Els comerços exhaureixen ràdios, lots, piles i espelmes

A la Travessera de Dalt, a la botiga Electrodomèstics Llagostera, atenen un home i una dona. Una clienta vol comprar un paquet de piles, però de les seves ja no queden. "Les ràdios estan exhaurides", deia Roser Llagostera. "A les tres de la tarda ja no ens en quedaven", afegia ell. "¿Ràdios exhaurides?", preguntava una clienta que venia a comprar-ne una. "No solem tenir gaires ràdios, perquè no es venen. Aquesta mena de ràdios només les compren els avis".

"Ja he anat a sis botigues i en cap hi ha ràdios", informava un altre client que havia fet una bona tirada a peu i venia a buscar-ne una. "No aniria malament si miressin una mica enrere. Ja no sabem fer res sense mòbils, ves per on". La situació d’aquesta botiga era generalitzada. "Han vingut diverses persones a comprar espelmes", deia el Komal, un pakistanès que atén al supermercat del carrer Aragó amb Independència. En aquest local treballen gràcies a la llum natural. "Si fa no fa ens queda una hora i després tancarem", deia. No volia que l’atrapés la nit. Viu a l’Hospitalet i no tenia clar com tornaria a casa. Li van demanar ràdios, però no en venen.

La Belmira, brasilera, també buscava piles per a la lot. "Aquí no n’hi ha, ja no els en queden", deia al costat d’un altre supermercat, Frutas y Verduras Castillejos, a Enamorats amb Castillejos, un comerç atapeït de gent a la recerca de determinats productes. La Belmira té 70 anys i viu a uns metres. Cuida una dona gran. Se’n va anar a un comerç xinès que no era pas gaire lluny amb l’esperança de trobar les piles.

"Ja no tenim lots"

A Roger de Flor, per sota de Claret, una venedora xinesa advertia a un comprador que només li quedaven piles de doble A i triple A. "Ja no tenim lots", assenyalava. Un altre client que arribava tenia més sort: volia espelmes i d’això sí que encara n’hi quedava. Poc després sortia de la botiga, ensenyant-les, satisfet. La venedora, visiblement empipada per tanta petició inhabitual, renyava amb duresa un avi que entrava per la porta equivocada. L’home se’n va anar esbroncat i amb les mans buides: volia una lot. La venedora s’estima més reservar el seu nom, tot i que el que s’estimaria més que seria no haver de passar tot aquest enrenou.

Res de targetes

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

Si la pandèmia de la covid va generalitzar l’ús de la targeta de crèdit i deixar de banda els diners en efectiu allà on encara no l’acceptessin, l’apagada ha comportat tot el contrari. Ahir només es podia pagar en efectiu. A tots els locals que va visitar aquest diari aquesta va ser la norma. Si no hi havia efectiu, no hi havia compra possible.

Aquest diari també va aprofitar la visita a Electrodomèstics Llagostera per comprar una lot, que és mai sobrer ser previngut. Davant la falta d’efectiu, i després d’una negociació breu però intensa, la Roser va acceptar quedar-se amb un carnet de conduir i la promesa d’un pagament futur a canvi d’entregar el que tot ahir a la tarda era un bé molt preuat a Barcelona: llum amb piles.