JUDICI A GUADALAJARA

El judici a l'assassí de Pioz acaba amb discussions sobre el seu cervell

Quatre pèrits del jutjat i de l'acusació declaren que Nogueira «va triar matar». Uns altres dos, de la defensa, argumenten que té una «anomalia» neurològica

L'últim informe: pateix «ira crònica» i «tot i que vulgui donar una imatge d'infeliç, no té malestar emocional» i sí «conductes manipuladores i estafadores»

pioz4

pioz4

4
Es llegeix en minuts
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +

Els resultats dels seus informes són el cavall de batalla de l’acusació i la defensa i han acaparat tota l’atenció des de la primera sessió del judici. La fiscal també hi va al·ludir en el seu torn de paraula: “Quan tots els pèrits ens han confirmat que Patrick Nogueira és una persona absolutament sana que va triar matar, sorprenentment apareixen dos pèrits de la defensa que ens diuen que té una malaltia mental, però no ens diuen quina malaltia ni quina simptomatologia presenta”. Avui, tots aquests pèrits que han examinat el cervell de l’assassí i esquarterador de Pioz declaren a l’Audiència de Guadalajara per ratificar els seus informes, que EL PERIÓDICO ha conegut i ha anat desgranant.

L’últim peritatge, que fins ara no havia transcendit, el firma la doctora en psicologia Adela Franco i ha sigut aportat per l’acusació. Les seves conclusions venen a sumar-se a les d’uns altres tres companys que ja van apuntar que la suposada “anomalia cerebral” que pateix Nogueira, segons la seva defensa,  “anomalia cerebral”no va fer que matés brutalment als seus oncles, Marcos i Janaina, i als seus cosins, David i Carolina el 17 d’agost de 2016 a casa seva de Pioz (Guadalajara), com sosté la defensa. “Presenta trets de personalitat antisocials i psicopàtics que no li impedeixen tenir plena consciència dels fets. La seva impulsivitat, ira i hostilitat no afecten a la seva capacitat de voluntarietat i té conservada la seva capacitat de llibertat”, afirma l’especialista.

10 cops de puny 

El seu informe inclou detalls sobre la infantesa i vida de Patrick narrats pel mateix assassí: “Un dia un company em va agafar del coll i em va dir que jo era una puteta. Li vaig donar uns 10 cops de puny a la cara i em van haver de venir a separar. Després va venir un amic seu i també li vaig donar una pallissa. I així vaig començar a fer amb qualsevol que venia a pegar-me o a fer-me alguna cosa. En les baralles m’havien de separar, no deixava de donar cops”. Nogueira, fill d’un radiòleg i una professora d’anglès dels que vivia folgadament gràcies a la paga de 3.000 euros mensuals que li ingressaven des del Brasil, va  recórrer a aquest i altres episodis durant la seva declaració per provar de justificar la brutalitat dels seus actes: “En la meva vida, l’única manera que he tingut per reaccionar ha sigut la violència".

No obstant, la doctora Franco els interpreta d’una manera molt diferent: “Tot i que vulgui donar una imatge d’infeliç, això no es correspon amb l’existència de malestar emocional ja que no apareixen trastorns emocionals ni d’ansietat”. L’especialista afegeix: “presenta conductes estafadores, manipulant béns, servei i gratificacions dels altres mitjançant el seu encant superficial. Té una moral diferent a l’establert socialment, nul·la identificació amb les convencions, normes morals i ètiques, regles i reglamentacions. Això pot explicar que senti que els altres no el comprenen i que la vida l’ha tractat malament”.

“Despietat i propens a la violència”

El seu estudi recull que Nogueira, per a qui la fiscalia i les acusacions demanen presó permanent revisable contra els 25 anys que sol·licita la seva advocada, és una persona “poc organitzada, carismàtica, ostentosa, explotadora, inestable i permanentment hostil, però sota aquesta aparent hostilitat i impulsivitat ens trobem que la seva ira pot ser controlada i l’hostilitat no és tan elevada i explosiva. A més, presenta absència d’identificació amb l’autoritat, defecte d’empatia, és fred, manipulador, despietat i propens a la violència”. Prova d’això són els missatges i selfies al costat dels cadàvers que va enviar mentre cometia els crims al seu amic Marvin, que era al Brasil, a qui va començar anunciant-li: “Ara arriba el millor moment: esquarterament”.

La pèrit resumeix els fets més conflictius del passat de l’assassí: “Als 10 anys comença a beure; als 11, a incendiar cases, tirar còctels molotov i fer grafitis; amb 12 l’agafen amb una navalla que, segons la seva mare, era per defensar-se. I també pateix un fort traumatisme del qual la seva mare no en sap res. Als 15, prova la marihuana i s’inicia en les relacions sexuals amb prostitutes. Als 16 apunyala un professor, després de diversos mesos pensant a fer-ho”.

Notícies relacionades

Segons la seva anàlisi, Patrick no evidencia “ni penediment ni culpa”. En la seva personalitat “no destaquen els trets obsessius, pors ni alteracions sensorials. Tot i que aparegui un pensament extravagant, no apareixen idees delirants, descartant-se trastorns psicòtics, però sí que té una tendència a la suspicàcia”. A més, pateix “ira crònica sense via fàcil de gestionar, ira que no manifesta a través de la via física ni verbal”.

Va ser “la seva ira” i la seva “moral salvatge i animal”, segons els pèrits de l’acusació; la “seva maldat”, segons la fiscal, i no cap defecte al seu cervell, el que li va portar a segar la vida dels seus oncles, Marcos, de 40 anys i Janaína, de 39, que ho tenien tot per davant. També la dels seus cosins, David, d’un any i Carolina, de quatre, que amb prou feines havien començat a viure.