L’examen de Llengua passa per la premsa i la comprensió lectora

No només es tracta de dominar les assignatures. Distingir una opinió d’un fet, tenir una opinió política armada i argumentada, estar al corrent de l’actualitat, llegir premsa i entendre el que es llegeix (la famosa comprensió lectora) és fonamental per treure bona nota en les PAU d’aquest any.

La selectivitat va començar ahir en totes les autonomies amb l’única excepció de les Canàries (ho fa avui), les zones de València afectades per la dana (ho faran al juliol) i Catalunya (11, 12 i 13 de juny). En l’examen que va obrir la jornada, de Llengua i Literatura, els alumnes d’Andalusia, Ceuta i Melilla es van enfrontar a un editorial d’El País sobre la pobresa laboral a Espanya (treballar, però no tenir prou diners per cobrir les necessitats bàsiques). Van haver d’identificar les idees principals del text i explicar les intencions comunicatives de l’autor. L’examen incloïa la redacció d’un "discurs argumentatiu" sobre si l’actual situació econòmica i social d’Espanya és precària.

A Madrid, els estudiants també es van enfrontar a un text periodístic (l’article d’un columnista) i van haver d’argumentar si estaven a favor o en contra de les idees exposades. Abans van haver d’especificar quin tipus de text era (distingir opinió de fets és una de les assignatures pendents de molts escolars) i les seves principals característiques lingüístiques. També van haver d’analitzar sintàcticament la frase "no hi ha un animal que sobrevisqui a una pota trencada" i definir el concepte de polisèmia.

Universitat "classista"

A Galícia, el plat fort de l’examen va tornar a ser un text de Rosa Montero publicat a El País sobre el drama migratori. En la part de literatura, va ser el torn dels clàssics: Romancero gitano de Lorca, Crónica de una muerte anunciada de García Márquez i Luces de bohemia de Valle-Inclán. Especialment curiós va ser l’examen de Castella-la Manxa, en el qual els estudiants van haver d’analitzar amb lupa un editorial titulat Evitar una universitat classista, un text que analitza l’auge de les facultats privades i la necessitat de cuidar les públiques.

Notícies relacionades

Catalunya planteja canviar les proves de competències bàsiques per fer els seus resultats «científicament comparables» any rere any

Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris

En l’examen d’Història, els alumnes andalusos van haver d’explicar el context històric d’una il·lustració del cuirassat Maine, que va provocar l’entrada dels EUA en la guerra d’independència de Cuba. En un altre exercici van haver de desenvolupar un tema, amb opció a elegir entre la Revolució russa o la creació de l’Estat franquista. A Història de la Filosofia, se’ls va demanar redactar una dissertació de caràcter filosòfic que respongués una qüestió: "¿Quina importància té l’educació en la formació d’una ciutadania responsable en les societats actuals?". La segona part de l’examen va consistir en una anàlisi d’un text de la República de Plató.

Als de Múrcia, a Filosofia els va caure un tros de la Política d’Aristòtil, un de la Investigació sobre el coneixement humà de David Hume i un tercer de la Crítica de la raó pura de Kant, mentre que a Història se’ls va preguntar per la primera dècada del regnat de Ferran VII, la revolució coneguda com la Gloriosa el 1868, la dictadura de Primo de Rivera i la Constitució de 1978.