Murcia: el placer de dejarse llevar
Hi ha ciutats que requereixen ser descobertes a base de guia, mentre que d’altres posen les coses més fàcils. És el cas de Múrcia, una localitat que convida a moure’s a peu i deixar-se perdre entre carrers, places, ponts, parcs, botigues amb encant i mercats ambulants. Sense angoixes ni rutes preestablertes. Passejar per la Trapería i la Platería, disfrutar de les seves places i contemplar el capvespre recorrent el passeig del Malecón, entre jardins i horts, no té preu.
Potser el millor lloc per començar és la coneguda com la plaça de la Catedral, centre neuràlgic de la ciutat. Allà s’aglutinen alguns dels principals símbols de la capital murciana, com la catedral de Santa Maria, el palau Episcopal o l’edifici Moneo. Un no s’ha d’oblidar d’entrar al Museu de la Catedral i pujar a la torre per contemplar les vistes. Altres museus que valen la pena són el de Salzillo, on hi ha la col·lecció més completa i important d’aquest escultor murcià. Destaca també el museu de Santa Clara, on s’exhibeix la millor col·lecció d’art islàmic de la regió, i el de Ramón Gaya, el pintor murcià més il·lustre del segle XX. I si se’n va amb nens, res millor que el de la Ciència i l’Aigua i l’Aquari de la Universitat.
Gustos de proximitat
Notícies relacionadesMúrcia ofereix també plaers mundans, però que igualment eleven l’esperit, com la seva gastronomia. Tant se val si són unes canyetes i unes tapes típiques, com les marineres, els cavallets i els matrimonis, o plats de proximitat com les faves crues o la samfaina. I en qualsevol cas, cal acabar amb un got de vi dolç i uns ‘paparajotes’, una fulla de llimoner arrebossada amb una massa de farina, ou, llet i raspadura de llimona, fregida i empolvorada amb canyella i sucre. I quan arriben les ganes de deixar enrere l’asfalt, no s’ha d’anar gaire lluny.
L’Horta de Múrcia, a la plana al·luvial del riu Segura, està creuada per 20 rutes per recórrer a peu o amb bicicleta, que permeten descobrir el seu paisatge, el patrimoni, els ecohorts i els camps on creixen tomàquets i albergínies, tarongers i llimoners, pruneres i presseguers, oliveres i moreres... Un gust per a la vista, l’olfacte i fins i tot l’ànima.
