La caiguda de la xarxa deriva en l’ús massiu del cotxe

La caiguda del subministrament elèctric va aturar tots els trens. A Catalunya eren uns 150 combois els que havien d’estar circulant a les 12.30 hores, per uns 250 que feien el mateix a Madrid, i molts d’altres, en el servei de llarga i mitjana distància ferroviària de tot l’Estat. A les set de la tarda encara quedava gent per rescatar, com els passatgers d’un tren d’alta velocitat que va quedar congelat a prop de Martorell. El president Salvador Illa va admetre a les 20.30 hores que faltaven per salvar desenes de viatgers de quatre trens més. Perquè se’n facin una idea, en un dia feiner, Rodalies i Cercanías registren més d’un milió de validacions.

El ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va informar a mitja tarda que els serveis de mitjana i llarga distància no es recuperarien fins avui. Semblava que tindrien més sort els trens de rodalies, ja que la idea era que tornessin a circular dues hores després que la xarxa ferroviària recuperés l’alimentació elèctrica. A les 21.30 hores, no obstant, això no havia passat.

Els centenars de milers de persones que al matí van arribar en tren a les grans ciutats es van trobar a la tarda sense mitjans per poder tornar a casa. Sense opció de cotxe, bus, que algú anés a buscar-los; sense alternativa per tornar, molts es van trobar que l’única sortida era l’anunci del mateix ministre Puente que les estacions ferroviàries estatals més importants –Atocha a Madrid i Sants a Barcelona, però també les de Bilbao, València, Saragossa, Sevilla, Còrdova, Valladolid o Màlaga– obririen les portes perquè la gent pogués passar-hi la nit, amb la idea que avui tot pugui tornar a la normalitat.

El problema és que a Sants, per exemple, només podien entrar els que presentessin un bitllet d’alta velocitat. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar, a més, que s’habilitarien "tres poliesportius amb lavabos" per a tots els afectats: els de Can Ricard, l’Estació del Nord i Can Dragó.

Conduir o caminar

Sumant el metro de les dues ciutats, que també es van fondre a negre, cal afegir a la llista de gent sense transport 3,3 milions de viatgers. Afegeixin-hi els soterranis d’altres grans capitals o els 100.000 bitllets diaris del Tram de Barcelona. Tampoc els serveis de bicicleta compartida, com el Bicing, van funcionar. L’únic que es va salvar van ser les línies de bus interurbà, que transporten cada dia unes 150.000 persones a aquest costat de l’Ebre. Dins dels nuclis urbans es va caminar més que mai, però en els desplaçaments de connexió (cap a o des de fora d’una gran metròpolis), el cotxe va manar com solia fer-ho moltes dècades enrere.

També van funcionar, tot i que a batzegades, els aeroports. Són infraestructures que, de la mateixa manera que es produeix amb els hospitals, disposen d’equips electrògens propis que els permeten resistir apagades com la que va tenir lloc ahir.

¿Seria possible disposar d’un sistema similar per als trens, amb generadors a les subestacions elèctriques? Coneguda la mida de la xarxa ferroviària i la història recent d’inversions en matèria ferroviària, sembla molt difícil. I podria ser que fins i tot tècnicament sigui impossible.

Taxi, a preu fet

Els que van treballar més que mai van ser els taxistes, que no van poder assumir la demanda generada per l’aturada del transport públic. Sorprèn que l’Institut Metropolità del Taxi no liberalitzés el dia de festa del 20% de la flota, com passa, per exemple, la setmana en què se celebra el Mobile World Congress.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha 10.521 llicències, però totes aquestes es reparteixen un dia de lliurança de dilluns a divendres, amb la qual cosa només surten a treballar en laborable uns 8.400 conductors. Aquests 2.100 que es van quedar sense poder sortir haurien anat molt bé en un dia sense transport ferroviari ni Bicing. Els que van fer l’agost són les VTC de plataformes com Uber o Cabify. En algunes ciutats, i aprofitant la circumstància, van triplicar la seva tarifa habitual, cosa que el taxi no pot fer perquè té el preu regulat per llei.

N’hi havia prou de donar una ullada als mapes de trànsit sobre les cinc de la tarda per comprovar fins a quin punt el cotxe va viure el seu particular prime de la mobilitat. En el cas de Barcelona es va viure una situació totalment insòlita, amb fins a 50 quilòmetres de retencions a les principals artèries que envolten la capital catalana. Les dues rondes, però també la C-58, l’A-2, l’AP-7 (al seu pas pel Vallès) o la B-23 van quedar col·lapsades malgrat la crida de les autoritats (inclòs el president del Govern central, Pedro Sánchez) a reduir al màxim la mobilitat. Afortunadament, cap a les 19.30 hores, la situació havia millorat de manera ostensible.

La situació a Madrid va ser fins i tot pitjor, amb bíbliques retencions a les principals vies que envolten la capital de l’Estat (A-1, A-2, A-3, A-4, A-5, A-6 i M-40), amb l’afegit que els túnels de l’M-30 es van tancar al trànsit privat per garantir el pas dels serveis d’emergències: policia, bombers i sanitaris. Aquesta situació es va unir a la caiguda de molts semàfors a l’interior de les grans ciutats. Un invent que va arribar en la segona dècada del segle XIX i que es va convertir en l’ordre i comandament de l’espai públic. Davant la seva absència, els conductors van recórrer a la paciència i el sentit comú, i almenys a Barcelona, no hi ha constància de grans incidents, més enllà d’un sinistre a la Meridiana. Tampoc funcionava la il·luminació de túnels viaris, com el de la Ronda del Mig: reduir velocitat, més distància i conduir cap a la llum.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

A Barcelona, el metro va començar a recuperar l’alè poc després de les 17.30 hores. Primer en alguns trams de l’L1 i l’L5, i una hora i mitja més tard, a l’L9 i l’L10. La següent a tornar a circular ha sigut l’L4.

Per la seva banda, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una xarxa molt més extensa que transcendeix l’àmbit de Barcelona, va reiniciar el sistema passades les nou de la nit. Amb tot, TMB va informar que el servei de bus d’ahir funcionaria de manera excepcional fins a la mitjanit, a excepció del Bus de Barri. El que passi avui cal veure-ho..