La defensa d'Ana Julia Quezada demana tres anys de presó per homicidi imprudent

L’assassina confessa del nen Gabriel Cruz, el cos sense vida del qual va ser localitzat fa gairebé un any al maleter del seu cotxe, manté que la mort del nen es va produir de manera accidental i fortuïta. Davant la petició de presó permanent revisable que reclama la fiscalia, la defensa d’Ana Julia Quezada sol·licita tres anys de presó per un delicte d’homicidi per imprudència greu, ja que la mort del nen es va produir en el transcurs d’una discussió i mai hi va haver intenció d’acabar amb la seva vida.

L’escrit de defensa ja consta en mans del Jutjat d’Instrucció 5 d’Almeria, que ultima els tràmits per passar les diligències a l’Audiència provincial i que es dicti obertura de judici oral. L’audiència va reiterar fa pocs dies que el cas serà jutjat per un tribunal popular, malgrat el rebuig de Quezada i els seus advocats amb l’argument que la projecció mediàtica del cas impediria la necessària “imparcialitat i serenitat”.

Absència de dol

En el seu escrit de defensa, avançat aquest dilluns per ‘La Voz de Almería’, Quezada insisteix en la tesi del desenllaç fortuït, i assegura que la dona, companya sentimental del pare del Gabriel en aquells moments, mai va confessar un assassinat. L’argument principal de la defensa ésl’absència de dol, o voluntat deliberada per cometre un delicte, ja que reiteren que tot va ser fruit d’una discussió. I demana, a més, que la confessió tardana del fets sigui considerada com a atenuant.

Així, segons aquest relat, Quezada va convidar el nen de 8 anys que la tarda del 27 de febrer l’acompanyés al ‘cortijo’ familiar de Rodalquilar (Almeria) per fer unes tasques de condicionament, la qual cosa el nen hauria acceptat. Una vegada a la vivenda, el Gabriel hauria agafat una destral i hauria començat a jugar-hi, per la qual cosa l’acusada el va comminar que la deixés al ser perillosa. El nen s’hi va resistir, segons aquesta versió, i fins i tot li va recriminar que li ordenés coses perquè no era la seva mare, i va arribar fins i tot a insultar-la pel color de la seva pell. Per això, Quezada, en el forcejament per treure-li la destral, va arribar a tapar-li la boca perquè deixés d’insultar-la, “estrenyent la mà amb la intenció que callés”. Instants després es va adonar que el nen ja no respirava.

Quezada, de 44 anys i que està des del març de l’any passat ingressada a la presó provincial d’El Acebuche (Almeria) ja va declarar davant del jutge que es va sentir “presa del pànic”. I que sense saber què fer ni com explicar-l’hi a la seva parella, va decidir treure el cos de la vivenda, va cavar un petit forat al costat d’un aljub i va ocultar allà el cadàver del nen per tapar el que havia passat. Fonts judicials confirmen que res esmenta, no obstant, dels hematomes que l’autòpsia va detectar al cos de Gabriel, i que segons els forenses es van deure a cops previs a la seva mort. Aquest bloqueig va augmentar amb el pas dels dies, quan davant de la repercussió mediàtica que va ser adoptada pel cas, la dona es va sentir incapaç de confessar els fets i va continuar ocultant el cos fins a la seva detenció el 15 de març del 2018 als voltants de la seva vivenda a Vícar, quan transportava el cadàver.

Assassinat i dany psíquic als pares

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Amb aquest relat, l’advocat de Quezada entén que els fets són constitutius d’un delicte d’homicidi per imprudència greu, amb una pena de tres anys de presó. De manera subsidiària, planteja que podria tractar-se d’un homicidi, penat amb un màxim de 10 anys de presó. Penes, en qualsevol cas, que s’allunyen molt de les peticions de presó permanent revisable per assassinat que reclamen tant l’acusació particular que exerceixen els pares com la Fiscalia.

El ministeri públic, a més, té en compte l’“actitud de simulació, fingiment i farsa” que Quezada va mantenir durant els 12 dies de recerca pels voltants de Las Hortichuelas, on hi havia la casa de l’àvia on el nen passava el pont d’Andalusia amb el seu pare, mostrant-se afligida i participant en les tasques de recerca per allunyar qualsevol sospita sobre la seva possible implicació, i que el porten a reclamar 10 anys més de presó per dos delictes de danys psíquics cap als pares del Gabriel. Així mateix, la fiscalia sol·licita una indemnització de 600.000 euros per als progenitors en concepte de reparació pel dany moral causat, i 160.000 euros més per a l’àvia paterna. També demana el ministeri fiscal que l’acusada es faci càrrec del pagament dels 200.000 euros del cost del dispositiu de recerca.