Guipúscoa pas a pas: L'essència del nord

Naturalesa en estat pur, cultura, tradició, boniques platges, petites ciutats costaneres amb encant i, és clar, gastronomia de nivell.

De pintxos per Donostia: alta gastronomia

A Guipúscoa es pot menjar en gran amb racions molt petites. Els pintxos són una manera divertida i versàtil de disfrutar de la gastronomia basca. A poc a poc, mos a mos, és possible provar les millors creacions de diferents cuines. És com un menú degustació que es fa sobre la marxa, improvisant en un mateix bar o en alguns a tall de ‘passeig culinari’. N’hi ha senzills com la genial Gilda, una banderilla de bitxo, anxova i oliva que va néixer a Donostia com a homenatge a Rita Hayworth; mentre que hi ha altres pintxos molt sofisticats, exemples d’alta cuina en miniatura. Entre els temples del pintxo destaquen el Txepetxa, el Bergara, el Sport, el Néstor, la Chuchara de San Telmo, el Tamborí i La Viña. Tot i que la cultura dels pintxos s’originés a Donostia, avui podem trobar grans bars de pintxos també a pràcticament tots els racons de Guipúscoa, en especial a Hondarribia i Tolosa.

L’empremta de Chillida, art al costat del mar

Guipúscoa és el punt de partida ideal per descobrir les creacions d’Eduardo Chillida. La ‘Pinta del vent’ és probablement la seva obra més coneguda i una de les icones de Sant Sebastià. Per a Chillida, la seva bellesa consistia en la suma de l’entorn, el mar i la seva escultura, que juntes creen una estampa perfecta. El Museo Chillida Leku, ubicat a la finca i mas de Zabalaga (Hernani), és un bosc encantat on conviuen en perfecta harmonia el ferro, la pedra, l’alabastre, els arbres i l’espectador. Imprescindible. Chillida Lantoki (Legazpi), és una antiga paperera reconvertida en museu que revela la relació que va tenir l’artista amb aquesta localitat profundament vinculada al ferro, i on va forjar algunes de les seves obres més conegudes. A més, Chillida també va dissenyar les portes del santuari d’Arantzazu (Oñati), una de les referències espirituals de Guipúscoa, on conflueixen algunes de les obres més representatives de l’art basc contemporani.

Mercats tradicionals: Tolosa– Ordizia

El Paradís Rural és el cor de Guipúscoa, un gran laberint d’herba i muntanyes verdes que ha albergat l’essència més pura de la cultura basca, els seus costums i el seu vell idioma, l’eusquera. Allotja entre les seves estretes i fèrtils valls un mostrari inacabable de racons singulars, tots ruixats amb una aroma rural i autèntica on podràs acariciar ovelles, intercanviar impressions amb els ‘baserritarres’ i tacar-te les mans fent pa, formatge o treballant l’horta. Dins d’aquest petit paradís verd, no pots deixar de conèixer els mercats tradicionals, una de les senyes d’identitat de la zona rural de Guipúscoa. A Tolosa, acosta’t al Tinglado, on se celebra cada dissabte un fantàstic mercat. Dins de la comarca del Goierri, si coincideix que és dimecres, acosta’t al Mercado de Ordizia, els orígens del qual es remunten al segle XI-XII i que reuneix venedors de productes agrícoles i ramaders de tota la comarca. Els productes amb Eusko Label són dignes de provar.

Ruta pel Flysch: Geoparc de la costa basca

Declarat el 2015 Geoparc Mundial de la Unesco, ofereix una de les propostes més singulars i atractives entorn del turisme de naturalesa i el geoturisme. El Geoparc està conformat pels municipis de Mutriku, Deba i Zumaia. A la costa, els impressionants penya-segats del Flysch ens mostren més de 60 milions d’anys de la història de la Terra. Es pot caminar per aquests penya-segats, fer una excursió amb barco o disfrutar d’espectaculars capvespres. El viatge continua per l’interior del Geoparc, en un laberint de valls i muntanyes verdes habitades des de la prehistòria. És el món del Karst, on es troba el conjunt més gran de cavitats arqueològiques de Guipúscoa, entre les quals destaca la cova d’Ekain. Patrimoni de la Humanitat des del 2008, en aquesta cova poden apreciar-se multitud de pintures rupestres. Existeix una completa i variada oferta de visites guiades per descobrir-ho al llarg de tot l’any.

Passeig pel casc antic d’Hondarribia: Tradició pesquera

El centre històric d’Hondarribia, declarat monument historicoartístic juntament amb el Barri de la Marina, és un conjunt únic de palaus, cases ‘blasonadas’ i façanes de vistosos colors. Alguns dels seus atractius tenen a veure amb l’art de la guerra que va haver de dominar a causa de la seva posició fronterera: l’esvelta porta de Santa Maria, el castell de Carles V o la plaça de Armas. A Hondarribia, tampoc pots perdre’t el seu cor pesquer, al costat de l’esmentat barri de La Marina. A més, des de la badia de Txingudi pots passar a Hendaia amb una barqueta, o acostar-te al cap Higuer, on despunta un preciós far i les vistes són un espectacle. Com una opció per arribar a Hondarribia a través de la naturalesa, podem partir des de la muntanya Jaizkibel, a l’est, que ens separa de la badia, la de Txingudi, i ens obliga a donar una volta de 20 quilòmetres fins aquest ‘finisterrae’ de la província de Guipúscoa.

