Pujar 12 pisos en cadira de rodes
L’Enrique, un veí de València de 90 anys que es mou en cadira de rodes, l’apagada el va agafar quan tornava de diàlisi. El van pujar a peu familiars i veïns.

L’apagada elèctrica que va sorprendre ahir el país sencer al migdia va obligar els comerços locals a adaptar les seves transaccions i tornar al "paper, boli i calculadora", va paralitzar activitats econòmiques i va trastocar totes les rutines de la ciutadania, sobretot dels més grans i vulnerables amb necessitats de salut que necessiten electricitat. La llum és vital en aquests casos i l’absència d’electricitat es va notar i molt en alguns d’ells.
L’Enrique té 90 anys i va a diàlisi cada tres dies a les set del matí. D’allà tornava ahir al migdia, just a les 12.30 arribava al seu edifici al districte d’Algirós, a València, quan va tenir lloc la sorprenent apagada massiva a Espanya. L’home va en cadira de rodes i no pot pujar escales i les persones que l’acompanyaven, la dona que el cuida i la seva filla, van decidir esperar al bar de baix de casa que tornés la llum, ja que pensaven que seria una cosa momentània.
Notícies relacionadesEl que no sabien és que trigaria tant. Es van fer les 16.30 hores i l’Enrique estava cansat, "fet pols". "Després d’anar a diàlisi és com si haguessis corregut una marató i ell no podia més". Llavors, la filla, la cuidadora i un parell de veïns voluntariosos es van animar a pujar-lo a pols 12 pisos a casa seva, on esperava la seva dona, també dependent i incomunicada. Sense llum, sense telèfon i sense contacte amb el seu marit o la seva filla. Una vegada a dalt, entre nerviosisme i molta força, la dona estava molt nerviosa per la nul·la informació que tenia de la situació, a més d’estar espantada. "No funcionava el muntacàrregues, ni l’ascensor i el meu pare és una persona en cadira de rodes, així que hem decidit pujar-lo caminant entre el meu marit, la noia que el cuida i un home que ens ha ajudat, el Fran", explica la filla de l’Enrique, la Bea.
"Entre quatre persones hem pujat una cadira de 14 quilos més els 66 quilos que pesa el meu pare. Quan vam sentir allò de l’ascensor no pensàvem venir a casa seva perquè pensàvem que tot estava bé, però encara sort que hem vingut perquè el meu pare era al carrer i no hi havia manera de pujar-lo si no era així", diu la seva filla. L’Enrique, a més de la diàlisi, necessita una màquina per eliminar el diòxid de carboni i poder respirar, ja que una altra malaltia respiratòria afegida l’impedeix fer-ho de forma autònoma. Utilitza una màquina anomenada Bpap dos cops al dia; al migdia i a la nit. "Quan ha pujat no l’hi hem pogut posar perquè no hi havia llum i això va endollat al corrent, l’hem ajagut i està més tranquil, però estem molt preocupats perquè aquesta nit torni la llum, sinó, demanarem ajuda perquè el traslladin a algun centre de salut on pugui accedir a aquesta màquina", explica la seva filla Bea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Apagada massiva La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa