SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Tres skins accepten fins a 5 anys per tramar atacs a immigrants

Els acusats pertanyien a la banda White Rebels, d'ideologia nacionalsocialista

1
Es llegeix en minuts

Tres membres de la banda skin White Rebels Barcelona han acceptat penes de fins a cinc anys de presó per clavar una pallissa a un jove que havia abandonat el grup i per difondre ideologia nazi a través d'internet, mentre preparaven atacs a immigrants i persones d'ideologia contrària.

En una sentència de conformitat, que és ferma, la secció desena de l'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes d'entre dos i cinc anys de presó tres membres de la banda neonazi per delictes d'associació il·lícita, incitació a l'odi i la discriminació, lesions, amenaces i tinença d'armes prohibides.

La Fiscalia sol·licitava inicialment penes de fins a catorze anys de presó per als tres integrants de White Rebels Barcelona --més un quart que està fugit i no va comparèixer al judici--, però ha rebaixat la seva petició de condemna després que els acusats reconeguessin els fets que se'ls imputaven.

Segons la sentència, els processats -amb altres menors que també han sigut condemnats- integraven la banda criminal denominada White Rebels, d'ideologia nacionalsocialista, l'activitat del qual es basava en la "confrontació amb grups ideològicament rivals o la recerca d'objectius o víctimes seleccionats pel seu origen, raça, ètnia o orientació sexual".

Notícies relacionades

La banda es dedicava també a la difusió de "proclames de caràcter ofensiu, denigrant i vexatori" contra musulmans, jueus i immigrants, "defensant a ultrança la supremacia de la raça ària sobre les altres i dirigida a crear entre la població sentiments d'hostilitat, animadversió, agressivitat i tracte desigual injustificat contra aquests col·lectius".

Els White Rebels recolzaven l'ús de la violència per a la comissió dels seus fins i objectius, i per això van elaborar un decàleg amb el nom "Anarconazis" en què proclamaven la seva defensa de la "raça" per sobre dels nacionalismes i qualificaven la democràcia d'"error filosòfic, social i jurídic".