Al cervell de l'assassí de Pioz: un jove de moral «salvatge i animal»

Al cervell es decideixen els nostres actes. També els més atroços. L’estructura i el funcionament del cervell dePatrick Nogueira, un jove que tenia 19 anys quan vaassassinar els seus oncles, Marcos i Janaina, i els seus nebots, Carolina i David, a la casa de Pioz (Guadalajara), eren un enigma fins que van ser examinats pel doctor Antonio Maldonado, cap de servei de Medicina Nuclear de l’hospital universitari Quirónsalud de Madrid. Després de fer-li un TAC (imatges construïdes per un ordinador a partir de les obtingudes per rajos x sobre el cervell de l’assassí) i un PET (injecció de substàncies radioactives per després analitzar com funciona la seva ment), l’especialista conclou que el cervell de Nogueira “no s’ajusta als criteris de normalitat”, segons l’informe encarregat per la defensa del jove.

Els estudis fets a l’assassí de Pioz han detectat una “marcada disminució de l’activitat neuronal” a diverses zones del lòbul temporal dret del cervell. Diversos autors han vinculat una atròfia d’aquesta zona amb el desenvolupament de la psicopatia, tot i que no hi ha resultats concloents.

Unes pizzes i un ganivet

El 17 d’agost del 2016, Patrick Nogueira, el menor de tres germans, sense professió coneguda, es va desplaçar amb autobús fins a la localitat de Pioz. Allà s’havien traslladat el seu oncle Marcos Campos, la seva dona, Janaina, i els seus dos nens, Carolina i David. No l’havien convidat a continuar vivint amb ells després de diferents episodis incòmodes ocorreguts a la llar familiar. Aquella tarda, Patrick, de 19 anys, va agafar unes pizzes, unes bosses d’escombraries, cinta americana i un ganivet i es va presentar a casa de la família. Primer va apunyalar la seva tia Janaina. Després va matar els dos nens, de quatre anys i catorze mesos. Va trossejar el cadàver de la dona i va enviar vint fotografies i desenes de missatges de whatsapp al seu amic Marvin, que era al Brasil, mentre esperava l’arribada del cap de família, Marcos, per matar-lo també.

En un dels selfies es veu Nogueira posant al costat del cos mutilat de la dona, amb el rostre tapat. “Li vaig haver de col·locar una bossa perquè tenia aquella mirada... La boca espumava sang”, escriu. En altres missatges, el jove confessa: “No veig l’hora d’acabar amb aquesta merda: menjar, dormir i anar a casa, dormir al meu llitet”. Hores després, quan el seu tiet va arribar a casa, el va apunyalar i el va desmembrar. Llavors va escriure per whatsapp: “el deixo dessagnant-se i em faig una tonyina amb pa (sic) perquè m’ho mereixo".

El judici, a l’octubre

Després de sopar, Nogueira va netejar el xalet, vaficar els cossos en bosses d’escombraries i se’n va anar a dormir a casa seva, a Alcalá de Henares. Després, va fugir al Brasil, on va ser detingut. La Guàrdia Civil va aconseguir que tornés a Espanya i des d’aleshores és a la presó. El 24 d’octubre començarà el judici contra ell. La fiscalia i l’acusació exercida per l’advocat Alberto Martín demanen per a ell la presó permanent revisable. Ningú discutirà si va cometre els crims. Els nou membres del jurathauran de decidir si el seu lloc és la presó o un psiquiàtric.

Notícies relacionades

El presumpte assassí de Pioz confessa el crim de la seva família

S'entrega al Brasil el sospitós d'assassinar una família a Guadalajara

En les entrevistes amb els pèrits, Nogueira va explicar que havia patit bullying a l’escola, que es va iniciar en el sexe amb 15 anys amb una prostituta i que amb 16 anys va apunyalar un dels seus professors al Brasil perquè “em deia marieta. Va dir que jo parlava com un homosexual i que seia com un homosexual”. Llavors va acudir a teràpia amb un psiquiatre al seu país. Sobre els seus assassinats a Espanya, va admetre que “sabia que m’agafarien al 98 per cent”.

Les dues psicòlogues de l’Institut de Medicina Legal de Guadalajara encarregades pel jutjat de valorar la seva ment van determinar que és un psicòpata altament perillós i amb grans probabilitats de reincidir. Creuen que distingeix el bé del mal i que no té cap malaltia mental, de manera que el seu lloc és la presó. El psiquiatre José Miguel Gaona i el psicòleg Jonatan Quejido, contractats per la defensa, coincideixen a apreciar untrastorn de personalitat antisocial, però defensen que aquestes anomalies al seu cervell constitueixen un “mal neurològic que té repercussions” sobre la seva conducta. Creuen que té les facultats alterades i demanen que se li realitzi un estudi “més profund”, sense descartar corregir-lo en una sala d’operacions aquestes anomalies cerebrals.