¿Què és la presó permanent revisable? Totes les claus

Ana Julia Quezada, l’assassina del nen Gabriel Cruz, ha sigut la primera dona a Espanya a ser condemnada a la presó permanent revisable, la màxima pena privativa de llibertat a Espanya. Va ser aprovada al Congrés dels Diputats el març del 2015 com a part de la Llei de Seguretat Ciutadana, ambl’únic recolzament del Partit Popular (que llavors estava al Govern) i en el context del pacte antigihadista. La presó permanent revisable és el màxim càstig del Codi Penal espanyol. Un condemnat amb aquesta pena estarà a la presó per un temps indefinit, subjecte a revisions que condicionen la possibilitat que el reu recuperi la llibertat.

1. ¿Quina pena suposa la presó permanent revisable?

A Europa, és el més semblant a la cadena perpètua. Porta el compliment íntegre d’entre 25 i 35 anys, depenent del tipus del delicte i si la pena és per un o alguns, després de la qual cosa es revisarà. Si no es compleixen determinats requisits per a la llibertat, el pres seguirà a la presó.

No obstant, com que la legislació penitenciària que regula el sistema de compliment de les condemnes no ha sigut adaptat a aquesta figura, la «revisió» de la pena es pot produir als 15 anys. És el temps que «amb caràcter general» està establert juntament amb altres requisits per accedir al tercer grau.

2. ¿Poden els condemnats obtenir permisos de sortida?

Sí. El penat pot sol·licitar permís de sortida ordinaris una vegada hagi complert un mínim de vuit anys de presó i de 12 en el cas d’assassinats terroristes. Com en la resta de delictes, el fet que un condemnat reuneixi els requisits no implica la concessió automàtica.

De fet, a la pràctica els penats amb presó permanent revisable tindran molt difícil accedir a algun permís al presentar-se variables de risc com una llarga condemna, l’alarma social o la gravetat delictiva.

3. ¿En quins casos es pot aplicar?

La presó permanent revisable es contempla únicament en els assassinats més greus i, concretament, en vuit supòsits:

1) Que la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d’una persona especialment vulnerable per raó d’edat, malaltia o discapacitat. Aquest és el cas del nen Gabriel Cruz, que tenia vuit anys quan Ana Julia Quezada, la llavors nòvia del seu pare, el va assassinar.

2) Que l’assassinat fos subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual que l’autor hagués comès sobre la víctima. En el cas del crim de Diana Quer (la noia madrilenya segrestada i assassinada el 2016 a A Pobra do Caramiñal, Galícia, en mans del Chicle), demostrar si hi va haver o no violació serà clau perquè el seu assassí sigui condemnat a la presó permanent revisable.

3) Que el delicte s’hagués comès per qui pertanyés a un grup o organització criminal.

4) Assassinat múltiple.

5) Assassinats perpetrats per terroristes.

6) Els comesos contra el Rei o el príncep hereu.

7) Contra caps d’Estat estrangers.

8) El genocidi i crims de lesa humanitat amb homicidi.

4. ¿Per què és tan polèmica?

Precisament perquè, en el context europeu, és el més pròxim a la cadena perpètua. El PSOE, PDECat (llavors CiU), L'Esquerra Plural, UPiD, PNB i Grup Mixt (BNG, Nova Canàries i Compromís) van recórrer fa quatre anys al Tribunal Constitucional a l’entendre que aquesta nova figura vulnera quatre articles de la Constitució: la prohibició de penes inhumanes, el principi de proporcionalitat, la prolongació de la pena fins a la mort del reu i la possibilitat de reinserció. També Podem s’ha mostrat en diverses ocasions en contra d’aquesta pena i a favor de derogar-la.

Actualment la derogació de la presó permanent revisable està embussada en la fase d’esmenes de la Comissió de Justícia. Els pares de Diana Quer encapçalen la mobilització a Espanya perquè aquesta pena no sigui derogada.

Des de la seva aprovació el 2015, un total d’11 persones han sigut condemnades a Espanya a presó permanent revisable. L’última d’elles, Ana Julia Quezada.

5. ¿A quins altres països existeix?

En l’entorn europeu s’apliquen penes similars de forma excepcional, tret d’a Portugal, primer país del món en el qual es va abolir la cadena perpètua després d’una reforma penal el 1884, i on la màxima pena que recull la llei és de 25 anys.

França contempla la pena de «perpetuïtat irreductible» per a assassinats de menors de 15 anys i la mort de la qual estigués precedida o acompanyada de violació o tortures, com a Itàlia la màxima pena de presó prevista és la cadena perpètua, tot i que a partir dels 20 anys de presó és possible l’aplicació de beneficis, i complerts almenys 26 poden optar a la llibertat condicional.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

AlRegne Unit el pres pot optar a la llibertat condicional després d’un període de temps que fixa el jutge. En casos excepcionals i delictes molt greus, no obstant, el magistrat pot dictaminar que aquesta cadena sigui «ordre de tota la vida», sense accés a la llibertat condicional.

Alemanya va reformar el seu Codi Penal el 2016 després que el Tribunal Constitucional decidís que no s’ha d’aplicar aquest càstig automàticament, per això ara contempla que, després d’un mínim de 15 anys, un nou tribunal ha d’examinar cada cas de manera individual.