El guàrdia civil que va treure el Julen: "No era viu, això és el pitjor"

Nicolás Rando, el guàrdia civil que va treure el Julen del pou en què va estar 13 dies, ha afirmat que va sentir cert "alleujament" per la feina acabada, tot i que estava "enfurismat" pel resultat: "No era viu, això és el pitjor. Però ho hem donat tot".

[Segueixaquí en directe les últimes notícies sobre la investigació de la mort del Julen.]

"Hem mogut terra per parar set avions, hem aconseguit arribar a ell i l’hem tret", ha manifestat l’agent del Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil en una entrevista que publica aquest dilluns el diari ‘Sur’.

Rando, pare d’un nen de 4 anys, explica que durant el temps que es va prolongar el rescat el seu fill l’acomiadava cada matí amb la mateixa pregunta: "Papa, ¿avui ja rescataràs el Julen?".

Reconeix, d’altra banda, que consola "una mica" saber que l’autòpsia ha determinat que el Julen va morir el mateix dia de la caiguda –el diumenge 13 de gener– i no esperant el rescat.

Tot i que sabia que "ho hauria de fer" per la seva condició d’expert en rescat de muntanya, quan l’agent va deixar el nen a la carpa, on esperaven dos forenses, se’n va haver d’anar a un lloc apartat de la plataforma de treball i es va enfonsar.

El guàrdia civil va rebre el passat 13 de gener la trucada d’un amic que és bomber del Consorci Provincial, que li va explicar que un nen havia caigut per un pou de 25 centímetres de diàmetre a Totalán i que no sabien què fer, de manera que va trucar als seus caps, que ja estaven de camí, i es va oferir.

Els primers dies

Recorda els primers dies de l’operatiu com els dels invents, "amb millor o pitjor resultat", centrats a retirar aquest tap de sorra humida detectat per les càmeres de 71 metres de profunditat del pou.

Explica que la idea era succionar-lo, però que llavors "va sorgir el gran problema", ja que es va trencar la mànega i es va quedar embussada amb la càmera dins, un embús que va tardar a resoldre’s més de 36 hores.

Després de superar diversos contratemps, va arribar el moment del descens pel pou paral·lel amb la càpsula. "A baix no hi havia torns. Allà s’hi estava fins que ja no es podia més".

Rando confessa que al baixar va sentir una sensació estranya. "Jo m’he posat en forats més estrets i claustrofòbics, però allò... Mires cap a dalt i penses: 'Si passa alguna cosa aquí...".

Notícies relacionades

Cas Julen: Últimes notícies de la investigació

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Després d’uns 3,70 metres excavats, un company de Rando va ficar una càmera pel forat que havien obert i va veure el nen. El comandament del dispositiu va reunir guàrdies civils, miners i bombers i els va demanar que continuessin treballant igual, amb la mateixa discreció perquè la família havia de ser la primera a saber-ho.

En el següent descens van baixar tres agents del GREIM d’Álora –Nicolás Rando, entre ells– i un miner per si calia continuar picant. "Em va tocar a mi", ha conclòs.