L'assassí de Pioz: «Demano perdó, no he triat funcionar d'aquesta manera»

“La meva vida és un cúmul d’errors, de merdes rere merda. En la infància no vaig tenir gaires amics, quan vaig canviar d’escola, els grans s’aprofitaven de mi, em pegaven, m’humiliaven i em deien ‘marieta’. L’única manera que he tingut per reaccionar ha sigut la violència, havia de defensar-me i no sabia com". Així va començar la declaració Patrick Nogueira, acusat de matar brutalment els seus tiets, Marcos i Janaina, i els seus cosins, David i Carolina el 17 d’agost del 2016 a la seva casa de Pioz (Guadalajara). En una versió radicalment diferent a les anteriors, el Patrick, fill d’un radiòleg i una professora d’anglès dels quals continuava vivint bé gràcies a lapaga de 3.000 euros mensualsque li ingressaven des del Brasil, només va contestar a les preguntes de la seva advocada per presentar-se com a víctima d’“una infància regular” que, amb els anys, va empitjorar: “Com que vaig ser rebutjat pels altres nens,el meu escenari de vida va canviar d’anar amb pijos a anar amb traficants”. 

L’acusat, que va anar a la vista molt canviat físicament, amb ulleres i vestit amb camisa blava i pantalons xinos clars i es va mantenir atent i capbaix durant tota la sessió, es va mostrar per primera vegada penedit davant del jurat: “M’agradaria haver evitat que tot això passés, però l’únic que puc fer avui és demanar perdó”. 

“Es van defensar”

Nogueira va introduir en la seva declaració dues dades sobre els fets que no havia explicat mai fins al moment. D’una banda, va assegurar que tant la seva tieta com el seu tiet“es van defensar”abans que ell els apunyalés: “Amb la Janaina, ella estava rentant els plats, jo els eixugava, mentre parlàvem em va venir les ganes de matar-la. Vaig anar contra ella,em va mossegar la mài en aquell moment li vaig clavar [la navalla] al coll. Estàvem cara a cara parlant”, va afirmar en clara contradicció amb el que va manifestar durant la fase d’instrucció, quan va dir que tenia llacunes de memòria sobre com havia comès els assassinats. “Amb el Marcos, érem al jardí parlant, vam anar parlant fins al passadís, ell intentava prendre’m la navalla, vam forcejar, i vam caure tots dos a terra. No sé quantes punyalades li vaig clavar perquè va ser molt ràpid”, va afegir.

D’altra banda, va esmentar un presumpte mòbil per provar de justificar els seus crims, arremetent contra els seus tiets: “El Marcos em demanava diners, els meus pares també li enviaven diners. Fins que un dia em vaig negar a continuar donant-n’hi i em va amenaçar. Em va dir que si no li donava 6.000 euros em denunciaria a estrangeria –jo era irregular– perquè em tornessin al Brasil”. Segons la seva declaració, el seu tiet i ell van discutir i llavors l’home i la seva dona van decidir mudar-se de casa i ciutat sense ell. “Em vaig sentir un tonto de merda, jo els havia ajudat a pagar roba, bolquers per als nens... i ells em van deixar a deure fins i tot la llum i l’aigua”. I va declarar que, poc abans dels assassinats, “el meu tiet Marcos li va explicar a la meva família del Brasil mentides sobre mi, com que jo prenia drogues, arribava borratxo a casa i no col·laborava en res. Allò va ser el súmmum”.

Problemes amb l’alcohol

Patrick també va reconèixer els seus problemes amb l’alcohol per justificar l’atrocitat dels seus actes: "L’alcohol ha sigut el meu únic amic, m’ha acompanyat des dels 10 anys. Al meu país així es fan les coses. A partir dels 15 em va passar factura. Bevia abans d’escola, després, abans de jugar a futbol, em desestressava. Als 16, vomitava sang; als 18, vaig descobrir una úlcera. Per l’alcohol, he dormit al carrer. Vaig estar en tractament, però vaig tornar a beure", va dir. I va afegir: "Quan vaig fer allò [es refereix als crims], va ser exactament el període que més he begut a Espanya, amb la putada que el meu tiet em va fer, jo havia de jugar a futbol, ja no aconseguia concentrar-me i bevia més [...] Gràcies a l’alcohol, vaig començar a veure ombres".

Nogueira va aportar altres detalls en la mateixa línia de la seva nova estratègia de defensa: "No he triat ser d’aquesta manera, no he triat funcionar de la manera que funciono. Si em diguessin que hi ha fàrmacs que poden canviar-me, me’ls prendria". Durant la mitja hora que va durar la seva declaració, Patrick va fer servir expressions com "quan va passar el que va passar", "el que vaig fer", per evitar expressions com "assassinar, apunyalar o esquarterar de forma interessada", tal com li van criticar les acusacions, que van evidenciar les seves "nombroses contradiccions" i van demanar a la jutge que s’incorporin les seves declaracions anteriors. Tampoc va fer referència ni una sola vegada a com va acabar amb la vida dels nens, malgrat que en molts dels missatges que va enviar al seu amic mentre cometia els assassinats es vantava: "Els nens no corrien, s’agafaven un a l’altre", va recordar la fiscal.

