El crit que va conduir al depredador sexual de l’armilla

 «No són les úniques seqüeles que ha deixat aquest depredador», avisen des de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos d’Esquadra. Algunes, des d’aleshores, tenen problemes per relacionar-se socialment, afectivament o sexualment.

 

Atacs no tan aïllats

 

El primer atac va tenir lloc el 23 de gener del 2020. Una dona que anava a la feina va ser assaltada sorprenentment per un home que li va tocar les parts íntimes i va fugir. El 7 d’abril, tres mesos i mig després, va arribar el segon atac: una altra dona, tan jove com la primera, també al matí molt d’hora, es va creuar amb un home que li va ensenyar els genitals i va començar a córrer. El 9 d’octubre, mig any després, va actuar per tercera vegada. Un cas igual que el primer i que el que passaria el 4 de novembre, el quart. El 15 de desembre, la cinquena víctima el va veure venir i va oposar resistència. L’agressor va haver d’utilitzar la violència per fer els tocaments i poder fugir. El 25 de gener del 2021 sí que va tornar a agafar desprevinguda la sisena. I només vuit dies després, el 3 de febrer, va tornar a utilitzar la força per agredir sexualment la número set.

Set atacs en un any, des del 23 de gener del 2020 al 3 de febrer del 2021. Sempre a Sant Cugat del Vallès, en una zona solitària a primera hora del matí. Totes les víctimes eren dones joves. Cap li havia vist la cara –l’amagava amb mascareta, una braga tèrmica i un gorro– però, malgrat haver sigut un atac molt ràpid, totes descrivien elements comuns: roba de treballador, armilla i cara tapada. La UCAS es va fer càrrec de la investigació el setembre del 2020, els dos últims casos, separats per només vuit dies, havien cridat finalment l’atenció. I, a l’analitzar denúncies i fets anteriors no denunciats, els investigadors van connectar més atacs i va aflorar l’alarmant xifra de set. Fins aleshores s’havien tractat com casos aïllats.

 

El crit 

Els Mossos van muntar un dispositiu de vigilància per la zona on actuava el violador de Sant Cugat. Agents de paisà que començaven a les sis de la matinada i se n’anaven poc abans del migdia. Malgrat la vigilància, el 21 d’abril va arribar la vuitena víctima. El 30 d’abril, no obstant, les coses van canviar amb la número nou.

 Aquell matí els policies van sentir el crit d’una dona. Van anar corrents al lloc d’on procedia la petició d’auxili però ja no van trobar ningú. No obstant, molt a prop del lloc van veure un home corrent. El van seguir, li van donar l’alto i li van demanar que s’identifiqués. Era un individu d’uns 40 anys, de complexió atlètica i, com havien dit les víctimes, portava un uniforme de manteniment, armilla inclosa. Els investigadors li van preguntar on anava tan de pressa i va respondre que a ajudar uns companys de feina. No va ser difícil comprovar que mentia. No només en l’explicació que va donar aquest dia, també en la informació que va facilitar sobre el lloc on era quan van passar els vuit atacs anteriors. El seu telèfon mòbil, en canvi, va dir la veritat: els vuit dies havia estat per la zona. Era ell. Faltava trobar la dona del crit.

La UCAS va col·locar a la zona de l’atac un cotxe patrulla amb agents uniformats amb l’esperança que la novena víctima fos, com tantes altres dones, algú que anava a treballar i, en conseqüència, algú que podria tornar a passar per allà. Va funcionar: el 5 de juny es va acostar al cotxe i els va explicar als policies el que havia passat el 30 d’abril.

 

Dues setmanes després tard, el 21 de juny, els Mossos van anar al seu domicili, a Terrassa, i el van detenir quan sortia al carrer. Era un treballador de manteniment que tenia una família i que atacava quan anava cap a la feina a l’Hospitalet de Llobregat. El jutge de Rubí que va instruir el cas el va tancar a la presó a l’espera que arribi el judici. La UCAS va tancar així la investigació del cas armilla.

Notícies relacionades

Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

 

L’acompanyament

La UCAS, integrada per 36 policies –22, dones–, és una unitat de nova creació que ha arrencat investigant totes les agressions sexuals que cometen autors desconeguts, que actuen en sèrie o que han violat en grup. «Quan es va decidir formar aquesta unitat es va fer pensant sobretot a comptar amb especialistes que se centressin sobretot en la investigació de com es produeixen les agressions sexuals», explica una de les seves responsables. «L’objectiu era també disposar d’un grup que posés l’atenció en les víctimes per sobre de la mateixa resolució dels casos. Recollim la denúncia on vulgui la víctima i esperem que es trobi amb forces per prendre-li declaració. N’hi va haver una que va necessitar tres dies diferents per completar-la perquè es trencava», remarca. «La unió que es crea entre els policies i les víctimes és de confiança, ens diuen pel nostre nom i les acompanyem durant tot el procés, fins a la vista oral, perquè declarin durant el judici sabent que no estan soles».