar gran part de l’Horta Sud, la Ribera i la Foia de Buñol, i va arrasar no només aquesta passarel·la ferroviària, sinó també carreteres, xarxes de sanejament o telecomunicacions, biblioteques, centres de salut, gleres, barrancs i platges fluvials, entre d’altres. El recompte de les infraestructures públiques afectades supera el miler d’instal·lacions i, això, sense comptar carrers, habitatges, garatges i altres tipus de propietats privades. A la seva reparació s’han destinat gairebé 6.000 milions d’euros entre les diferents administracions públiques; bé l’estatal, l’autonòmica, la provincial, bé les de nivell local. Primer es va actuar sobre les de més urgència, les més imprescindibles per a la vida diària i, a poc a poc, la resta; moltes encara en fase de rehabilitació –la xarxa de Metrovalencia al sud de Paiporta, algunes depuradores i canalitzacions o els cursos del Poyo i el Túria, entre d’altres– i amb treballs continus sense parar.

Algunes de les xifres encara impressionen. Més de 120.000 cotxes retirats. 800.000 tones de residus, l’equivalent a les escombraries acumulades del País Valencià en 6,25 anys o 270 camps de futbol a vessar. 160 quilòmetres de carreteres, la meitat de la distància entre València i Barcelona. 350 instal·lacions municipals, entre biblioteques, passos subterranis, instal·lacions esportives... Un centenar de passarel·les i ponts. 123 depuradores amb la instal·lació de megacanonades de cinc quilòmetres de longitud. Per a la seva reparació, els quatre nivells d’administracions han llançat contractes d’emergència, amb els quals s’ha aconseguit reparar gran part dels danys, però les obres de més envergadura i menys urgents estan encara pendents. Els ritmes de l’Administració tampoc ajuden.

Obres del Govern central

El Govern central és qui més pressupost ha mobilitzat per a la reparació d’infraestructures. Dels 16.600 milions destinats a la reconstrucció , gairebé un de cada tres euros –5.338 milions– s’han destinat a la reparació de carreteres –la variant del bypass va ser construïda en menys de 15 dies, per exemple–, de les xarxes ferroviàries –amb els 423,7 quilòmetres de Rodalies recuperats, excepte la C3 entre Aldaia i Utiel–, de sanejament o instal·lacions de titularitat municipal. En aquesta última partida, es troben els 1.750 milions d’euros transferits als Ajuntaments per a la reconstrucció d’aquestes, bé mitjançant gestió directa, bé a través de Tragsa, l’empresa estatal encarregada de gestionar i executar els projectes inabastables per als Ajuntaments, tot i que també està patint les dificultats de tramitar tants projectes simultàniament.

Delegar a Tragsa el pas de la licitació és el plantejament que estudien a l’Ajuntament de Benetússer, com explica la seva alcaldessa Eva Sanz. De moment, estan ultimant les memòries dels projectes de les diferents zones urbanes –«hem dividit el poble en segments i, en cada sector, hem analitzat què cal fer», explica, per presentar-les als corresponents ministeris. Els han concedit 48 milions d’euros per reconstruir pràcticament tots els edificis municipals. «Estan tots afectats, alguns menys com l’Ajuntament que només té afectacions a la planta baixa», relata. Als projectes, estan fent modificacions per afrontar millor futures barrancades; per exemple, elevar al primer pis les instal·lacions elèctriques o de comunicacions o buscant revestiments diferents per als edificis, més resilients a l'aigua. De fet, els experts recomanen replantejar l’urbanisme de les zones afectades. Així ho explica Víctor Yepes, catedràtic en l’àrea de Construcció de la Universitat Politècnica de València (UPV): "Si construïm igual que com estava abans, estem assumint que quan torni a passar un fenomen similar, es donarà una catàstrofe semblant".

Malgrat tots els avenços, Sanz reconeix que «anem més lents del que ens agradaria i del que la població entén», però defensa la importància de complir els ritmes de l’Administració, perquè tot es faci de la millor manera possible i invertir la quantitat transferida «al més necessari» i de forma «eficient».

Conques i gleres

A més, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, s’estan duent a terme 12 obres d’emergència a la demarcació, amb un pressupost total de 202 milions d’euros més en execució i 300 més en previsió. Entre les actuacions en marxa, es troben la reparació de la presa de Forata, on s’està extraient el llot acumulat, la reparació del canal Xúquer-Túria, la reconstrucció de cabals al Camp de Túria, la reparació dels danys del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) o les obres als cursos del barranc del Poyo i el riu Magre.

A l’altura de Xestalgar, per exemple, s’està treballant a netejar el llit del riu, tot i que la crescuda dels cursos pel desembassament de les preses, després de les últimes pluges, han hagut de paralitzar les feines. Segons el seu alcalde, Raúl Pardos, s’està treballant «més ràpid que mai», però mig any per a l’Administració «és només preparar i moure papers». En el seu cas, han rebut 8,2 milions per a la reconstrucció, però el curs del Túria és el seu motor turístic. «Les pernoctacions de turistes estan aturades –, confessa–. L’objectiu és que el riu sigui segur per al bany a l’estiu –s’ha desaconsellat banyar-se per Setmana Santa– però no estarà reconstruït aquest any, per més que ens pesi». 

Al País Valencià

La Generalitat Valenciana ha destinat més de 300 milions d’euros en infraestructures a través del departament de Vicente Martínez Mus. D’aquests, 75 milions s’han invertit en la reparació de 18 carreteres fetes malbé; 13 estan obertes amb normalitat i, en cinc més, es continuen treballant i funcionen parcialment. A més, la xarxa de sanejament compta amb un pressupost previst de 100 milions, per pal·liar els danys de les 123 depur adores afectades i instal·lar de nou algunes de les grans canalitzacions danyades; i 125 milions més, són per accelerar la recuperació del servei de Metrovalencia, operatiu fins a València Sud i amb la part sud de la Línia 1 pendent de posar-se en marxa. Conselleria estima que es reobrirà el 21 de juny; fins aleshores, hi ha serveis de bus llançadora.

A aquests se sumen les inversions d’altres conselleries: 25 milions d’Agricultura per encarriaments urbans o els 40 milions per a reparacions en centres sanitaris, entre d’altres. Es podria afegir els futurs 141,5 milions dels pressupostos específics de la dana dels comptes del 2025, fins i tot pendents d’aprovar. 

Notícies relacionades

Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

Els 150 milions restants els aporta la Diputació de València. Entre les accions portades, es troben les obres en calçades, la reconstrucció de 29 grans estructures , entre aquestes el pont que connecta Cheste amb l'A3 o el pont sobre el riu Magre a Carlet, fins i tot en execució i que s'espera que no estigui operatiu fins al mes d'octubre, malgrat que els treballs avancen a «bon ritme». Cal recordar, a més, que l’ens provincial va assumir la neteja de més de 350 garatges que, tot i que no són infraestructures públiques, han sigut un dels treballs essencials en la neteja dels municipis afectats.

Ajudes abonades

El ritme no és el desitjat en l’execució de les infraestructures a rehabilitar, ni tampoc en la transferència de les ajudes públiques per als afectats per la dana, que superen ja els 5.000 milions d’euros. Sis mesos després de la barrancada, les persones afectades continuen iniciant tràmits per sol·licitar ajuts i ho fan a un ritme constant. La mitjana diària de l’últim mes és de 375 noves sol·licituds al dia, segons les estadístiques publicades per l’Executiu central, que s’actualitzen diàriament. El retard més gran es produeix en les ajudes directes per pal·liar danys personals i materials, de les quals només s’han abonat 4.044, el 9,27% del total.