Els hospitals mantenen la seva activitat gràcies als generadors

A les 12 del migdia, l’Ester, l’Estefanía i una desena de famílies esperaven a la sala d’espera mentre estaven operant els seus familiars. A la filla de l’Estefanía, de Girona, l’estaven operant del ronyó des de les 09.00 hores del matí. "No sabem res, no sabem com està, si ha anat bé, si l’han pogut operar", explicava, angoixada, a les 13.00 hores. Una hora més tard, arribaven els metges. "No sabien que hi havia hagut una apagada, ells han continuat amb l’operació". Passades les 18.00 hores de la tarda, la família seguia a la mateixa sala d’espera. "No sabem si la poden traslladar a l’hospital infantil per al postoperatori, els sistemes informàtics no funcionen", explicava el seu marit, fastiguejat. L’Ester, en canvi, es va assabentar a les 17.00 hores que al seu pare encara no l’havien intervingut. "Estaria bé que ens haguessin dit alguna cosa", es queixava.

A la Vall d’Hebron, i a la resta d’hospitals catalans, es va mantenir l’activitat urgent gràcies als grups d’electrògens que permeten autonomia energètica. Però sense internet ni sistema operatiu, els sanitaris van tenir molts problemes per fer la seva feina. "Estem amb el mínim, no tenim internet i no ens hem tingut temps d’imprimir la medicació, anem amb la memòria", expliquen treballadors d’Hematologia.

Històries angoixants

El marit de la Carmen, malalt d’un càncer de tràquea, no va poder fer la quimioteràpia perquè la seva oncòloga no la va poder prescriure. A les 15.30 hores, tornaven a Calella. "Això és un caos", deia per la seva banda Maria Porclan, de 66 anys, que sí que va poder fer la diàlisi prevista. Els sanitaris que l’havien traslladat en ambulància es preparaven per pujar-la al damunt; finalment van poder utilitzar l’ascensor.

La Sandra i la seva germana van estar més de 10 hores esperant que al seu pare el traslladessin de l’uci a la planta, després d’una operació per extirpar-li un càncer de còlon. "Ens han dit que el pujaran però no saben quan podran fer-ho". Altres familiars esperen el contrari: que els donessin l’alta. .

Històries, algunes angoixants, van arribar a la sala d’espera de l’hospital. Una d’aquestes, la d’Antonio Martínez, de Mollet: la seva mare, de 72 anys, s’ofegava a casa a causa de l’asma. L’Antonio, explica, va agafar el cotxe "a tot gas intentant trobar l’hospital sense GPS, ja que no funcionava res". La policia el va ajudar a arribar fins al centre hospitalari. "No sé com he pogut arribar fins aquí, no podia trucar a emergències, però si la meva mare es quedava a casa, es moria". Amb una mà, diu, conduïa a tota velocitat, i amb l’altra treia el mocador, xiulava i feia senyals perquè vingués la policia. "Por sort –afegeix–, ja és aquí".

També a l’hospital maternoinfantil de la Vall d’Hebron es van viure històries que gelen la sang. "Hi ha dones que no sé com han aconseguit arribar i que s’han posat de part, i d’altres que tenien induccions programades han hagut de tornar a casa". A la sala d’espera de pediatria, hi havia la Valentina, d’11 anys, amb la seva mare. La nena té una malaltia rara i no podia suportar el dolor. "Hem vingut des de Rubí a les nou del matí, i aquí seguim". Els metges li van explicar, passades les sis de la tarda, que no podien fer-li TAC ni radiografies, i tampoc tenien manera de contactar amb neurologia d’adults. "Jo ho entenc, ens han dit que tornem demà, però jo prefereixo que es quedi aquí en observació", insistia la mare.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

També l’apagada va afectar el SEM. Els sanitaris admetien que estaven arribant amb fins a quatre hores de demora als serveis que aconseguien atendre. Això d’avui està sent una bogeria, anem a l’aventura", deien tècnics d’ambulàncies a les portes del servei d’urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Els sanitaris admetien que arribaven amb fins a quatre hores de demora als serveis que aconseguien atendre, sobretot en cas d’avis i persones malaltes que depenen de màquines per respirar i se’ls esgoten les bateries. "Em preocupen molt les persones grans que viuen soles, perquè el botó de la teleassistència no està funcionant", deia un tècnic.

"El problema que tenim és que moltes persones no estan podent trucar al 112 i això ens està dificultant molt la feina", explicava un altre empleat. Habitualment utilitzen una tablet on accedeixen al nom del pacient, la seva adreça, historial mèdic i patologies. "Avui no ens funciona res, anem amb l’emissora i apuntant les adreces amb bolígraf", deien. Els tècnics consultats no havien lamentat cap pèrdua. "No estem preparats per a una cosa així, espero que no hàgim de lamentar cap mort", deia una sanitària des del vehicle.