El pare de la Nadia Nerea reclama la seva custòdia: «Ella no té futur sense mi»

La seva història i la seva malaltia van commoure i després van indignar milers de ciutadans. Els seus pares van ser condemnats per estafa per l’Audiència de Lleida i ella va passar a ser tutelada per la Generalitat. La Nadia Nerea té ja 15 anys i viu en un poble de Mallorca amb els seus oncles materns. Els seus pares, que han recorregut la sentència, reclamen ara recuperar la seva pàtria potestat i que torni a viure amb ells.

Un informe d’una psicòloga i una treballadora social de l’Institut de Medicina Legal de les Illes Balears rebutja aquesta opció. El futur de l’adolescent, que pateix tricotidistrofia i necessita cures constants, però la vida de la qual no corre perill imminent com proclamava el seu pare per les televisions, anava a decidir-se el 4 de maig en el jutjat número 12 de Palma de Mallorca, però la pandèmia del coronavirus n’ha provocat l’ajornament.

El desembre de 2016, els seus pares, que vivien a Figols i Alinyà (Alt Urgell), van ser detinguts i acusats d’estafa. Llavors la menor va ser declarada en desemparament per la Generalitat i va passar a viure amb els seus oncles materns a Santa María del Camí, un poble de Mallorca. Allà viu també ara la seva mare, Margarita Garau, que passa els caps de setmana amb la nena, es guanya la vida netejant cases i acudeix a cursos de formació. El pare, Fernando Blanco, va sortir de presó el juny de 2019 i segons l’informe dels pèrits, es va instal·lar a Cambrils (Tarragona). Visita la seva filla una vegada al mes i manté videotrucades amb ella.

El número 1

En l’entrevista amb els pèrits, el pare de la Nadia afirma que actualment és «formador motivador de grups i de forma individual per a creixement personal». Entre els seus projectes de futur inclou escriure un llibre i tornar a posar en marxa l’associació per ajudar la seva filla. Reclama la pàtria potestat de la seva filla o, almenys, que li donin la custòdia a la seva dona. «Jo era el número u... Sense mi, la Nadia no té futur», arriba a afirmar en la seva entrevista que consta a l’informe judicial.

L’informe psicosocial entregat al jutjat rebutja aquesta possibilitat. Considera que el pare de la Nadia «presenta trets compatibles de personalitat de tipus narcisista i alteració de l’estat d’ànim subjacent, compatible amb característiques relacionades amb episodis hipomaníacs de caràcter patològic» i proposa que rebi «exploració medicopsiquiàtrica» perquè veu afectada «la capacitat parental i la presa de decisions amb l’objecte d’afavorir el desenvolupament en les diferents esferes de la seva filla».  

La mare

La mare de la Nadia, Margarita Garau, també ha demanat recuperar la pàtria potestat i la custòdia de la seva filla. En el seu cas, l’informe entregat al jutge és menys dur. «La senyora Garau no presenta trets de tipus patològic ni de personalitat anòmala», tot i que sí que adverteix «carències en les habilitats socials i emocionals i simptomatologia ansiosa, que estan sent objecte d’intervenció, al costat de falta de confiança en els altres i conflictivitat interpersonal que incideix a la seva xarxa social i de recolzament». Al document dels pèrits es recull que el rol protagonista per buscar solucions a la malaltia de la seva filla sempre el va tenir Blanco, quedant la mare dedicada a les cures diàries de la nena.

L’advocat de la mare, Alberto Martín, assegura que Garau «viu amb l’àvia de la nena i té una vida estructurada» per poder prendre les decisions sobre la vida diària de l’adolescent. La mare «no va tenir cap participació en la recaptació de diners per als possibles tractaments»; d’aquestes qüestions, subratlla, «només s’encarregava el pare de la Nadia». La nena reclama «viure amb la mare de manera permanent», afegeix.

Els oncles

L’informe, en canvi, conclou que «els dos pares presenten dinàmica familiar, actituds, estil educatiu i projectes desfavorables» per a l’educació de la seva filla. També, que tenen «expectatives poc realistes sobre les necessitats de la menor i de com dur a terme els projectes personals i familiars».

Proposa per això que l’adolescent continuï tutelada pel Govern balear i acollida a casa dels seus oncles materns. «La menor se sent integrada a l’entorn dels oncles, amb vincle afectiu, i en el seu entorn escolar, amb integració en el grup d’iguals. L’entorn escolar posa a disposició els mitjans necessaris (logopèdia, psicopedagog, rehabilitació, menjador, relacions socials amb iguals, transport escolar».

Aparicions en televisió

Notícies relacionades

El pare de la Nadia, lliure després de complir mitja condemna

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Entre 2010 i 2016, la Nadia Nerea va aparèixer en diversos programes de televisió i reportatges de premsa. El seu pare, Fernando Blanco, havia fundat l’Associació que porta el seu nom i demanava ajuda per a suposats tractaments i intervencions quirúrgiques a l’estranger. Assegurava que la nena corria perill de mort i que havia buscat tractament als Estats Units, el Brasil i l’Afganistan, entre altres llocs.

Així, segons la sentència de l’Audiència de Lleida, van arribar a estafar 402.232,65 euros. Avui, el seu pare no realitza «autocrítica», segons l’informe psicosocial, i arriba a dir que la nena «disfrutava molt, li agradava» anar a televisió i desmenteix que faltés habitualment a l’escola. La mare afegeix que a la seva filla li agradava «conèixer famosos» en aquelles visites als platós.