La jutge tanca el cas de la dona que es va suïcidar després de difondre's vídeos sexuals a la feina

La Policia Nacional i la fiscal de Criminalitat Informàtica Elvira Tejada van investigar la filtració de les imatges, que la dona havia enviat anys enrere a un antic nòvio i company de feina a la fàbrica de camions CNH Industrial. Els agents van prendre declaració a l’home i a altres companys de la víctima que van rebre als seus telèfons mòbils els vídeos sexuals de la dona, però les seves indagacions no han permès identificar el responsable de la primera publicació, la primera persona que va enviar els vídeos la primavera de l’any passat. Tampoc van poder acreditar amb exactitud quantes persones ho van veure (almenys diversos centenars, segons fonts de la investigació) i van compartir el contingut una vegada que s’havia propagat de forma viral per diversos grups de WhatsApp.

Delicte contra la intimitat

Els investigadors tampoc van trobar proves que algú intentés fer xantatge a la dona amb aquestes imatges. Sense delicte i sense acusats, la magistrada Ana María Gallegos ha decidit tancar l’assumpte. «És frustrant, però la llei espanyola diu que per investigar un suposat delicte contra la intimitat la víctima ha d’haver presentat una denúncia, una cosa que l’empleada d’Iveco no va arribar a fer. Sense la seva denúncia i sense indicis que fos víctima d’una extorsió, tot és molt complicat», afirmen fonts de la investigació a EL PERIÓDICO. El pare de la dona morta, que està personat com a acusació particular en el procediment, podria presentar un recurs contra la decisió de la jutge, ja que el sobreseïment no és definitiu.

Ara queda pendent de resoldre’s la investigació que la Inspecció de Treball va obrir després que CCOO Indústria de Madrid presentés una denúncia contra Iveco España «perquè no va aplicar el protocol d’assetjament ni va complir amb la llei de prevenció de riscos laborals, malgrat saber per la mateixa víctima el que estava passant».

Segons consta en la denúncia del sindicat, a la qual aquest diari ha tingut accés, dos dies abans de suïcidar-se la dona es va reunir amb «la direcció de recursos humans» de la seva empresa «per obrir el protocol de prevenció d’assetjament sexual de manera informal».

Sense el seu consentiment

En aquella reunió, celebrada el 23 de maig del 2019 i en la quan van ser presents la delegada d’Igualtat i altres representants de CCOO, l’empleada va comunicar a l’empresa, «de forma verbal», que s’estava visionant i reenviant sense el seu consentiment un vídeo íntim i de caràcter sexual per diferents grups de WhatsApp en l’entorn laboral».

La denúncia recull com la dona va explicar als responsables de la companyia que estava passant-ho molt malament, els va esmentar expressament la «situació d’assetjament i la vergonya» que estava patint i els va traslladar «la desesperació» en què es trobava. «Ella estava destinada a la planta de producció, on la majoria d’empleats són homes. Se sentia assenyalada pels seus companys i fins i tot per empleats d’altres seccions que aquells dies van acudir al seu lloc de treball per veure-la i comprovar si ella era la protagonista dels vídeos que els havien reexpedit», afirma a EL PERIÓDICO una de les persones que va provar d’ajudar-la en aquells dies.

Per l’escala d’emergències

Els rumors en el seu entorn laboral i la pressió que van provocar sobre la víctima van portar fins i tot a prendre mesures especials per protegir-la a l’hora de fer aquella reunió. «Es va decidir que ella pugés a la sala on havia de produir-se per les escales d’emergència i entrés a la reunió separada dels delegats sindicals, per evitar que hi hagués més comentaris», diuen des de CCOO. I asseguren: «Ella deia al gerent, sense deixar de plorar: Pareu-ho, pareu-ho». En aquells dies, una de les seves companyes afirma que «hi va haver empleats que li van cridar coses, altres que van fer comentaris en grups de WhatsApp... Ella no ho volia denunciar a la policia, pensava que encara seria pitjor. Veia que era impossible parar-ho, ens deia: ho sabrà tota la planta». La difusió dels vídeos s’anava acostant al seu cercle més íntim. Fins i tot la seva cunyada treballava allà. La seva angoixa anava creixent.

L’empresa, segons apunten aquestes mateixes fonts, «li va recomanar que ho denunciés en una comissaria». Durant les investigacions, els responsables de la planta d’Iveco van argumentar que no està permès l’ús de telèfon mòbil a la feina. Es tractava, segons el seu criteri, d’un problema personal, no laboral. Van explicar que la dona mai va demanar que s’apliqués el protocol previst per a casos d’assetjament i, a més, van oferir a la víctima un canvi de torn horari a la feina que ella va acceptar el divendres 24 de maig de l’any passat.

«Ens va explicar que li havien ofert canviar-la de departament, moure-la a un lloc més apartat i menys visible. També li van plantejar un canvi de torn, ella anava rotant entre l’horari de matí i el de tarda, però quan va ser mare per segona vegada va demanar que la deixessin fixa en el primer, per conciliar, i un dia abans de la seva mort, l’hi van concedir», afirma la seva companya. Aquell divendres 24 de maig del 2019 va ser l’última vegada que la van veure a la fàbrica. «Quan em va trucar, estava feta pols i tenia dubtes de si havia d’haver acceptat la proposta de l’empresa. Em va dir: no sé si he fet bé. Aquell dia va marxar de la feina abans de temps, estava malament; l’endemà, es va treure la vida», diu. No va deixar cap nota.

Risc psicosocial

Notícies relacionades

Una dona se suïcida després de difondre's un vídeo sexual seu entre els seus companys de feina

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

En la denúncia de CCOO a Inspecció de Treball, que segueix pendent de resolució, conclouen que: «El que ha passat a la treballadora és conseqüència de l’assetjament que estava patint en l’ambient laboral. La falta de mesures preventives contra el risc psicosocial que estava patint, la no-avaluació d’aquest risc, ha resultat desgraciadament amb la mort de l’empleada».

Des del sindicat lamenten que «ningú en l’empresa intentés frenar la difusió d’aquells vídeos, n’hi hauria hagut prou amb enviar un missatge en algun d’aquests grups de whatsapp alertant que reexpedir-los era un delicte. Però no la van protegir». El març del 2012, set anys abans de la seva mort, la dona descrivia així el seu entorn de treball, en una revista anomenada A pie de línea: «Treballar amb companys agradables fa que el dia sigui més amè, tot i que a Iveco ens trobem en una situació difícil per les diferents regulacions que estem patint per aquesta crisi tan prolongada, però tenim sort, ja que continuem treballant i millorant».