Mobilitat sostenible: ¿Com podem accelerar la seva transició?

Els números estan fixats, però el repte és majúscul: la Unió Europea s'ha marcat l'objectiu de reduir l'any 2030 un 55% les emissions de gasos contaminants respecte del 1990. Un pas intermedi fins a assolir la neutralitat climàtica el 2050. I tot i que fa temps que se'n parla, encara queda molt per fer. Un exemple és la transició cap a una mobilitat sostenible, un sector que ha estat definit com a fonamental perquè representa el 28% d'emissions totals de la UE.

Un canvi que afecta totes les formes de desplaçament, tant col·lectives com privades, i del qual ja existeixen les bases. Ara només falta trepitjar l'accelerador. En aquest sentit, la celebració de la taula rodona 'Solucions per a la descarbonització de la mobilitat' en el marc del saló BNEW, celebrat a Barcelona del 2 al 5 d'octubre, va servir per analitzar en quina situació es troba aquesta transició cap a la sostenibilitat. La trobada va ser moderada per Jacobo Anaya, director d'Energia i Sostenibilitat de BBVA a Espanya, que va assegurar que la transició energètica suposa una gran oportunitat de desenvolupament pel gran volum d'inversió que requereix. "Necessitem molta innovació perquè la mobilitat sostenible sigui econòmicament rendible en totes les seves modalitats i impulsi tant l'electrificació com els combustibles verds", va remarcar.

Si bé el concepte de mobilitat sostenible és global, cada forma de desplaçament té la seva pròpia evolució i objectius a assolir. Aquest és un repàs a la situació i les perspectives dels diferents mitjans de transport:

1- Potenciar el desplegament del vehicle elèctric

El vehicle privat ha de jugar un paper clau en el sistema de mobilitat sostenible com a complement del transport públic. Però per complir amb la necessària reducció d'emissions i disminució de la contaminació a les ciutats, ha de ser sostenible. Actualment, el pes de les versions electrificades al parc mòbil espanyol se situa només entre el 10% i el 12%, segons Silvia Martí, vicepresidenta corporativa de Moventia. Un percentatge que es redueix notablement en el cas dels elèctrics purs.

Per incrementar la circulació dels cotxes elèctrics, Silvia Martí va apuntar a la necessitat d'oferir a l'usuari “ajuts fiscals àgils i eficients per adquirir un cotxe elèctric”. I juntament amb el suport a la compra, també és fonamental augmentar els punts de recàrrega disponibles. “Cal incrementar la infraestructura de recàrrega no només en quantitat, sinó també en qualitat. I perquè sigui una mobilitat veritablement sostenible, cal que estiguin lligats a la producció d'energies renovables”, va afegir Carlos González, director general d'Emovili, companyia dedicada a la instal·lació de punts de recàrrega.

 2-Un transport públic sostenible i, a més, intel·ligent

El transport públic, especialment a les grans ciutats, ha d'afrontar també un procés d'electrificació (en cas d'autobusos i taxis), així com de millora d'eficiència energètica i digitalització. I, sobretot, ha d'estar integrat i tenir una concepció no només urbana, sinó també metropolitana. “El gran repte del transport públic ha de ser connectar les ciutats metropolitanes, més enllà d'una primera corona. En el cas de Barcelona, per exemple, no pot continuar absorbint el volum de cotxes de persones que van a treballar a la ciutat i no tenen una alternativa de transport públic”, va remarcar Silvia Martí.

Així mateix, la xarxa de transports ha d'abraçar les tecnologies avançades per millorar-ne el servei, l'eficiència, la integració i l'anàlisi de dades. Un exemple és la feina que estan fent des de fa anys a Metro de Madrid. “Gràcies a les mesures d'estalvi energètic i ús de noves tecnologies hem aconseguit reduir un 20% el consum d'electricitat. Estem avançant cap a un concepte de metro intel·ligent, digitalitzant els trens i portant a l'entorn 4.0 les estacions”, va assenyalar Isaac Centellas, responsable de la Divisió d'Instal·lacions i Sistemes d'Informació.

3-La transformació del transport marítim

El transport de mercaderies per via marítima no ha parat de créixer la darrera dècada (amb l'excepció de l'any de pandèmia) impulsat per la deslocalització industrial. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona calcula que cada any es mouen al món10.000 milions de tones de càrrega per via marítima i això provoca prop del 3% dels gasos amb efecte d'hivernacle del món, així com el 13% de les emissions d'òxid de nitrogen (NOx) i el 12% de les d'òxid de sofre (SOx).

Davant d'això, el Port de Barcelona ha traçat tres grans línies per incrementar-ne la sostenibilitat, tal com explica Jordi Vila, responsable de Medi Ambient d'aquesta infraestructura. D'una banda, continuar incrementant la producció d'energia renovable al port. “Tenim un potencial de producció anual de 110 GW hora, cosa que representa la tercera part del nostre consum”, va revelar. Alhora, estan treballant per a l'“electrificació dels molls” perquè els vaixells puguin connectar-se mentre estan amarrats, cosa que evita la generació d'emissions. I, a nivell global, hi ha l'objectiu de descarbonitzar el transport marítim el 2050, per a la qual cosa serà fonamental el desenvolupament i el subministrament de combustibles verds.

4- Mitjana i llarga distància: ferrocarril i avions més eficients

El ferrocarril ha de ser el mitjà de transport de referència per a desplaçaments de mitjana distància, ja que es tracta del mitjà més sostenible. I és que, segons les dades de l'Agència Europea de Medi Ambient, només representa el 0,5 % de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle de la UE. De fet, França està marcant un camí que seguiran altres països: ha prohibit aquells vols nacionals entre destinacions que estiguin connectades per un trajecte amb tren de menys de dues hores i mitja. Alhora, hi ha un projecte europeu per connectar les ciutats del continent per tren d'alta velocitat.

Notícies relacionades

Joan Roca: "Vam tenir la sort que un banc com BBVA cregués en la nostra idea"

Innovació i talent, un binomi que ha d'anar sempre de la mà

Tot i això, l'aviació continuarà sent necessària i, per això, s'està investigant en la creació de combustibles d'aviació sintètics (és a dir, no fòssils) que permetin reduir significativament les emissions de les aeronaus. Actualment només representen el 0,05% del consum total, una xifra que ha d'augmentar de la mà del projecte 'ReFuelEU aviation', que cerca impulsar la producció i subministrament d'aquests combustibles. Així mateix, l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) està treballant en una sèrie de mesures per millorar-ne l'eficiència com la millora de la tecnologia aeronàutica, millores operatives, la creació d'un pla de compensació i el desenvolupament dels combustibles verds esmentats.

Així, les bases de la mobilitat del futur estan posades i ara només falta que es produeixi una aposta definitiva per accelerar el procés. En aquest objectiu hi juga un paper clau el finançament i l'acompanyament d'entitats com el BBVA. L'entitat preveu mobilitzar 300.000 milions d'euros des del 2018 fins al 2025 per impulsar la transició verda, i una part estarà destinada a aconseguir una mobilitat sostenible i eficaç, fet que suposarà un benefici per al medi ambient, la salut i també per a l'economia.