Des de Zarautz a Getaria: Surfejant el Cantàbric

Zarautz pot presumir de tenir la platja més llarga d’Euskadi i una de les extenses de tot el Cantàbric: dos quilòmetres i mig. Si hi ha onades, veuràs desenes de surfistes provant de cavalcar-les. Els pioners d’aquest esport a Euskadi van sorgir aquí als anys 60. De fet, el mes d’abril té lloc la celebració del Pro Zarautz, una prova clàssica i sempre multitudinària que forma part del circuit surfista europeu. Des d’aquí, no dubtis a acostar-te a Getaria. Allà podràs prendre un xacolí, un vi blanc i jove, acompanyament ideal de mariscos o peixos. Getaria és un poble encantador. Malgrat la seva petita mida, té merescuda fama per la seva península en forma de ratolí, l’església gòtica de Sant Salvador, els seus peixos a la graella i pels seus il·lustríssims fills: Juan Sebastián Elcano, el marí que va completar la primera volta al món; i el modista Cristóbal Balenciaga, el museu del qual recull una col·lecció excepcional amb moltes de les seves genials creacions.

La terra de la sidra: Beure’s el nord

Hi ha un petit lloc a Guipúscoa que és únic i especial. Un territori petit en quilòmetres quadrats però gran en influència en el qual tot, absolutament tot, està vinculat a la sidra: la història, la cultura, l’economia, els costums, les formes de vida, els ritus, etc. És el que es coneix com la Terra de la Sidra. Astigarraga és l’epicentre de la tradició sidrera basca. En aquesta comarca es concentra la major part de les sidreries de Guipúscoa. Per això no és casualitat que també es trobi aquí el Museo Sagardoetxea, on pots descobrir i degustar tots els secrets del món d’aquesta beguda. A més de les obertures de temporada cada mes de gener, en diferents localitats de la Terra de la Sidra com Hernani, Astigarraga i Usurbil, celebren també el Sagardo Eguna (Dia de la Sidra). Molts d’aquests temples del menjar i el beure mantenen les portes obertes en l’època estival per a alegria del visitant més gurmet (imprescindible reservar).

Un recorregut històric per la terra ignasiana seguint el Deba i l’Urola

Perdre’s en aquest territori és descobrir les diferents maneres en què l’ésser humà, al llarg de la història, ha aprofitat els elements de la naturalesa per arrecerar-se, viure, aprendre, meditar o treballar. És la història de San Ignacio de Loyola i d’espectaculars temples, és la terra del ferro, la pedra i el foc, és el paisatge que van ajudar a modelar i que va inspirar Oteiza i Chillida i és l’escenari de la història de la humanitat des de la prehistòria. Dos rius i dues valls defineixen la Terra Ignaciana: el Deba a l’oest i l’Urola a l’est. Dues conques que han sigut testimonis del talent creador del guipuscoà per a l’art, el treball i l’espiritualitat. Et proposem un recorregut per totes dues, remuntant l’Urola i descendint a la vora del Deba, i descobrir llocs com el santuari de Loyola, Arantzazu, l’església de La Antigua, els Frontons d’Oteiza o les Cuevas d’Oñati-Arrikutz, entre altres enclavaments màgics.

La badia de Pasaia: Un poble mariner de conte

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

A la badia de Pasaia es troba Pasai Donibane, una de les grans sorpreses del recorregut. És un poble mariner que només té un carrer. És tan singular que el novel·lista francès Víctor Hugo el va descriure «amb gran admiració» al seu llibre ‘Los Pirineos’ (pots visitar aquí la seva casa museu). És una passada passejar fins a la bocana nord, contemplant un paisatge similar al d’un fiord de no pas més de 200 metres d’amplada, o ascendir fins a l’ermita de Santa Ana per apreciar les vistes del port. Un altre dels grans atractius de la badia consisteix a embarcar a la llanxa motora que uneix Pasai Donibane amb Pasai San Pedro i visitar Alabaola, la Factoría Marítima Vasca, una drassana museu on el visitant pot veure en directe la construcció artesanal de la rèplica a escala real del balener ‘San Juan’, un galió basc del s. XVI que va naufragar al Canadà.

Naturalesa i senderisme: Vida de muntanyes

Endinsar-se als espais naturals d’aquesta província és un alliberament elevat al màxim per la bellesa, la intimitat i la inspiració de l’entorn. És una evasió dins de l’evasió. Espais oberts 24 hores com Aizkorri-Aratz, Aralar, Peñas d’Aia i la Vall de Leitzaran. I és que la seva accidentada orografia converteix Guipúscoa en un lloc idoni per al senderisme. A més de la infinitat de camins senyalitzats que s’entrecreuen a les serres d’Aralar o Aizkorri i dels quals ascendeixen a qualsevol de les muntanyes que estiguin a la vista, Guipúscoa ofereix una altra complexa xarxa de senders de gran recorregut. Són els coneguts GR, que abalisen travessies més ambicioses. Poden recórrer-se per trams o en excursions més breus, o poden fer-se per complet, en el cas del qual requeriran l’esforç de diverses jornades.