Fuig per no entregar els seus dos fills a l'home que la va maltractar

El «miracle» en què confiava Juana Rivas no es va produir i la seva advocada no va aconseguir suspendre la sentència que l’obligava a entregar ahir els seus dos fills menors al seu pare, condemnat per violència de gènere i resident a Itàlia. I com feia dies que anunciava, va optar per fugir. El seu entorn va confirmar que li van perdre la pista dimarts a les 23 hores de la nit, quan van parlar amb ella. Ara està en parador desconegut, i això complica la seva situació jurídica donat que Rivas podria enfrontar-se a més a un possible delicte de desobediència.

Fins a l’últim minut, la seva advocada i la responsable del Centre de la Dona de Maracena, Francisca Granados, van intentar frenar el que era inevitable amb la Fiscalia de Família. No va servir de res. «Ha sigut l’experiència més frustrant de la meva vida respecte al sistema judicial», va dir Granados, que no obstant presentarà als tribunals un escrit amb informes psicològics dels menors, de 3 i 11 anys, i un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

Buscada per la Policia

Els nens, per tant, havien d’anar ahir a les 16.30 hores al punt de trobada familiar de Granada. Fins allà es va desplaçar Francesco A., exparella de Rivas. Al cap de 20 minuts, l’home va marxar sense els nens i els responsables del centre van comunicar al jutjat la incompareixença de la mare. La jutge havia sol·licitat l’auxili de la Unitat de Família de la Policia Nacional en cas que la mare «obstaculitzés» l’entrega dels menors, de manera que ara seran aquests els encarregats de localitzar Rivas i els seus fills, a qui desenes de veïns van expressar el seu suport amb una concentració a la localitat.

Més enllà de la disputa entre progenitors pels nens, tots dos difereixen en l’enfocament jurídic. El lletrat del pare lamenta la «instrumentalització» del cas perquè es tracta d’un «segrest interparental», ja que la família residia a Calafonte (Itàlia) des de l’any 2013 fins que el 2016 Juana es va desplaçar a Granada ocultant les seves intencions d’instal·lar-s’hi definitivament. Una sentència del jutjat de primera instància número 3 de Granada (ratificada per l’Audiència provincial) apel·la a l’aplicació d’un conveni internacional sobre trasllat il·lícit de menors i obliga que els nens tornin al país transalpí.

Violència psicològica i física

No obstant, Juana assegura que va fugir per «la insostenible situació de violència psicològica i física». Segons el relat que fa el seu entorn, els problemes van sorgir gairebé des de l’inici de la relació. El 2009, ella el va denunciar per lesions i va ser condemnat a tres mesos de presó i un any d’allunyament. No obstant, es van tornar a unir i es van instal·lar a l’illa de Sardenya, on va néixer el seu segon fill.

Però les coses no van millorar, i el 2016, aprofitant les vacances d’estiu, Juana va tornar a Espanya, on va posar la seva situació en coneixement de la justícia i va denunciar de nou el pare dels seus fills. Segons retreu Granados, el jutjat de Violència de Gènere es va declarar inicialment no competent, però un recurs va fer que la fiscalia demanés al jutjat que fes valer la denúncia d’Espanya davant la justícia italiana. No obstant, explica, des de fa sis mesos la denúncia segueix en un calaix esperant a ser traduïda a l’italià.

Conveni d'Istanbul

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Mentre la mare va assegurar dimarts que els seus fills estan sent conscients del que passa, i insisteix que «és perillós que tornin amb el seu pare», la seva advocada critica que s’apliqui la sentència del jutjat quan encara no hi ha sentència ferma i quan la decisió de l’Audiència ha sigut recorreguda per infracció processal. I recorden que la legislació espanyola, i el Conveni d’Istanbul, ja atorga als menors fills de víctimes de violència de gènere aquesta mateixa consideració, i és per això que s’hauria d’haver aplicat en aquest cas.

En aquest mateix sentit s’han pronunciat tant la Junta d’Andalusia i el Defensor del Poble Andalús, que coincideixen que, amb la llei a la mà, els nens han de tornar amb el seu pare i a partir d’aquí començar a trobar la solució perquè els menors segueixin a Espanya. Això no treu que la situació sigui «terriblement injusta», com la va titllar l’Administració regional, i que el Defensor ja estigui treballant perquè els nens «estiguin en un clima de no-violència».