Com millorar el sòl per evitar inundacions: la matèria orgànica és la clau

Tots els experts coincideixen que és essencial augmentar i millorar el contingut de matèria orgànica del sòl, que és el que produeix l'efecte esponja quan hi ha precipitacions. D'aquesta manera, quan hi ha pluges intenses, l'aigua s'infiltra en el sòl sense causar inundacions, o almenys no tan grans. Per a aconseguir-ho, hi ha dos factors importants: la gestió forestal i l'agricultura regenerativa.

L'entitat Reforesta, una ONG espanyola que realitza accions de millora de boscos i sòls en tot el país, destaca que la matèria orgànica “confereix estructura al sòl, augmenta la seva porositat i esponjositat i el fa més resistent a l'erosió; i quan l'elevem, augmenta la infiltració”. Segons l’USDA (United States Department of Agriculture), cada 1% d'increment de matèria orgànica suposa 23,3 litres d'aigua per metre quadrat. Els sòls rics en matèria orgànica no sols absorbeixen millor l'aigua, també permeten augmentar la recàrrega dels aqüífers i que el flux de l'aigua cap a rierols i rius sigui més regular i ordenat”.

La millora del contingut en matèria orgànica és essencial, doncs, per a minimitzar els efectes de les pluges torrencials. També ho és per a prevenir la desertificació, reduir l'erosió i combatre l'escalfament global. De fet, segons recorda Reforesta, el 58% de la matèria orgànica és carboni que les plantes capturen de l'atmosfera i incorporen al sòl.

“I quins són els sòls amb més matèria orgànica? Els forestals arbrats, seguits pels coberts per matoll i pastura. Els sòls agrícoles ocupen el tercer lloc”, assenyala l'entitat, amb motiu del Dia Mundial del Sòl, que va tenir lloc el passat 5 de novembre.

Espanya, país europeu amb menys carboni en els seus sòls

El principal component de la matèria orgànica del sòl és el carboni i Espanya es troba en aquest aspecte a la cua d'Europa: és el país europeu amb menor contingut de carboni en els seus sòls. D'aquí la importància de dotar als nostres sòls de més massa arbòria, tasca en la qual treballa Reforesta des de la seva creació, l’any 1991.

"La reforestació augmenta la matèria orgànica del sòl, intercepta la pluja i disminueix la força amb la qual impacta en el sòl, guanyant així infiltració en detriment de l'escorrentia, que és l'aigua de pluja que es desplaça arrossegant la terra. També són importants els boscos de ribera, que contribueixen a subjectar la terra dels marges del llit i a disminuir la força de l'aigua", explica Miguel Ángel Ortega, president de Reforesta.

Els majors percentatges de matèria orgànica del nostre país es registren a les regions humides, amb Galícia al capdavant. En la meitat d'Espanya el contingut mitjà de matèria orgànica del sòl és molt baix, un 1,72%, cosa que significa que el carboni present és només de l'1%. En el cas de la província de València, la seva superfície agrícola és de 338.745 hectàrees i la mitjana de matèria orgànica és el 1,77%, mostrant un mínim de 0,10% i un màxim de 4,3%.

València pot millorar el seu sòl

“Amb adequades pràctiques agrícoles, la mitjana a València podria incrementar-se fins al 3% en un període de 3 a 5 anys. Això augmentaria la capacitat d'absorció d'aigua del sòl en 18,71 Hm³ en la conca del Pedrís i en 97,41 Hm³ en el conjunt de la província, una xifra que és 2,6 vegades la capacitat de l'embassament de Forata. I si s'aconseguís una mitjana del 4% de matèria orgànica, xifra que ja mostren algunes explotacions agrícoles valencianes, aquest embassament subterrani ascendiria a 176,61 Hm³ a la província i a 33,91 en la conca del Pedrís”, afegeix Ortega.

Malgrat l'expansió natural del bosc, la reforestació continua sent clau a Espanya en gran part de la superfície desarborada i en l'arbrada amb una cobertura del bosc inferior al 60%. No obstant això, la superfície reforestada ha passat de 198.217 hectàrees en 1996 a 3.839 en 2022.

Tot fa indicar que “assistim a una forta caiguda de la despesa en aquest àmbit” per part de les Administracions.

Pel que respecta a la Comunitat Valenciana , el Pla Forestal de la Generalitat va estimar en 2013 que hi ha 10.765 hectàrees de terreny forestal situat en les capçaleres de conca "amb caràcter estratègic en el subministrament del servei de regulació d'avingudes". En 7.141 d'aquestes hectàrees el pla considera prioritari augmentar la cobertura arbòria per a millorar la infiltració. Des d'aquesta data fins a 2022, última dada disponible, a la Comunitat Valenciana les administracions van reforestar 2.050 hectàrees.

Agricultura regenerativa vs agricultura convencional

L'agricultura convencional, basada en el cultiu intensiu de la terra, és responsable d'una gran disminució del contingut de matèria orgànica. “En els últims anys, a Espanya i altres països, diversos fons d'inversió estan desembarcant en l'agricultura comprant grans extensions. En aconseguir economies d'escala, poden practicar una agricultura superintensiva”, alerta Reforesta.

El millor exemple és la transformació de vinyes i olivars a règim superintensiu de regadiu, amb constant conreu i un ús elevat de fertilitzants i pesticides. “Aquesta és una fórmula segura per a esgotar la terra en uns anys, encara que dins de l'horitzó i objectius de rendibilitat que es marquen aquestes empreses”, explica Ortega.

Notícies relacionades

"Som el primer banc a Espanya a oferir un servei integral sense cost addicional per a la constitució d'empreses"

The Banker reconeix la fortalesa digital de BBVA

Per contra, l'agricultura regenerativa procura restablir l'equilibri del sòl entorn de la millora de la matèria orgànica, de la microbiologia i del balanç mineral. Aquests tres eixos es complementen i retroalimenten. A mesura que es restableix l'equilibri augmenta la disponibilitat d'aigua i es redueix l'efecte de les plagues, ja que apareixen espècies que les controlen, evitant-se l'ús de plaguicides.

"Durant els dos o tres anys posteriors a la implementació de les tècniques emprades per aquesta mena d'agricultura baixen els rendiments, però posteriorment es recuperen i, fins i tot, superen als obtinguts en l'agricultura convencional", conclou el president de Reforesta.