«Així vaig denunciar el meu maltractador en ple estat d'alarma»

Són dos quarts de quatre de la tarda de dijous, 19 de març, cinquè dia de confinament des que el Govern va decretar l’estat d’alarma. Una jove nerviosa ha arribat sola a la porta de la comissaria més pròxima a casa seva, al centre de Madrid. El dia està ennuvolat i el carrer desert; durant el trajecte amb prou feines s’ha creuat amb un parell de vehicles. El policia que en custodia la porta porta mascareta i guants i al veure-la acostar-se li demana que mantingui la distància de seguretat. L’adverteix que té ordre d’impedir l’entrada a tothom, tret de casos de gravetat. «La meva parella m’ha agredit, vinc a denunciar-lo». El policia li diu: «Passa». Li indica el camí i li pregunta: «¿T’ha pegat?». La noia assenteix amb el cap.

«No hi havia ningú més allà, em van ficar en una oficina i la primera pregunta de l’agent que em va atendre, em va tranquil·litzar. Em va dir: ‘¿Vius amb el teu agressor? Si és així et facilitarem immediatament un domicili perquè te’n vagis», explica a EL PERIÓDICO aquesta dona. No va ser necessari. Ella viu sola, tot i que el seu nòvio ha estat al seu pis moltes vegades durant els últims mesos. Tots dos són joves, tenen bones feines i formació universitària.

«No hauria pensat mai que em podia passar una cosa així i menys al mig del que estem patint», lamenta la noia, que reconeix que la seva exparella ja va donar senyals d’alarma fa un mes: «Llavors em va retreure que m’arreglava massa i em va acusar d’estar amb altres homes, però després em va demanar perdó i allò va quedar en res». Ella ha decidit explicar el seu cas perquè «altres dones sàpiguen que poden denunciar aquest tipus de situacions i que les institucions continuen funcionant malgrat el coronavirus». La seva denúncia, recollida en un atestat policial a què ha accedit aquest diari, relata un greu episodi de maltractaments dins de casa seva.

Després de l’agressió, l’assetjament

Després d’aquest episodi, en plena crisi pel Covid-19, els dies següents, el maltractador va anar a la seva feina i la va assetjar allà. També ho va fer després, prop d’un supermercat on ella va anar a fer la compra imprescindible per passar el confinament. Aquest diari ha decidit no reproduir cap detall més per protegir la víctima.

El pitjor, comenta la noia, no va ser fer el pas de denunciar el seu exnòvio, sinó «haver de passar sola» per tot això. «Tenia una mica de por per aquest afer del coronavirus i a això es va afegir el terror d’aquesta situació i que jo no podia anar a tranquil·litzar la meva família en persona», afirma. «El primer que vaig pensar és que aquests dies en què s’ha parat el món, ni la Policia ni ningú tindria mitjans per protegir-me», afegeix la noia.

En parador desconegut

L’endemà d’anar a la comissaria, un jutjat madrileny de violència sobre la dona es va posar en contacte amb ella: «Jo estava treballant. Em van dir: ‘T’estem esperant per prendre’t declaració, no tardis. Amb el merder que tenen aquests dies, s’havien oblidat de notificar-me la citació. Em van assegurar que havien detingut la meva exparella i que ja no tenia de què preocupar-me», explica.

Però quan va arribar al jutjat, va saber que no era així: «La Policia havia anat a casa del meu exnòvio, però no l’havien trobat, no sabien on era. Llavors em vaig posar molt nerviosa. Vaig demanar a una amiga que vingués al jutjat per acompanyar-me i per no sortir després sola d’allà, però em van dir que no podia passar ningú», afirma.

L’advocat d’ofici

La noia lamenta les deficiències que es produeixen al jutjat pel col·lapse d’aquests dies: «Com que no em van notificar amb temps la cita, tampoc va poder assistir-me un advocat de la meva confiança, així que em vaig asseure davant de la jutge amb un lletrat d’ofici. Vaig haver d’explicar en cinc minuts a aquest desconegut el que m’havia passat. El meu advocat portava guants de làtex mentre buscava el meu cas entre els seus papers. Li tremolaven tant les mans que li va caure la carpeta a terra. Mentre la recollia, em va anomenar amb tres noms de pila diferents», lamenta. I afegeix: «La meva declaració va començar una hora més tard perquè el meu lletrat havia d’atendre cinc judicis més en aquell mateix edifici aquell matí. Vam haver d’esperar-lo».

Després d’escoltar la seva declaració, la jutge li va concedir una ordre d’allunyament. El seu maltractador, que no pot estar a menys de 500 metres seu, va ser localitzat i detingut per la policia poc després. Malgrat tot, la víctima assegura que «ha valgut la pena denunciar».

Va trencar el confinament

La noia passa ara el confinament en un lloc segur, però el tancament no l’ajuda a superar la situació: «Cada nit tinc malsons, de vegades son que ell ve a demanar-me perdó i que jo el perdono», un error que sap que no ha de cometre. No pot evitar donar voltes als fets: «Cada vegada que surto al supermercat, m’imagino que me’l trobaré. Si ja es va saltar el confinament altres vegades per assetjar-me, ¿qui diu que no ho tornarà a fer?», explica. «Molta gent passa les hores a casa recordant bons moments que van viure just abans que això esclatés, però jo no puc abstreure’m així, no tinc cap record pròxim en què no estigui amb ell», es queixa.

El dilluns 23 de març el seu mòbil va tornar a sonar. «Era la Policia, preguntant-me com estava. Les primeres setmanes després de denunciar són les de més risc, em van explicar, així que em trucaran per saber si ell ha trencat l’ordre d’allunyament». La noia va confessar a l’agent: «No sé si ha tornat a acostar-se a casa meva... M’he saltat el confinament per mudar-me a un altre pis». A l’altre costat del telèfon, el policia la va tranquil·litzar: «No et preocupis. En el teu cas, això està més que justificat».

Primera víctima durant la pandèmia

Notícies relacionades

Les trucades de víctimes del masclisme pugen el 20%

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Karina Andrés, una dona de 35 anys veïna de la localitat castellonenca d’Almassora, es va convertir el 19 de març en la primera víctima mortal de violència de gènere durant l’estat d’alarma al nostre país, la número disset des de començament d’any. L’any passat van morir en mans de les seves parelles 55 dones, la xifra més alta des del 2015, quan es van registrar 60 víctimes. 168.168 dones van presentar denúncia per maltractaments el 2019, segons les dades del Ministeri d’Igualtat.

El Ministeri d’Igualtat ha elaborat una guia per informar les víctimes de la violència masclista sobre com s’ha d’actuar en diferents situacions que poden produir-se durant el confinament. També ha posat en marxa un servei d’assistència psicològica per WhatsApp, amb dos telèfons a què, juntament amb el 016, poden recórrer per demanar ajuda: 682.91.61.36 i 682.50.85.07. A més, el govern recorda a les víctimes que, davant d’una situació de perill, han d’abandonar el domicili si és possible i trucar a la policia. En aquest cas, no seran sancionades per no respectar l’estat d’alarma. Quatre-cents agents més de la Policia Nacional estan dedicats aquestes setmanes a ajudar les víctimes.