Primer judici pels nens robats a Espanya

“Em va dir sor María que ella parlaria amb el director de la clínica San Ramón, el doctor Vela, que és el ginecòleg, perquè em veiés. Em van sorgir problemes greus (...). Sor María em deia que el meu fill seria un traumatitzat per ser de mare soltera i que tingués en compte que jo no tenia feina mentre que, si el donava en adopció, tindria uns pares que l’estimarien molt i que mai no tindria problemes econòmics”. Va ser una dona soltera i embarassadaque havia caigut en mans dels presumptes responsables de la trama delictiva qui, el 1982, va ajudar que es parés atenció per primera vegada sobre el macabre negoci de tràfic de nadons. Ho va fer a la revista ‘Interviu’, poc abans que dos dels seus periodistes, María Antonia Iglesias i Germán Gallego, capturessin la imatge que millor simbolitza la tragèdia dels nens robats: el cadàver d’una nadó a la clínica madrilenya San Ramón que anava a ser venut. Trenta sis anys després, el principal implicat, el ginecòleg Eduardo Vela, s’asseu per primera vegada, des d’aquest dimarts, al banc dels acusats de l’Audiència de Madrid.

Tres delictes

La Fiscalia demana 11 anys de presó per a ell per participar en el robatori d’Inés Madrigal, que va néixer el 1969 i va ser robada als seus pares biològics i entregada a una parella que no podia tenir fills. L’acusació particular, per la seva part, sol·licita 13 anys de presó per a Vela. El ministeri públic atribueix al doctor tres delictes: sostracció de menors, suposició de part comès per facultatiu i falsedat en document oficial.

Vela ja va declarar com investigat el desembre del 2013 en relació amb la denúncia del robatori d’Inés Madrigal, tot i que es va desvincular d’aquesta suposada trama i va negar la seva participació en els fets, ja que tot i que va reconèixer la seva firma en el certificat de naixement de Madrigal va dir que “firmava coses sense mirar-se-les”. I va afegir que no s’explicava aquest fet perquè no coneixia Inés Pérez, una dona estèril que figura com la mare biològica de la denunciant, però que en realitat era la mare adoptiva.

Parts simulats amb “panxes postisses”

El judici al doctor Vela materialitza a la fi la lluita de milers d’espanyols que no tenen proves contundents de la mort dels seus fills, nascuts entre el 1960 i el 1990. També la recerca incansable de fills robats, molts d’ells venuts a matrimonis que han fingit durant dècades ser-ne els pares biològics. D’altres van ser donats en adopció irregular, mitjançant ingents quantitats de diners pagades en ocasions fins i tot a terminis als que es van lucrar venent-los “com si fossin un electrodomèstic”, segons va denunciar a ‘Interviú’ un dels afectats.

Una empleada de la clínica San Ramón va explicar així el 1982 a la revista el ‘modus operandi’ seguit pel doctor Vela en alguns casos: “S’han fet parts simulats, amb dones que es posaven una panxa postissa amb goma escuma o amb inflables i que ingressaven alhora que la noia embarassada de veritat. La noia sortia després de parir sense el seu fill i el matrimoni amb el nadó com si hagués estat l’altra la que realment havia parit”.

Sor María, morta abans de ser jutjada

Notícies relacionades

Nens robats: el primer judici serà el 26 de juny a Madrid

Els nens robats entren en el Congrés

L’associació Bebés Robados Región de Múrcia, que presideix la denunciant Inés Madrigal, i l’Associació SOS Bebés Robados Madrid temien que, atesa l’edat del doctor Vela, 85 anys, pogués passar una cosa similar al que va succeir amb sor María Gómez Valbuena. La monja va ser la primera persona a qui un jutge va obrir diligències per un cas de “nens robats” per presumptament haver arrabassat a una dona la filla que va tenir a la clínica madrilenya Santa Cristina, però va morir abans de ser jutjada.

“Totes les víctimes esperem amb esperança i impaciència una decisió que pot marcar el curs de la història, perquè pot ser que finalment una sentència posi fi al negacionisme i deixi al descobert el drama que tantes mares, pares, fills i filles hem hagut de patir sense que se’ns acabi de creure, debatent-nos entre l’admiració i compassió de la societat d’una banda, i la incredulitat i el menyspreu de l’altra”, afirmen des de l’entitat. Tanmateix, poca cosa esperen de la declaració del ginecòleg acusat, que durant tots aquests anys ha negat que les “adopcions” es fessin de manera irregular i, en declaracions a ‘Interviú’ el 2011, va advertir els nens robats: “Oblideu-vos de trobar els vostres pares. Tot es feia de forma verbal, no hi ha arxius ni cap constància en paper”. Una altra de les seves manifestacions a la revista dona pistes sobre la línia de defensa que, previsiblement, seguirà durant el judici. Vela va justificar d’aquesta manera que es pagués per un nounat el mateix que per un pis en els anys seixanta i setanta: “¿No es paguen ara també molts diners per un nen de la Xina? Doncs és el mateix que abans aquí”.