La venda"com abans"

Si això no és l’apocalipsi, clarament s’hi assembla. "Llanterna encesa, foto al preu perquè el veiem a la caixa i pagament en efectiu, sisplau", indicava ahir el gerent d’un petit supermercat del barri d’Horta a tot aquell que gosés endinsar-se als seus foscos passadissos. Aquest Supagru es va quedar sense llum, com tot Espanya, i va tirar d’inventiva i enginy per passar el dia. A les clientes habituals d’edat avançada els perdonava el desconcert apuntant el deute en una llibreta. La resta passava a formar part de l’espectacle de llums que es produïa rere la caixa enregistradora, única manera possible de veure en aquesta penombra.

Només Mercadona tenia corrent, però també allà l’escena és dantesca. Disposar d’un generador d’emergència els va convertir en l’epicentre de la compra desesperada i, és clar, predominaven les cues per pagar ("¿Amb targeta?", preguntava, atònita, una de les compradores). Carros atapeïts de garrafes d’aigua, brics de llet i conserves de tot tipus. No obstant això, l’estampa més cridanera era la de les prestatgeries arrasades. Amb prou feines quedava fruita, garrafes d’aigua o llet. I de llegums, només tramussos.

"¿I això?", es preguntava una clienta davant la desena de neveres cobertes amb estors perquè la gent no agafés res. "No podem permetre’ns vendre una cosa que potser estigui en mal estat", li deia, discret, un dependent a una companya que es queixava que tot aquest gènere es desaprofitaria. La seva pena no va tenir molt recorregut, ja que una cortina no és suficient per impedir que mans i caps totalment immersos en l’escena apocalíptica llisquessin per sota i arrasessin amb tot.

Menys sort va tenir una carnisseria de la zona, que al matí va vendre sobretot menjar preparat, conserves i embotit fins que el datàfon va arribar a la quota d’operacions possibles sense connexió. A les 14.00 hores va decidir tancar. ¿I tot el que hi ha a la nevera? "Hauré de confiar que l’assegurança se’n faci càrrec, perquè ja no és només el que està exposat, és tot el que hi ha darrere", lamentava, resignada, la dependenta.

La pregunta interromp la conversa amb un comerciant veí. Ell regenta una botiga de llaminadures que va trampejar com va poder amb una balança analògica i una calculadora a piles. S’hi va esforçar al màxim perquè poques vegades s’havien vist tants nens junts pel barri un dilluns a la tarda. "Però és que ja ningú porta efectiu a sobre", es queixava també.

Serà, potser, que el poc que porten se l’ha quedat el pa per poder sopar una cosa freda a la nit. A una fleca-cafeteria situada a la mateixa avinguda, no li quedava ni una barra. "Hem venut més que qualsevol altre dia", deia una dependenta. "La gent ha sortit en massa al carrer", afegia. Van cobrar amb llibreta, bolígraf, metàl·lic i mirant de vendre tot el que era a la nevera. El mateix va fer un dels estancs del districte: llista amb tot el que s’havia venut i fiar a tota cara coneguda sense metàl·lic a sobre.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

Els altres baluards d’aquesta històrica jornada van ser els bars. Les terrasses eren plenes. Això sí, només begudes. "Avui per menjar... beguda i postres o cafè", plasmava la clàssica pissarra verda que qualsevol altre dia anunciaria el menú de migdia i que ahir lluïa un cridaner buit entre el primer i l’últim. La cambrera tirava com podia. "Com abans".

També com abans s’entretenien els adolescents. Uns cridaven els col·legues del carrer al balcó. D’altres carregaven altaveu (sense fil) amb música a tot drap i feien parada tècnica en un altre supermercat a les fosques per comprar pipes. Una de les comerciants damnificades posava humor a l’assumpte al celebrar que a l’hora de menjar es va trobar els nens a casa llegint ("¡Una cosa mai vista!"). I un profeta deia: "Caldrà veure què passa d’aquí a nou mesos, perquè estrany seria que no vingués un baby boom".