Pechón: L'edèn amagat de Cantàbria

Quan es recorre l’A-8 per terres càntabres, a l’altura del municipi de Val de San Vicente, i s’accedeix cap a la CA-380 en direcció a Pechón, resulta molt difícil imaginar el que apareixerà davant els ulls en qüestió de minuts. Endinsar-se en la petita espècie de península que formen els rius Deva i Nansa a l’arribar a la seva desembocadura al mar Cantàbric, a escassa distància d’Astúries, és una experiència irrepetible que submergeix el viatger en un petit paradís terrenal de boscos i paisatges costaners insospitats. Abocada a l’immens mar, en una rasa coneguda com El Llano, es troba Pechón, un tranquil i bufó poble al qual s’arriba després de deixar de banda el Bosque de los Druidas, que ens deixa entreveure aquest ambient de somni que envolta tota la zona.

La ria de Tina Menor

A Pechón es respira a parts iguals un entorn rural tradicional i una atmosfera costanera, que convida a baixar fins a la mateixa línia de platja, 70 metres més avall Per a això, continuem per la CA-380 en un incessant recorregut flanquejat de boscos fins que aconseguim entreveure a mà esquerra un eixamplament de la via, on s’obre un cuidat mirador custodiat per la figura d’un pescador fet estàtua que és tot un homenatge a aquesta professió tan arrelada en aquests indrets.

N’hi ha prou de detenir-se en aquest punt i apropar-se a la barana que ens impedeix precipitar-nos penya-segat avall per trobar-nos davant de les mateixes portes del que podríem comparar amb un edèn en terres de Cantàbria; davant de nosaltres es mostren grandioses les muntanyes que tanquen la desembocadura del riu Nansa, en la qual cosa es coneix com la Ria de Tina Menor, un dels dos braços que envolten la península sobre la qual s’assenta Pechón. Unes vistes meravelloses que són difícilment narrables a través del llenguatge i que van canviant al llarg del dia amb les diferents tonalitats que banyen aquests paratges. Seguint la sinuosa carretera és possible arribar fins a una desviació que dona entrada a la immensa desembocadura, a la cara oposada de la qual s’obre la platja del Sable, un espai tranquil abrigat per la serra de Jerra.

La platja natural

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

La platja d’Amió –nom que rep oficialment l’anomenada platja de Pechón–, és la principal de les dues platges que es troben a les faldes del poble. Per accedir-hi és possible aproximar-se fins a una centena de metres en vehicle, a una petita esplanada elevada que està habilitada com a aparcament. Des d’allà, un preciós camí a peu descendent ens espera fins a arribar fins a la mateixa vora del mar. Al costat d’Amió, més a l’oest, la platja d’Aramal completa l’oferta de sorra d’aquesta localitat.

I en l’extrem més occidental de la península, limitant ja amb el Principat d’Astúries i sobresortint d’un dels laterals de l’altra de les desembocadures, la del riu Deva, que forma la Tina Mayor, trobem tant la platja d’El Pedreru com la platja de Las Arenas, que se situen davant el càmping i completen la proposta costanera que ens regala aquest apartat i bonic poble de l’extrem de Cantàbria.