La dana obliga a monitoritzar l’Albufera i a regenerar el Túria
La riuada del 29 d’octubre va arrossegar tones de residus a la llacuna en la crisi més gran des del col·lapse dels anys 60 i 70. La furiosa crescuda del riu va acabar amb paisatges de ribera i platges fluvials.

Les explosives pluges de fa exactament mig any van provocar abundants danys materials i la pèrdua de 228 vides humanes, però també uns estralls ambientals descomunals. Aigües amunt, la furiosa crescuda del riu Túria i els seus afluents van provocar tal devastació al seu pas que es trigarà anys a recuperar els paisatges de ribera i les platges fluvials que caracteritzen el parc natural del Túria. L’altre enclavament durament colpejat aquell últim dimarts d’octubre, el parc de l’Albufera, va actuar com una esponja laminant el brutal cabal de fins a sis barrancs. Però aquella llengua d’aigua i fang va arrossegar tones de tota mena de residus que ara s’erigeixen com l’amenaça més gran per a aquest espai que aspira a ser Reserva de la Biosfera de la Unesco.
Sis mesos després, els científics coincideixen que la capacitat de resiliència dels aiguamolls ha pogut comprovar-se a l’Albufera. Més preocupant és la situació del parc natural del Túria. "Literalment ha desaparegut", apunta Emilio Barba, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de València. "Els 17 ponts que hi havia ja no hi són, és un desastre total", emfatitza, però remarca que el mal és molt més gran que el de l’Albufera. Barba també incideix en la necessitat d’apostar per una reconstrucció assenyada d’una zona que ja estava molt degradada. Investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Barba tenia en marxa abans de la dana un projecte per estudiar els efectes del paisatge i la infraestructura verda en la mobilitat de les aus.
Un impacte brutal
El Govern central es va comprometre el març passat a finançar la neteja, adequació i recuperació de l’entorn del riu Túria, mentre que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va anunciar una partida de 19,1 milions per a obres urgents en la restauració fluvial. L’impacte per a molts municipis d’interior, que depenen del turisme de natura, ha sigut doblement greu. La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, per la seva banda, xifrava en més de 21,5 milions els danys en tot el curs. Per a l’Albufera, mentrestant, ratificava la setmana passada la contractació d’actuacions d’emergència per valor de 26,4 milions amb els quals reparar desperfectes en canalitzacions urbanes i analitzar l’impacte de la dana a l’enclavament.
"Cal entendre la dimensió de la pertorbació, que ha sigut la més impactant des de probablement la crisi del sanejament urbà dels anys 60 i 70", assenyala Carles Sanchis Ibor, president de la Junta Rectora de l’Albufera. Des de feia més de mig segle, doncs, cap acció humana o natural havia tingut un efecte similar. "L’actuació de les administracions, especialment en el tema de la xarxa de clavegueres, col·lectors i estacions depuradores, que pensàvem que podien ser molt nocius, es van solucionar amb una relativa rapidesa i inusual efectivitat en alguns casos", incideix.
Una gran implicació
Notícies relacionadesSanchis Ibor destaca l’interès i implicació tant dels col·lectius ecologistes i els voluntaris que han participant en la retirada d’escombraries, més de 60.000 quilograms en aquests mesos, a més de les comunitats de regants i els ajuntaments riberencs. "Queden molts residus encara procedents dels polígons industrials i queda una feina molt intensa en els pròxims mesos i fins i tot anys per netejar les restes que estan disperses sobretot per la marjal nord i oest", expliquen. "Els dos punts requeriran moltes accions si no volem que l’Albufera es converteixi en una sitja que estigui emetent microplàstics durant anys", remarca.
El monitoratge de l’espai protegit, juntament amb els parcs científics de les universitats valencianes, és crucial per avaluar la qualitat del sòl, la fauna i l’aigua. Sanchis Ibor, a més, destaca la importància de portar a terme una batimetria de la llacuna i la marjal per comprovar el balanç sedimentari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Apagada massiva La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa