La NASA prioritzarà colonitzar Mart a les missions científiques

L’huracà Trump ja ha arribat a l’espai. La intensa campanya de retallades impulsada per l’administració nord-americana està posant cap per avall totes les grans institucions científiques del país i ara, després de setmanes de rumors, tot apunta que està a punt d’arribar fins a la NASA. Segons ha avançat The Washington Post, Trump amenaça amb retallar de forma dràstica els fons de l’agència, fet que podria traduir-se en acomiadaments massius i cancel·lacions de missions científiques clau per estudiar el cosmos. El perquè d’aquesta decisió és un secret a crits. Es diu que Trump vol retallar en ciència bàsica i apostar per projectes mediàtics com la utopia de portar humans a Mart, cosa que va prometre durant la seva investidura i que, a més, és el gran somni del seu còmplice Elon Musk.

Gairebé tot el que ha transcendit fins ara han sigut filtracions i rumors, però, tot i això, són moltes les veus del sector que afirmen que la situació és cada vegada més tensa i que, a diferència d’altres ocasions, en aquest cas es tem una escabetxada pressupostària. Segons avança la revista Ars Technica, el primer esborrany de pressupostos de l’agència espacial nord-americana durant l’era Trump recull retallades de fins al 50% en missions de ciència planetària, estudi de la Terra i astrofísica. En aquesta categoria s’engloben des de missions per buscar vida en altres planetes fins a projectes satel·litaris per estudiar l’impacte del canvi climàtic. També es recull la cancel·lació total per al telescopi espacial Nancy Grace Roman, un projecte ja acoblat i que havia d’enlairar-se d’aquí a dos anys.

Hi ha rumors sobre un possible desmantellament prematur de l’Estació Espacial Internacional, un projecte que havia d’arribar a la seva fi a partir del 2030, però que, segons ha defensat el mateix Musk, "s’hauria de desmantellar al més aviat possible per centrar els esforços en altres missions". Un dels grans projectes de la NASA per als pròxims anys era justament la tornada a la Lluna amb el programa Artemis. Però des de l’arribada de Trump al poder, el pes d’aquesta iniciativa s’ha anat diluint i, entre d’altres, s’ha eliminat qualsevol menció al fet que aquesta havia de ser la primera missió a portar una dona i una persona negra a la Lluna. Ara, sota l’ombra de Musk, sembla que el nou objectiu és enviar la primera missió tripulada a Mart. Cosa que, segons adverteixen els experts, encara no és viable ni tècnicament ni humanament, ja que no hi ha cap vehicle espacial capaç de realitzar un viatge tan llarg i molt menys hi ha garanties que un astronauta pugui resistir tant temps exposat a la radiació extrema.

Notícies relacionades

Sis mossos ferits per cops amb pals i llançament d’objectes després d’una baralla multitudinària al barri de la Mariola de Lleida

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

Clima d’incertesa

"Més enllà dels rumors, el que més preocupa ara és la incertesa. Sobretot perquè quan parlem de missions espacials es tracta de projectes científics de llarg abast que requereixen temps i estabilitat pressupostària per tirar endavant", explica Jesús Martínez-Frías, expert en geociències planetàries del CSIC i president de la Xarxa Espanyola de Planetologia i Astrobiologia. Recentment es va sumar a un manifest internacional per reclamar que es protegeixin les missions científiques per buscar vida en altres planetes: "Em preocupa que les retallades s’enfoquin just en aquestes missions de ciència bàsica que, tot i que siguin menys espectaculars que les protagonitzades per astronautes, podrien ajudar-nos a respondre preguntes tan transcendentals com si estem sols en el cosmos".