Caos energètic

Altres jornades històriques a les fosques

Aquesta gran apagada no és l’única que hi ha hagut: l’últim incident greu en la infraestructura elèctrica que connecta la Península amb França és del 2021 i va afectar 1,2 milions de persones, i a Barcelona, la caiguda d’un cable i posterior incendi d’una subestació el juliol del 2007 va deixar zones sense llum cinc dies.

El 2021 una fallada en la connexió amb França va deixar 1,2 milions de persones sense llum

Barcelona es va quedar fins a cinc dies sense electricitat el 2007 per un incident en una subestació

Altres jornades històriques a les fosques
2
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

No és la primera vegada que Catalunya i Espanya s’apaguen. Hi ha incidents històrics a la xarxa elèctrica que han deixat dies sencers a la població sense subministrament. Els esforços de Red Eléctrica de España (REE) per redundar el sistema, és a dir, per diversificar les fonts de proveïment per si fallen els traçats d’alta tensió, no han sigut suficients en alguns moments. El mal estat de la infraestructura de mitjana tensió, en d’altres, ha deixat a l’estacada la societat civil i el teixit econòmic.

Semàfors espatllats a la Gran Via de Barcelona, ahir. | MANU MITRI /

Manu Mitri

L’últim incident greu a la xarxa elèctrica registrat a Espanya va ser el dissabte 24 de juliol del 2021. Va afectar sobretot Catalunya, Madrid i Andalusia i es va produir per una fallada en la interconnexió de REE amb França, una mica semblant al que ha passat aquest dilluns. Aquest cop hi ha hagut 1,2 milions de persones que s’han quedar sense subministrament. D’aquestes, 645.000 a Catalunya. Però malgrat l’enorme abast en nombre de consumidors, la fallada es va arreglar en una hora.

Psicosi per una "gran apagada"

Uns mesos abans, en concret el gener d’aquell mateix any, una avaria en una subestació elèctrica de Croàcia va afectar tot Europa, si bé un mica menys a Espanya. Aquest incident va provocar una psicosi a mig continent després que les autoritats austríaques advertissin que, tard o d’hora, es produiria una "gran apagada". "La qüestió no és si hi haurà una gran apagada o no, sinó quan", va afirmar la ministra de Defensa, la conservadora Klaudia Tanner, que va impulsar una campanya de conscienciació al seu país que va encomanar molts veïns, amb paquets de supervivència inclosos.

Però els casos del 2021 no es van allargar tant com el que va experimentar Barcelona el juliol del 2007: va haver de passar cinc dies sense llum. No es tractava de la xarxa d’alta tensió, la de transport d’energia, sinó la de mitjana tensió, la urbana, que és la que la distribueix. La caiguda d’un cable a la subestació elèctrica barcelonina de Collblanc va causar, per efecte dòmino, que es desactivessin altres subestacions de subministrament i s’incendiés la central del passeig de Maragall. Al voltant de cent mil persones van passar una nit a les fosques i centenars no van recobrar la llum fins al quart dia, cosa que va provocar que els veïns sortissin al carrer a protestar amb cassolades.

Notícies relacionades

Totes aquestes circumstàncies van ser provocades per fallades a la xarxa elèctrica, ja fos per mal manteniment, falta de redundància en els sistemes o obsolescència del traçat. Malgrat això, algunes de les apagades elèctriques més rellevants que s’han produït a Catalunya i Espanya durant els últims anys han estat relacionades amb els fenòmens meteorològics. Grans nevades com la del 8 de març del 2010 a Catalunya, que va destrossar desenes de torres elèctriques (fins a 30 d’alta tensió van quedar partides pel mig a Girona), va arribar a deixar centenars d’abonats sense servei durant diversos dies i va obligar Endesa a indemnitzar-los.

Altres episodis de pluges torrencials, com a Catalunya i la costa mediterrània el 2001 i a Madrid el 1983, també van desencadenar apagades elèctriques d’una gran consideració que van arribar a durar unes quantes hores.