Així va enganyar la Guàrdia Civil Ana Julia Quezada, l'assassina de Gabriel Cruz

«Molt aviat», els investigadors de la UCO de la Guàrdia Civil que buscaven el nen Gabriel Cruz des del 28 de febrer del 2018 van posar els ulls sobre Ana Julia Quezada. Era la parella del pare de la criatura i l’última persona que l’havia vist abans que desaparegués a la porta de la casa de l’àvia a Las Hortichuelas (Almeria). Les primeres investigacions sobre la seva vida anterior, des dels anys 90 a Burgos, els van fer ampliar aquest focus. La dona s’havia vist embolicada en la mort, aparentment per suïcidi, de la seva primera filla i havia deixat una reguera d’enganys, que gairebé sempre afectaven homes madurs als quals havia utilitzat i tret diners.

«Quan vam veure el lloc de la desaparició, tan aïllat, ja vam pensar en algú pròxim, de l’entorn més pròxim, com el responsable», remarquen fonts de la investigació. L’Ana Julia va ser gairebé la primera opció per a la Guàrdia Civil, però els agents no sabien si es tractavad’un segrest o un assassinat, si la dona podia haver actuat sola o amb ajuda d’un còmplice. De fet, la insistència de Quezada que la recompensa per trobar el nen –10.000 euros–era poca i la seva proposta de triplicar-la va fer pensar que «el Gabriel estigués retingut, viu, en algun lloc però per a això l’Ana Julia necessitaria l’ajuda d’una altra persona».

Posició privilegiada

La dona estava sempre en les recerques, al costat de la seva parella, el pare del Gabriel. Feia declaracions, consolava el pare i fins i tot li donava les pastilles per dormir aquelles nits. «Tenia informació gairebé directa de les investigacions, sabia gairebé tot el que fèiem, bé perquè era allà, bé perquè després l’hi feia dir al pare del Gabriel», remarquen fonts del cas. Va ser llavors, segons expliquen a EL PERIÓDICO, quan la UCO va fer un pas arriscat: «Vam decidir utilitzar aquesta posició privilegiada que ella pensava que tenia i vam començar a fer-li arribar missatges falsos sobre el que estàvem buscant per intoxicar-la, per obligar-la que es mogués i fes un pas en fals».

En aquesta estratègia va ser clau una persona pròxima a la família del Gabriel, que va col·laborar a tota hora amb la Guàrdia Civil. Aquest home, coneixedor de les sospites sobre Ana Julia Quezada, rebia els missatges dels investigadors que traslladava després al pare del nen llavors desaparegut i també a l’Ana Julia. En algunes ocasions va ser fins i tot el pare del nenque va començar a sospitar del comportament de la seva parella, el que després els hi feia arribar a l’Ana Julia, que no se separava d’ell en aquells dies anguniosos.

«A través d’aquesta cadena se li feien arribar a la sospitosa dades falses de forma subtil», recorda un dels investigadors. Per exemple, l’Ana Julia es va assabentar d’aquesta forma que ella creia confidencial i secreta que la recerca no anava bé, que no es trobava ni una empremta del Gabriel i que això no quadrava amb l’atac d’un pederasta o un segrestador; de manera que els guàrdies civils apuntaven més aviat algú pròxim.

Moure l’Ana Julia

Els guàrdies civils de la UCO tenien després l’avantatge de comprovar com reaccionava l’Ana Julia als seus missatges distorsionats, perquè tenien punxat el seu telèfon i escoltaven el que deia, sobretot quan trucava un home de la República Dominicana anomenat Miguel Ángel. Aquells dies va provar de col·locar el focus sobre la mare del Gabriel: va afirmar al seu amic que l’«odiava molta gent» i que «devia diners». Escoltant aquestes reaccions, els investigadors podien modular la seva estratègia i enviar nous missatges per aquest sistema a la sospitosa. «La idea era que es mogués, obligar-la a fer una cosa que la delatés», afegeixen les mateixes fonts.

Es va aconseguir molt pocs dies després. El 3 de març del 2018, l’Ana Julia va convèncer l’Ángel, el pare del Gabriel, per sortir a buscar pel seu compte el rastre del nen en un paratge allunyat i que ja havia sigut registrat. La dona es va separar del pare uns minuts i va tornar amb la samarreta blanca que portava la criatura i que ella havia guardat després de matar-lo. Va assegurar que l’havia trobat allà i havia caigut i s’havia fet mal a un turmell.

L’Ana Julia i l’Ángel van anar nerviosos al punt de control amb la samarreta del Gabriel. El cas prenia un nou rumb. Al nen l’havien segrestat i se l’havien emportat homes desconeguts, pederastes, li havien tret la roba... El pare va haver de ser atès d’una crisi d’ansietat. L’Ana Julia va assegurar estar molt nerviosa i un voluntari de la Creu Roja li va prendre la tensió arterial. Sorprenentment, la tenia perfecta, sense alteracions.

Canaris al cotxe

Notícies relacionades

L'acusació afirma que Ana Julia Quezada va deixar agonitzar Gabriel Cruz més d'una hora

Les indagacions es van centrar en Ana Julia Quezada després de la troballa de la samarreta

A més, la samarreta havia «aparegut» molt a prop de la casa on vivia l’anterior parella de l’Ana Julia, un home amb qui va arribar a Almeria des de Burgos i amb qui tampoc havia acabat bé. Aquest pas en fals va acabar de convèncer els guàrdies civils que l’Ana Julia sabia on era el nen, viu o mort. Van passar vuit dies més en què va continuar funcionant aquesta cadena de missatges que se li feien arribar a la dona. S’havia de recuperar el Gabriel. I l’11 de març va anar a la finca de Rodalquilar on l’havia matat i enterrat. Llavors ja tenia al seu cotxe ‘canaris’ (micròfons) col·locats per la Guàrdia Civil i diversos agents la seguien i l’anaven escoltant en directe. La van veure desenterrar alguna cosa (el cos de la criatura) i la van seguir.

En aquest trajecte, Ana Julia Quezada murmurava la seva ira i el seu odi envers el petit («no volen un peix, els donaré un peix pels meus collons»). Amb el cos del nen al maleter, s’aproxima a un abocador i també a un penya-segat. Remuga la idea de portar-lo a un hivernacle. Els guàrdies civils la segueixen i finalment, ja a Vícar, l’acorralen i la detenen.