Entitats reclamen el desplegament efectiu de la sanitat universal

Més de 300 organitzacions, societats científiques i col·lectius exigeixen a la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo, que aprovi en el Consell de Ministres del pròxim divendres el reglament del Reial Decret Llei 7/2018: la norma que pretenia reinstaurar la sanitat universal a tot Espanya després que el PP, el 2012, deixés sense cobertura pública els immigrants en situació d’irregularitat legal.

No obstant, malgrat l’"esperit garantista" del reial decret socialista, a Espanya continuen donant-se casos d’exclusió sanitària, perquè hi ha comunitats autònomes que fan una interpretació regressiva de la norma. Al mancar d’un reglament d’obligat compliment, el seu desenvolupament consisteix en unes recomanacions no vinculants subjectes a les interpretacions de cada comunitat autònoma, que tenen les competències de sanitat transferides.

Les centenars d’entitats agrupades a la Red de Denuncia y Resistencia al RDL 16/2012 (Reder), juntament amb Amnistia Internacional i Yo Sí Sanidad Universal, han remès aquest dimarts una carta a la ministra perquè intervingui en l’assumpte i garanteixi l’"accés" al Sistema Nacional de Salut (SNS), en les "mateixes condicions", a "totes les persones" que es trobin a l’Espanya, "abans de la imminent dissolució de les corts", prevista per al 5 de març. Consideren "important", però "insuficient", el decret socialista.

Així, totes aquestes associacions exigeixen que aquest divendres sigui aprovat partint de tres mesures fonamentals. La primera, que es garanteixi l’atenció amb càrrec a fons públics a dones embarassades, menors d’edat, sol·licitants d’asil i víctimes de tràfic. La segona, que en comptes de fer-ho amb l’empadronament (per a moltes persones és molt difícil aconseguir-lo, perquè viuen al carrer, per exemple), els ciutadans puguin acreditar que viuen a Espanya (i que, per tant, no estan fent turisme sanitari) a través de certificats d’escolarització dels fills, rebuts o documents emesos per entitats socials. La tercera, que reconegui el dret a la targeta sanitària de les persones grans que han arribat a Espanya fruit d’un procés legal de reagrupament familiar.

La "punta de l’iceberg"

Des de la seva creació el 2012, Reder ha notificat, almenys, 5.000 casos d’exclusió sanitària. I, malgrat que la norma socialista va entrar en vigor el juliol del 2018, ha notificat 500 casos més a tot Espanya des de l’estiu passat. "És només la punta de l’iceberg del que està passant", assenyala a aquest diari José Félix Hoyo, president de Médicos del Mundo, associació que forma part de Reder.

"El RDL 7/2018 va ser un primer pas per reuniversalitzar la sanitat, però el seu desenvolupament va ser ambigu i ha sigut interpretat per algunes comunitats, com ara Madrid i Navarra, d’una manera regressiva", explica Hoyo. Segons les entitats que han signat de la carta, l’"absència d’un reglament" de la norma fa que "es continuïn produint nombrosos casos de persones excloses".

Notícies relacionades

La llei sanitària del PP va frenar denúncies per violència masclista en immigrants

Les llacunes del decret per recuperar la sanitat universal

Per exemple, la llei socialista no fa al·lusió (com sí que ho feia la del PP) al fet que els estrangers en situació irregular han d’acreditar una residència d’almenys 90 dies a Espanya, però així ha sigut interpretat per algunes comunitats. Els col·lectius i la societat civil insten el Govern a desplegar un reglament. "Si no es fa ja, pot passar que estiguem dos o tres anys amb un decret llei en vigor que en teoria defensa l’atenció sanitària, però que a la pràctica no ho aconsegueix", insisteix Hoyo.

El mateix adverteix que "l’exclusió sanitària mata". Un informe de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF) va demostrar l’any passat que la mortalitat entre immigrants indocumentats havia augmentat en un 15% amb la reforma sanitària del 2012. Un altre informe publicat aquest dilluns recull que les denúncies (no les agressions) per violència masclista van descendir entre un 16% i un 19% entre les dones immigrants per culpa d’aquesta norma: el metge de família juga un paper capital a l’hora d’identificar els casos de maltractaments i animar a denunciar.