El laberint judicial de Juana Rivas

El trencament de Juana Rivas es va fer públic a meitat de la història. Va sortir a la llum el seu passat de maltractament i reconciliació amb la seva exparella, i el seu present com a pròfuga amb els seus dos fills, de 7 i 3 anys. Tots els estaments polítics i socials es van posicionar al seu costat i li van oferir ajuda. Aquesta mare de Maracena (Granada) que va deixar en evidència els problemes del pacte contra la violència masclista s’enfronta ara, sola, a un futur incert amb múltiples fronts judicials oberts i sense la certesa de si podrà continuar amb els seus fills. La falta de fons per afrontar tantes causes l’ha portat a obrir una campanya de 'crowdfunding', denominada 'Ayúdame a seguir luchando', amb què preveu recollir els 60.000 euros que, diu, necessita per pagar a advocats, viatges i traductors que l’ajudin a recuperar els nens. 

El judici per la custòdia dels menors, que se celebrarà a Itàlia el 31 d’octubre, és la principal preocupació de Juana, que segons la seva defensa jurídica està «molt malament» anímicament. Des que la seva exparella, Francesco Arcuri, se’n va anar d’Espanya amb els nens la mare gairebé no ha pogut parlar amb ells. Els seus advocats van haver de presentar a Itàlia una denúncia penal  contra el pare per desobediència a la justícia i incomplir l’ordre d’obrir la comunicació entre mare i fills. «S’està saltant fins i tot la llei italiana», expliquen els lletrats de Juana. El marit no facilita el contacte ni respon al telèfon quan ella truca per parlar amb els nens. «A la pràctica, Juana només parla amb els seus fills dos o tres minuts cada quatre dies», retreuen. 

Els advocats demanaran a Espanya la custòdia completa per a Rivas. Expliquen que des del 2009, quan es va produir la condemna d’Arcuri per maltractament, la custòdia del fill que tenien en comú li va ser concedida a la mare. Però arran de la reconciliació de la parella i la fugida d’ella a Espanya, el pare la va demanar a Itàlia al juliol, i a l’estar fora la mare els jutges l’hi van concedir com a mesura provisional. A aquesta decisió és a la que va apel·lar Arcuri per tornar al seu país amb els nens, tot i que els advocats estudien com recórrer-la a l’entrar en contradicció amb la decisió del 2009. El pare ha retirat l’oferta de custòdia compartida feta quan Juana estava desapareguda . Ara intentarà no només tenir la guàrdia i custòdia dels menors, sinó que la mare només pugui visitar-los a Itàlia i en presència del progenitor pel risc de fuga.

Sense notícies de la denúncia

Itàlia també haurà de pronunciar-se sobre la denúncia de violència masclista que Juana va presentar a l’arribar a Espanya, i que després de ser arxivada inicialment es va decidir reobrir i que es tornés al país on es van produir els suposats maltractaments. Un tràmit que es va dilatar gairebé un any. Encara avui, segons els advocats, «no s’ha rebut la denúncia ni s’ha incoat expedient» a Itàlia. El procés allà podria endarrerir-se un any més, lamenta la defensa, per la lentitud de la justícia italiana, per això han intentat sense sort que es tramités a Granada.

Els jutjats de Granada són l’últim front de Juana. Tenen recorreguda la decisió d’un jutjat de primera instància que va rebutjar que la causa per maltractament fos vista a Espanya. Els seus advocats insisteixen que com que Arcuri té representació legal i ha estat aquí a l’agost, és possible que sigui enjudiciat en territori espanyol sense que hi tingui una llarga residència.

Notícies relacionades

El pacte contra la violència masclista posa el focus en els menors

El TC, última esperança per a Juana Rivas

En aquests jutjats es tramita la denúncia penal per sostracció de menors i desobediència judicial, que va presentar el progenitor després de no entregar-li els nens al punt de trobada familiar a l’agost. En la causa hi han declarat Juana, els seus pares i germans i les responsables del Centre d’Atenció a la Dona de Maracena, i han quedat imputats formalment.

L’equip legal de Rivas sap que queda una àrdua batalla, però té clar que la seva defensa passa per presentar-la com «una dona víctima de violència masclista que hauria d’haver sigut defensada per la llei». Si la justícia l’hagués protegit, insisteixen, «res del que va passar després hauria passat».