El pare coratge, després de rescatar la seva filla d'una secta: «La Patricia està com absent»

Fa un any i mig que lluita per recuperar la seva filla, Patrícia, que se’n va anar de la casa familiar d’Elx el 7 de gener del 2017 seguint els passos d’un guru que deia ser el Príncep Gurdjieff i que volia repoblar el món després del’apocalipsi  que s’acostava. Alberto Aguilar, de 47 anys i encarregat d’una empresa de repartiment de productes de fleca, va aconseguir dijous a la matinada veure viva la seva filla. També va veure detingut el guru que la va captar per internet i amb qui ha tingut un fill, Félix Steven Manrique, de 35 anys, després que la policia peruana els localitzés en dues cases de la selva de San Martín de Pangoa, a 500 quilòmetres de Lima. Cansat i esperançat, l’Alberto respon a les preguntes del PERIODICO en la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació espanyol des que va salvar la Patricia.

¿Ha pogut parlar amb la seva filla? ¿L’ha vist?

No he pogut parlar amb la Patricia. La vaig veure quan va fer el transbord de l’autobús que la va portar des de la selva, però va ser des de lluny i ella no em va poder veure.

¿On és ara la seva filla Patricia?

En aquests moments, la Patricia és a disposició del Ministeri de la Dona, a Lima. Està en mans de psicòlegs i treballadors socials.

¿I on és el guru, Félix Steven Manrique?

Sobre aquest home hi ha una detenció policial que aquí al Perú li diuen “en flagrancia”. La Fiscalia ha ordenat la seva detenció per un possible delicte de tràfic de persones, entre altres de la meva filla. Està privat de llibertat i estarà almenys set dies en aquesta situació, fins que es dicti, esperem, presó per a ell.

La seva filla ja l’han vist psicòlegs de la policia peruana i també del Ministeri de la Dona. ¿Li han dit com es troba després d’any i mig en aquest grup sectari i després d’haver tingut un nadó amb el líder del grup fa 40 dies?

Els psicòlegs de la policia la van avaluar mentre va estar a comissaria. Després l’estan examinant experts del ministeri de la Dona. No m’han donat els informes. El que sé és que la meva filla tenia un aspecte demacrat i brut quan va arribar a la comissaria. Està com absent.

¿Què en sap de la seva vida des que se’n va anar de casa?

Sabem que va arribar a Lima i va estar convivint amb el grup en un condomini. Vaig estar parlant amb l’amo del pis i ens va explicar els detalls i problemes que va tenir amb el guru. No li pagava i li va destrossar el pis, una nit va fugir. També em va explicar que l’Steven actuava de manera masclista amb la Patricia i les altres dones, fent entre altres coses que sempre anessin darrere seu. Després he sabut que els han trobat al mig de la selva, en un lloc remot, poc accessible, lluny de la civilització, vivint entre taulons i dormint en palets, sense cap cura higiènica ni seguretat per possibles atacs d’animals o insectes.

¿Com era la vida de la seva filla amb el presumpte guru?

Sembla que el seu paper era el de ser una dona més. S’encarregava de cuidar ella sola un grup de nens al mig de la selva, en una espècie de cabana de fusta que en realitat és una quadra per a animals. La van trobar amb una nadó d’un mes al seu càrrec i quatre nens més. Podem imaginar quina educació i quina alimentació han estat rebent.

¿Com es va assabentar que vostè era avi? ¿Què va sentir? 

M’ho va comunicar la mare d’altres de les dones captades per Steven. Jo era al cotxe, conduint en direcció a la Fiscalia de Tràfic a Lima. Vaig sentir alegria, però també emocions enfrontades.

¿On i com va donar a llum la Patricia? ¿Va anar a un hospital? 

El part de la meva filla es va produir a la mateixa cabana. Va ser assistida per les altres dues noies (es refereix a les altres dues dones captades per Steven) i una dona gran veïna de la zona que va exercir com a llevadora. La Patricia té una malaltia cardíaca i haver passat per un embaràs i un part són situacions de risc per a ella. La seva vida va córrer perill al donar a llum en aquestes condicions i, si la cosa s’hagués complicat, no haurien pogut rebre ajuda, per la distància que hi havia fins al centre mèdic més pròxim.

¿Està disposat a criar la seva neta a Espanya? 

Per descomptat que estic disposat a criar la meva neta a Espanya, és el millor lloc on pot anar perquè allà trobarà totes les condicions que no ha tingut en els seus primers dies de vida i tot l’amor de la seva veritable família i de la seva ciutat.

¿On és el nadó ara?  

Amb la Patrícia, però sota la tutela del Ministeri de la Dona.

Vostè va viatjar a Lima el passat 9 de juny per impulsar la investigació i localitzar la seva filla. ¿Com ha estat aquest mes allà?

Ha estat un mes bastant enfeinat i intens. He fet moltes coses i hem mogut molts fils, sobretot durant les dues primeres setmanes. Després ja vaig quedar una mica a l’espera perquè es va iniciar la investigació. I, finalment, ara estem administrant el resultat del treball aconseguit.

¿On s’ha allotjat?

