L’aposta per l’FP redueix a un 6% l’abandonament escolar a BCN

El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) va treure pit ahir de les seves xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) –l’alumnat que no continua estudiant després de l’ESO–, notablement més baixes que la (dolenta) mitjana catalana. Mentre a Catalunya l’AEP està en un 13,7%, a Barcelona baixa fins al 7% si es mira l’any posterior a acabar l’ESO i al 6% si es mira la xifra al cap de dos anys (els programes de seguiment i repesca de l’alumnat perdut funcionen).

Des del CEB tenen clar que aquesta important diferència es deu a una suma de factors. Un dels principals és la concentració d’oferta de formació professional (FP) a la capital catalana. Barcelona té totes les famílies (excepte Indústries Extractives), amb la qual cosa els nois barcelonins, targeta de metro en mà, tenen al seu abast la possibilitat d’accedir a qualsevol família d’FP, una cosa impossible a la resta del territori català, amb molta menys oferta, més dispersa i un transport públic més que millorable. L’altre factor clau és el seu Consell Orientador, del qual també van presentar ahir un balanç de resultats, en què destaquen que, del 46,9% dels alumnes als quals es recomana estudiar una FP i que segueix els consells del seu orientador, el 97,1% aconsegueix plaça en el cicle sol·licitat i el 58,9% acaba els estudis al cap dels dos cursos reglamentats. Per contra, entre els que decideixen preinscriure’s en uns estudis que no són els que se’ls va aconsellar, només el 66,6% acaba matriculant-s’hi malgrat tenir plaça (i només el 49,7% els acaba en dos anys).

En la mateixa presentació es va fer una radiografia de l’alumnat segons les recomanacions dels seus orientadors, que mostra que només el 10% de l’alumnat a qui es recomana batxillerat és nascut fora d’Espanya. En canvi, el 40% de joves a qui es recomana una FP bàsica són d’origen migrant. Entre els alumnes derivats a FP bàsica, un 51,8% són NESE B (és a dir, de famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica). Mirant les dades globals, el batxillerat és l’opció més recomanada pels orientadors (65%), seguida dels cicles formatius de grau mitjà (19,2%).

"Ha canviat l’escenari"

Notícies relacionades

¿Per què se celebra el Dia de l'Orgull Gai el 28 de juny?

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

Es recomana més l’FP a nois que a noies (se les deriva més a batxillerat, en un 54%). Entre l’alumnat a qui es recomana batxillerat només hi ha un 8,5% de NESE B (i només un 2,8% NESE C, categoria que fa menys de 24 mesos que està en el sistema educatiu català). Entre les conclusions del balanç s’assenyala que l’AEP prové d’un "conjunt de factors estructurals i socials de l’alumnat, especialment el que es troba en situacions de vulnerabilitat socioeconòmica". "Ens ha canviat l’escenari, ens ha canviat el públic i ens hem d’adaptar", resumia Marta Comas, responsable d’investigació del CEB.

En paral·lel a aquestes dades, el CEB va presentar un estudi per identificar quines accions "afavoreixen amb més contundència" la continuïtat educativa en l’etapa postobligatòria. Un estudi que conclou que controlar l’assistència, fomentar l’hàbit lector i seguir les recomanacions dels orientadors són factors puntals per afavorir la continuïtat.