Ascensión López, el 'nadó robat' que anirà a la presó per denunciar el seu cas

Ascensión López té el trist honor de ser la primera persona condemnada a Espanya per assumptes relacionats amb els nens robats durant la dictadura franquista i l’inici de la democràcia. No obstant, no va participar ni va gestionar cap de les adopcions de menors sostrets a famílies roges o republicanes. Ella és una d’aquelles nenes, segons afirma. I la seva condemna és per injúries a la monja que suposadament hauria participat en el procés, que nega qualsevol irregularitat. Ara, Ascensión López haurà de complir cinc mesos de presó després d’haver-li sigut denegat l’indult. Però també per pobra, ja que no pot afrontar els 43.000 euros d’indemnització i multa als quals va ser condemnada.

Des dels 8 anys 

El món al revés d’Ascensión, 53 anys, amb una incapacitat laboral i dos fills de 19 i 22 anys, comença quan tenia 8 anys i plorava la malaltia del seu pare. Amb crueltat, un familiar li va recriminar les llàgrimes. «¿Per què plores per aquest home que no és res teu, que et va comprar quan vas néixer». Les paraules se li van clavar a l’ànima, però el puzle de la seva vida va començar a encaixar. «Els meus pares no, però la resta de la família sempre em va fer sentir malament, que vaig ser recollida i era la que prendria els drets (era una família adinerada) als altres». La seva mare adoptiva li va confirmar l’adopció, però va reconèixer que sabia poca cosa de com va anar. «Em va dir que van anar a buscar-me a l’hospital, que van pagar 250.000 pessetes de les d’abans i poca cosa més». I que la persona que va tramitar els papers va ser la monja Dolores Baena, neboda del seu pare adoptiu i que treballava en una maternitat.

Per la informació que va anar acumulant, amb dificultats per exemple a l’hora d’obtenir la partida de naixement pels diferents noms que havia tingut, ja d’adulta Ascensión va començar a tenir la sospita que la seva no va ser una adopció normal, sinó que va ser una nena robada. I va interposar el 2012 una denúncia davant la Policia Nacional amb les dades que tenia, i en què òbviament apareixia la monja.

El 2013, i quan Espanya comença a ser conscient del dolor i patiment que van suposar els casos de nadons robats, Ascensión recorre als mitjans de comunicació per intentar localitzar la seva verdadera família (l’adoptiva ja havia mort). Va pensar que donant tots els detalls que sabia, seria més fàcil localitzar-los. I quan la religiosa va veure el programa de televisió, va recórrer als tribunals per defensar el seu honor. Va reconèixer haver mediat, però sempre d’acord amb la llei, i la va denunciar per injúries i calúmnies.

Sense diners i sense advocat 

«No l’acuso a ella obertament, però a la documentació que tinc hi apareix el seu nom», es defensa Ascensión, que lamenta que mentre la seva causa va ser arxivada fins i tot abans de ser jutjada, la denúncia de la monja sí que va tirar endavant. I va ser condemnada. Segons consta a la sentència ferma de l’Audiència provincial, va fer servir expressions «amb el propòsit de lesionar greument l’honor de la testimoni perjudicada» i amb la «intenció de difamar-la», però «no va acreditar, ni tan sols de manera mínimament indiciària, l’adopció il·legal que falsament i sabent la seva inexactitud, o almenys amb temerari menyspreu a la veritat, atribueix a la perjudicada». Sense diners, i sense advocat, no va poder recórrer.

Notícies relacionades

Les Mares de la Plaça de Sant Jaume

90.000 firmes per evitar arxivar els casos dels nens robats

De res han servit les 90.000 firmes presentades al Congrés per sol·licitar l’indult i les protestes organitzades per les associacions de nadons robats per tot el país. El Consell de Ministres, la seva última esperança, li va denegar la mesura de gràcia el 20 d’octubre passat, instant el jutjat a executar la condemna que va quedar en suspens mentre es resolia aquest recurs. A preguntes d’Units Podem al Congrés, el ministre de Justícia ja va reconèixer que seria molt difícil perquè comptava amb la negativa del tribunal que va dictar la sentència, de la fiscalia i de la religiosa que la va denunciar.

 «No tenia gaires esperances», reconeix, encara en estat de xoc, lamentant que la denunciant, la monja Dolores Baena, una vegada obtinguda la sentència a favor seguís pressionant perquè s’executés. Tota la seva família es va posar de part de la religiosa. «Sabia que no descansari fins que no em veiés a la presó», afirma, «però m’ha dolgut la seva falta d’humanitat i compassió».