¿Són els emojis proves en un judici?

Els emojis, pictogrames utilitzats en els missatges digitals, també han arribat a l’àmbit delsprocessos judicials, ja que ja els utilitza alguna de les parts com a prova en un judici, però presenten “diferències de matís” a l’hora d’interpretar-los.

Els emojis, paraula que prové del japonès, són les figures de color –les més conegudes són les cares rodones de color groc– que s’utilitzen en missatges de text entre dispositius electrònics, molt diferents de les emoticones, en què s’utilitzen caràcters d’escriptura –com punts, comes i guions– per expressar sentiments i idees.

L’àmbit judicial no escapa d’aquests pictogrames, ja que són diverses les sentències que han sigut emeses, tant acusatòries com absolutòries, en funció de l’emoji proposat com a prova, tal com exposa la jove investigadora Ana Rodríguez, professora de Dret Processal de la Universitat de Santiago de Compostel·la i ponent en una jornada sobre el present i futur de la justícia digital a Espanya i la UE celebrada a Càceres.

Un dels primers casos va ser el 2015, segons exposa Efe la investigadora, quan un jove novaiorquès va penjar un missatge a Facebook amb els emojis d’un policia i tres pistoles, cosa per la qual va ser detingut i processat per un delicte d’amenaça terrorista.

També ha passat a França, on el 2016 un home va ser condemnat a tres mesos de presó per enviar a la seva exparellal’emoji d’una pistola.

De fet, la companyia americana Apple ja va eliminar aquest emoji i el va substituir pel d’una pistola d’aigua, i la jove investigadora s’ha preguntat “què hauria passat judicialment amb aquest francès” amb aquest nou emoji si hagués tingut un telèfon d’aquesta marca.

Subjectivitat

I és que, segons ha apuntat, existeixen diferències de format de les imatges entre les diferents plataformes, cosa que s’uneix a “la subjectivitat a l’interpretar el significat de l’emoji”.

Per exemple, l’anomenat “Face with Look of Triumph”, una cara esbufegant, significa satisfacció per la feina ben feta, però la majoria de la gent creu que té connotació d’enuig.

“La interpretació dels emojis no és unívoca, hi ha ambigüitats, i això pot generar problemes. A més, hi ha diferències de format entre les plataformes”, ha insistit aquesta professora, que entén que aquests emojis de vegades ajuden a deduir el sentit d’un missatge, però no sempre.

A Espanya també s’han donat casos en què l’ambigüitat ha beneficiat l’acusat. L’Audiència Provincial de Barcelona va jutjar un home per un presumpte delicte d’amenaces per enviar a la denunciant el text “ja veuràs tu quan sortim d’aquí” seguit de l’emoji del “polze cap amunt”, cosa que “no té connotació negativa, en principi”; per tant, va ser absolt.

“Els dubtes que pot provocar la interpretació del missatge de l’emoji no poden decantar-se en perjudici de la persona acusada; és el cas in dubio pro reo”, afirma.

Un altre cas similar va ser el d’una dona que va denunciar la seva exparella a Cantàbria per enviar-li un missatge amb els emojis d’“una diana”, “les cares d’una dona i un home” i “una pistola”.

Mentre la denunciant afirmava que l’home al·ludia a la seva nova parella, el jutge va interpretar que també podria referir-se que l’acusat es volia suïcidar per no ser capaç de superar la ruptura matrimonial, per la qual cosa va ser absolt.

Polze cap amunt

Però en ocasions serveix com a prova, com en un cas civil a Valladolid en el marc d’una discrepància en el nombre d’hores d’ús d’una màquina arrendada. Es va mostrar com prova una conversa per Whatsapp en què la part actora va escriure “Hores totals. Total 272 hores” al demandat, que va respondre amb l’emoji del “polze cap amunt”. Va haver d’abonar 5.000 euros més.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

“El jutjat de primera instància no li va donar cap importància a l’emoji al considerar-lo dins d’una comunicació informal, però l’Audiència Provincial va dir que aquest emoji mostra ple acord amb el nombre d’hores totals”, ha detallat la jove investigadora gallega.

A Alacant també s’han vist emojis en sentències judicials, com en la referida a un home que va trencar la seva condemna per assetjament de prohibició de comunicar-se amb la víctima després d’enviar emojis a la seva exparella.