El cuc de terra que desafia Darwin

Quan Charles Darwin va dibuixar per primera vegada el gran arbre de la vida, ho va fer amb l’esperança de capturar l’elegància d’un procés natural que, pas a pas, esculpeix la diversitat del món en el qual vivim. Mentre escrivia L’origen de les espècies, el científic va imaginar que totes les formes de vida que coneixem, abans d’arribar a la seva forma actual, van passar per una evolució lenta, acumulativa, pacient, en què les millors adaptacions anaven passant de generació en generació mentre que les nocives anaven desapareixent amb el temps. Sobre el paper, encaixava. Tot i que en alguns casos semblava que hi havia certes llacunes que no acabaven de quadrar amb els plantejaments evolucionistes. Han passat gairebé 170 anys i ara, contra tot pronòstic, sembla que uns modestos cucs de terra han plantat cara a Darwin i li han demostrat que "l’evolució no és sempre un procés lineal".

Segons revela un equip internacional de científics liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona, la història dels cucs de terra escapa als plantejaments clàssics de Darwin. La seva anàlisi suggereix que fa uns 200 milions d’anys, quan els avantpassats marins dels cucs van començar a colonitzar la terra, van portar a terme una dràstica reorganització genòmica, van trencar el seu genoma a trossos i el van reordenar de manera completament diferent. Aquest procés, expliquen els experts en un article publicat ahir a la revista Nature Ecology and Evolution, indica que "l’evolució pot produir salts genètics massius i ràpids", al contrari del que planteja el "gradualisme darwinista".

Seqüenciar el genoma

Notícies relacionades

Maria Giralt i Joan Casas Martí: "Hi ha drets que han vingut per quedar-se, i punt"

El matrimoni LGTBI fa 20 anys amb rècord de bodes i suport massiu

El descobriment ha sigut possible gràcies que per primera vegada s’ha aconseguit seqüenciar "amb precisió gairebé mil·limètrica" el genoma de diversos cucs de terra i s’ha comparat amb el d’altres anèl·lids marins i parents pròxims com les sangoneres. Fins ara, segons expliquen els experts, la falta d’informació genètica exhaustiva sobre aquestes espècies havia impedit explorar aquest tipus de transformacions a gran escala i, sobretot, indagar el fascinant moment en què els animals van començar a sortir de les aigües i colonitzar la terra. Però ara, gràcies al desplegament de tecnologies punteres de seqüenciació, els experts han aconseguit recompondre peça per peça un puzle de milions de fragments en el qual es descriu com era el genoma ancestral d’aquests animals fa més de 200 milions d’anys i com és l’actual.

Al comparar els resultats els investigadors van descobrir que en el moment que els avantpassats marins dels cucs de terra van fer el salt al medi terrestre els seus cromosomes es van fragmentar en milers de trossos que després van ser acoblats en configuracions completament noves. I això, lluny de debilitar l’espècie, la va reforçar i va permetre que continués prosperant.