A casa de la família d’una altra de les víctimes de Steven. Les famílies ens unim des del principi per fer força.  No puc estar més agraït. Estic molt ben atès i molt content de la decisió que vaig prendre de venir a casa seva perquè han estat molt hospitalaris i tot s’ha coordinat molt millor.

¿Com es va assabentar que la Patricia havia sigut localitzada? 

A través de la policia, ens va informar que l’havien trobat. Això va ser posterior a la localització de Steven i les altres dues dones, perquè la Patricia estava bastant allunyada del lloc d’on primer van localitzar el grup. Ella estava a uns 30 minuts a peu del poble, creuant la selva. Primer ens van informar de la detenció de Steven i el rescat de les altres dues dones que estaven amb ell. Llavors vam saber que la Patricia i els nens no estaven amb ells... Va ser un moment molt tens. Tenien una pista que indicava que podien trobar-se al lloc on finalment els van rescatar i ens vam aferrar a ella. El temps que van tardar a arribar allà i confirmar-ho se’ns va fer etern... No puc explicar tot el que em va passar pel cap.

¿I de la detenció de Manrique? 

Ho vam saber abans que se n’anés a produir, ens van avisar que havien de precipitar l’operatiu perquè hi havia risc que fugissin.  

¿Què va sentir en els dos casos? ¿I durant tot l’operatiu policial? 

Molta tensió, impaciència, esperança, nervis. Al final tot va anar bé, no hi va haver problema i aconseguim el propòsit que el detinguessin.

A més del cost psicològic que aquesta situació els ha suposat, han hagut d’invertir part dels estalvis familiars en la recerca i el rescat de Patricia. ¿Tenen un càlcul del cost econòmic que ha tingut per a la família? 

Només en viatges, dietes, tràmits de la investigació, etc, ja hem invertit uns 14.000 euros. També he de dir que part de la nostra família ha contribuït i, a més, que vam rebre uns 3.500 euros de molta altra gent que s’ha abocat amb nosaltres a través de l’associació ‘Plataforma Para La Dignidad Humana’ que vam crear per al cas de Patricia i amb la qual volem continuar per ajudar altres víctimes de sectes com ella.  

¿Quins plans té ara? ¿Li agradaria tornar amb ells a casa?

Esclar que m’agradaria tornar a casa. Aquest és el meu objectiu, tornar amb la Patri i amb la bebè, estic desitjant-ho, i amb una mica de sort aviat es complirà.

¿Compta amb la possibilitat que la Patricia no vulgui tornar o no vulgui estar en contacte amb la seva família? 

Sí, però aquesta no serà una opció, continuo lluitant perquè això acabi com ha d’acabar, amb la Patricia i el seu bebè a Espanya. Ja que he arribat fins aquí, no em rendiré.

¿Quina és la pitjor situació que ha viscut aquest any i mig? 

La més anguniosa va ser el dia que va desaparèixer la Patrícia i, més concretament, l’hora en què va apagar el telèfon i no va tornar a connectar-se fins al moment que va posar el famós Whatsapp que deia allò d’“estaré bé, us parlo en hores”.

¿Hi ha altres noies que corren el mateix perill que Patrícia a Espanya? 

Segur que sí. Com a mínim, hi ha una noia que viu al País Basc que va estar a punt de córrer la mateixa sort que la meva filla. Aprofito per dir-los als seus pares que denunciïn. Ells saben el que va passar, van ser informats per la Ertzaintza. Els demano una vegada més que lluitin per evitar que hi continuï havent gent que, com aquest tipus, intenti apartar fills i filles de les seves famílies.

¿Compta Espanya i, en especial, els adolescents espanyols, amb protecció contra les sectes? 

No hi ha cap protecció contra les sectes, aquesta és la crua realitat. A mi m’han arribat a dir que captar no és delicte. Hem de lluitar perquè hi hagi un codi penal en què aquesta figura de la captació quedi ben clara i els nostres fills adolescents no puguin ser captats per un tipus des de l’altre costat del món perquè estiguin passant per un moment de vulnerabilitat.

¿Com estan la seva dona, Rosa, i el seu fill petit, de 13 anys, a Espanya? 

Tots estem molt feliços i contents perquè hem trobat la Patricia i a sobre té una bebè. La felicitat és doble. La meva dona s’ho està passant malament, perquè és molt nerviosa, i la distància i el no saber juga males passades, però ho suporta i està cuidant del germà de Patricia, que em diu que també està molt content d’haver estat oncle tan petit.

¿Com s’imagina el futur?

Amb Patrícia i el seu bebè amb nosaltres a Espanya, ajudant-la que tirin endavant. M’agradaria que reprengués els seus estudis i ajudar-la a criar el nou membre de la família, estimar-lo, disfrutant-lo i sent feliços, que jo crec que és el que ja toca.

Notícies relacionades

El pare de l'espanyola Patricia Aguilar rescata la seva filla d'una secta al Perú

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

¿Ha pogut celebrar la notícia?

Encara no, ara és moment de continuar sumant i esforçant-se. Estic ajudant aquí dia i nit. No hi ha temps. Estic dormint entre tres i quatre hores al dia.