"És una persona sana, un psicòpata"

"Patrick és una persona absolutament sana. És un psicòpata, però la psicopatia no és una malaltia mental. Si vostès entenen que Patrick és un malalt mental, com diu la defensa, Patrick rep un premi, una rebaixeta en la pena". Així de contundent es va expressar

La fiscal es va dirigir al jurat per rebatre, un per un, els arguments de la defensa. El més important: Nogueira "no va cometre els crims perquè el seu cervell no sigui normal", com defensen els pèrits contractats per l’acusat que van realitzar un TAC (imatges construïdes per un ordinador a partir de les obtingudes per rajos X sobre el cervell) a l’assassí: "Quan tots els pèrits de l’administració, sense interès particular en aquest cas, ja han determinat que Patrick no té cap alteració mental que influís en la seva acció delictiva, sorprenentment apareixen dos pèrits de la defensa que ens diuen que Patrick té el cervell afectat, però no ens diuen quina malaltia ni quina simptomatologia".

"No és boig, és dolent"

La fiscal ha afirmat sentir-se “perplexa" per les afirmacions de la defensa i ha recordat que “no hi ha estudis que afirmin que tots els psicòpates matin. És que si és cert el que diuen, ens ha canviat el món. Si això és així, ¿per què no ens fan un TAC a tots i que tanquin els que vagin a matar?”.La fiscal ha recordat, taxativa: "Per matar no s’ha de ser boig, s’ha de ser dolent".

Al contrari, l’advocada de Patrick, Bárbara Royo, que demana per a ell 25 anys de presó per dos assassinats i dos homicidis, va insistir al jurat que "Patrick va matar perquè no és com vostès, no és com nosaltres. Desgraciadament, té un mal cerebral que predetermina la conducta en certa mesura" i ha criticat el ministeri públic per qualificar de "premi i xocolatina" que l’estat mental de l’acusat pugui ser tingut en compte com a atenuant de la pena: "Això no és un premi, està previst en el codi penal".

Una decisió "calculada i freda"

Pel ministeri públic, Nogueira no va matar els seus familiars "per un rampell", com ell manté, sinó que va ser "una decisió calculada i freda". Patrick "va preparar els assassinats, es va procurar dies abans la navalla amb què els va arrabassar la vida i altres estris necessaris per als crims, va atacar per sorpresa les víctimes, s’hi va acarnissar, va descansar entre crim i crim, va retransmetre els assassinats a un amic del Brasil, es va desfer de proves i va fugir al seu país quan es es van trobar els cadàvers". 

Sobre l’entrega voluntària de l’acusat a les autoritats, la fiscal ha incidit que Patrick "només va tornar a Espanya quan la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i el jutge del cas van informar la germana de Nogueira i el seu advocat, que van viatjar des del Brasil per entrevistar-se amb els investigadors, que hi havia proves més que concloents contra ell. Per la qual cosa considera que no es pot aplicar cap atenuant, com sol·licita l’acusat: "No ha col·laborat en cap moment amb la investigació. La Guàrdia Civil ja tenia totes les proves quan ell decideix venir a Espanya. Ell viatja pel seu propi interès i no per fer un favor a la justícia. Ell mateix ho va explicar en un missatge al seu amic: me’n vaig a Espanya, perquè em donaran per esquizofrènic i m’atendran 20 anys, estudio una carrera i faig alguna cosa". 

Notícies relacionades

L'últim informe sobre l'assassí de Pioz: "Va triar matar amb plena voluntat"

Al cervell de l'assassí de Pioz: un jove de moral «salvatge i animal»

Sobre les fotos dels cadàvers enviades per Patrick al seu amic brasiler durant els assassinats, la fiscal ha dit que són "terrorífiques, però pitjor són els comentaris que anava fent". Un dels advocats de l’acusació, Alberto Martín, que ha comparat Patrick amb Hannibal Lecter, ha afegit sobre això: "Si qualsevol persona que sap llegir veu els missatges, s’acaba la impulsivitat, la ira i el rampell amb el que es pretén excusar l’acusat". Al contrari, per a l’advocada de Nogueira "són la prova evident que una persona amb un cervell normal no comet els crims de Pioz i encara menys envia aquests missatges".

La fiscal ha insistit que "la falta de col·laboració de l’acusat és tan manifesta que assegura tenir amnèsia parcial a l’hora de recordar els detalls del crim que no li interessen. Patrick recorda fins i tot qui hi havia a l’autobús aquell matí, però quant a les morts, no recorda res. És una amnèsia que no existeix, no li interessa explicar-nos com va matar el seu cosí David d’un any ni si va haver de córrer darrere de Carolina per saber si la pobreta anava fugint d’ell. És un xoc seleccionat per ell". Ha acabat qualificant els assassinats com "un dels crims més esborronadors, horribles i terribles que s’han comès segurament a Espanya".