«Em van tancar amb la marihuana i em van dir: 'aquesta és la teva casa'»

A Espanya, hi ha una febre per la marihuana. Augmenten els cultius i les confiscacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional fins a un 60%. A Granada, les forces de seguretat han descobert plantacions il·legals de maria en 106 dels 174 municipis de la província. Segons la Guàrdia Civil, unes cinquanta organitzacions, gairebé totes xineses, controlen aquest boom a Espanya i revenen bona part de la droga al Regne Unit, on obtenen el triple dels beneficis. Espanya ja és la plantació de marihuana per a tot Europa. Grups xinesos lloguen aquí naus industrials amb documentació falsa i col·loquen a dintre un vigilant, un esclau que no pot sortir d’allà. Setanta d’ells han sigut alliberats per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Un d’aquests esclaus va ser X, un ciutadà vietnamita de 37 anys, pare d’un nadó d’1 any i d’una nena de 4, a qui la Guàrdia Civil va rescatar a finals del mes de febrer d’una nau plena de marihuana situada als afores de València. La seva declaració davant la Guàrdia Civil, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, revela com funcionen aquestes xarxes d’explotació de persones que acaben a Espanya.

Primer, Rússia

Aquest pare de família tenia "necessitat econòmica familiar" i va decidir emigrar a Rússia, un país amb bones relacions amb el Vietnam i amb facilitats per als immigrants, a la recerca d’una feina: "El gener del 2018, vaig quedar amb una persona a l’aeroport, que em va entregar el visat i el bitllet per a l’avió. Em va dir que treballaria en el sector tèxtil, cobrant uns 500 dòlars, i que viuria en una residència amb altres treballadors", va declarar davant la Guàrdia Civil de Moncada.

L’home va sortir del seu país amb l’esperança d’"aconseguir diners per ajudar" la seva família, però "tot va ser un engany. A Rússia, vaig estar treballant fins a 16 hores al dia, sense descansar cap dia de la setmana, cobrant 200 o 300 dòlars al mes. La diferència fins als 500 dòlars que em van prometre se la quedaven ells; em van dir que per saldar un deute d’uns 2.000 dòlars que tenia amb ells per la tramitació del visat i del viatge", va denunciar aquest pare de família vietnamita, que, segons assegura, va haver d’acceptar aquestes condicions de treball durant vuit mesos.

D’allà es va poder escapar, segons la seva denúncia, gràcies a una recomanació de dos dels 15 treballadors explotats amb els quals dormia en una habitació de 16 metres quadrats. "Em van dir que un altre vietnamita organitzava viatges a Alemanya i buscava feines amb millors condicions, així que vaig contactar amb ell". Va resultar ser una altra trampa: "Vaig començar un viatge a peu, juntament amb 8 o 9 vietnamites més, amb destinació a Alemanya. Durant una setmana, vam dormir a la intempèrie i vam menjar el que podíem agafar en la ruta”.

Es van desplaçar, segons explica, guiats durant tot el camí per diverses persones: "Un rus ens va acompanyar durant el primer trajecte fins a la frontera. A partir d’allà, ens va recollir una altra persona i ens va acompanyar fins a un altre tram, repetint això mateix fins a quatre vegades fins que vam arribar".

7.000 euros per la llibertat

Lluny de trobar una sortida, a Alemanya va patir la seva primera tancada: "Ens van portar a tots a un local i ens van deixar tancats allà durant 3 dies. Ens van donar a entendre que ens quedaríem tancats amb pany i clau en aquell local fins que les nostres famílies els fessin una transferència de 7.000 euros", recorda l’home. La seva família va fer el pagament.

Poc després, els van traslladar amb autobús fins al mercat de Berlín, on va conèixer la persona que el portaria, a començaments del 2019, fins a Espanya: "Un xinès em va portar amb cotxe fins a València. Em va demanar que li entregués el meu passaport i em va explicar que jo cobraria uns 500 euros. Ells farien arribar els diners a la meva família. A l’arribar a València, vam canviar de cotxe i de conductor i em van portar a una nau".

Tancats amb clau

Quan van arribar a un lloc desconegut i apartat, "el conductor xinès va baixar del cotxe, va obrir la nau i em va dir: ‘aquesta és la teva casa’", assegura el vietnamita. Dins el va rebre un compatriota seu, que li va explicar la seva nova feina: hauria de conrear plantes de marihuana. Després, li va ensenyar el recinte, del qual, el va advertir, "no podia sortir", perquè tots dos estaven tancats "amb clau".

A més de diverses habitacions prefabricades amb les plantacions, hi havia un habitacle amb "matalassos tirats al terra, sobre palets de fusta, que feien de llits". També, "una zona per cuinar que era dins dels serveis, al final de la nau, just al costat d’on ens rentàvem”. Al mateix lloc "amuntegàvem les escombraries", perquè no podien treure-les al carrer. Tampoc podien estendre la roba molla fora: "La rentàvem a mà i la penjàvem als ferros que hi havia a la nau".

En aquestes condicions el van trobar i el van alliberar els agents de la Comandància de València i de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, en el marc de dues operacions que també van desmantellar plantacions de marihuana i van rescatar esclaus asiàtics a Zamora, Ourense, Jaén i Guadalajara.

Difícil reinserció

Les llavors de marihuana són legals a Espanya i les condemnes per manejar quantitats menors de 10 quilos són molt suaus, cosa que explica el boom de les plantacions indoor per tot el territori. La cara oculta d’aquesta droga, submergida en un debat sobre la seva legalització, és l’explotació laboral, un forat del qual resulta molt difícil sortir: "Dins del tràfic d’éssers humans, l’explotació laboral és la problemàtica a la qual menys recursos es destina. Això fa que la reinserció d’aquest tipus de víctimes sigui fins i tot molt més complicada", lamenten especialistes de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Catalunya s'erigeix en horta europea del gran negoci de la marihuana

Cop policial al cultiu de marihuana a Barcelona

Ha sigut el cas del pare vietnamita que va acabar esclavitzat a València. Amb ajuda de Càritas, va aconseguir un alberg on es va poder allotjar, però passat un temps va decidir marxar, sense més ajuda, sense recursos. Durant el temps que va estar reclòs en aquella nau, "conreant les plantes", només pensava si la seva dona i els seus fills rebrien alguns diners. Quan tenia una mica de "temps lliure", el dedicava a "parlar amb ells a través d’un telèfon mòbil que em va donar el xinès que m’havia tret el passaport".

Quan els seus rescatadors li van preguntar si havia sentit por, el vietnamita va respondre: "Davant la imperiosa necessitat d’aconseguir diners per a la meva família, vaig anar acceptant tot el que m’oferien". Va renunciar a tot a la recerca d’una feina digna: "Tot el que he anat patint durant el meu viatge fins a València, ho he considerat necessari per arribar a algun lloc on pogués treballar lliurement". No ho va aconseguir. Avui, la Guàrdia Civil no sap on és.