Determinen que la difusió dels seus vídeos sexuals a la feina no va influir en el suïcidi d'una dona

L’«única preocupació» que va tenir V.,  una treballadora de la fàbrica de camions d’IVECO, quan diversos vídeos sexuals seus van començar a difondre’s entre els seus companys era aconseguir un canvi de torn en l’empresa per poder cuidar els seus fills.  Ho va aconseguir el 24 de maig del 2019, però un dia després es va suïcidar. Així ho sosté la Inspecció de Treball en una resolució a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO que  arxiva la denúncia interposada contra l’empresa pel sindicat Comissions Obreres per no protegir la seva empleada i no activar el protocol contra l’assetjament.

La resolució de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, de nou pàgines, tanca el cas i remarca que «el problema de la treballadora no es trobava tant en l’entorn laboral, sinó en el personal». Assegura que a la dona no «li afecta la visualització del vídeo pels seus companys quant al seu contingut», sinó que li preocupava que aquestes imatges arribessin «al seu entorn familiar i més concretament al seu marit».

Segon arxiu

És el segon tancament del cas Iveco, originat pel suïcidi de la treballadora després que durant diverses setmanes fossin difosos vídeos eròtics seus entre els seus companys de feina (fins a dos-cents empleats van poder veure’ls, segons les investigacions policials). El jutjat número 5 d’Alcalá de Henares va decidir sobreseure la investigació penal per falta d’autor conegut i perquè la dona no havia plantejat cap denúncia davant la policia ni el jutjat, tal com va avançar aquest diari.

Una setmana després de la mort de la treballadora, el sindicat CCOO va denunciar l’empresa davant de la Inspecció de Treball per no activar el protocol d’assetjament per protegir l’empleada. Dos dies abans de suïcidar-se, el 23 de maig del 2019, la dona es va reunir amb la direcció de Recursos Humans. La denúncia recollia que ella havia explicat als responsables de la companyia que estava passant-ho molt malament, esmentava «la situació d’assetjament i la vergonya» que estava patint i traslladava l’estat de «desesperació» en què es trobava. «Ella li deia al gerent sense deixar de plorar: pareu això, pareu això», recordaven fonts que van ser presents en la reunió. L’empresa la va animar a denunciar l’assumpte a la policia, oferta que ella va rebutjar.

Telèfons no corporatius

La inspectora laboral encarregada de la investigació resol ara  que l’empresa no va ser responsable de res de l’ocorregut. «La difusió del vídeo es fa a través dels telèfons privats dels mateixos treballadors de l’empresa», no de telèfons corporatius, afirma. A més, argumenta que  els empleats d’IVECO tenen prohibit utilitzar els mòbils excepte en casos urgents.

La resolució posa en dubte fins i tot alguns detalls del calvari que va patir l’empleada, una dona de 32 anys, mare de dos fills. Per exemple, els testimonis que diversos treballadors s’acostessin al seu lloc de treball per comprovar si ella era realment la protagonista de les imatges que circulaven pels seus telèfons. «Perquè un treballador pugui sortir de la línia ha d’avisar el seu responsable perquè el substitueixin, ja que en cas contrari no pot abandonar el lloc, motiu pel qual difícilment els companys anirien al  lloc (de la víctima) a veure-la i assenyalar-la».

Fins i tot desmenteix que hi hagués treballadors que la humiliessin i fessin bromes amb ella, com van declarar diversos companys seus després de la seva mort: «els treballadors de l’empresa IVECO ESPANYA SL no es van burlar, van riure de la senyora... Molt al contrari, els missatges són de recolzament».

Dues versions

Notícies relacionades

La jutge tanca el cas de la dona que es va suïcidar després de difondre's vídeos sexuals a la feina

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

La resolució dona la raó a l’empresa, que assegura que la dona mai va demanar que s’apliqués el protocol d’assetjament, davant la tesi de CCOO, els delegats de la qual van participar en la reunió amb els directius i van insistir que sí que ho havia fet. Explica que la direcció d’IVECO va estar pendent «des que va tenir coneixement de la circulació del vídeo de la treballadora en coordinació amb els sindicats i amb ella mateixa, va adoptar la mesura que la dona volia. Canvi de lloc de treball a partir del dia 27 de maig del 2019». Comissions Obreres sostenia que la dona havia patit una pressió insuportable al seu centre laboral i demanava que es considerés la seva mort, deguda a aquest assetjament, com un accident de treball.

Aquesta resolució és el final dels procediments d’investigació oberts per la mort de la dona. El divendres 24 de maig li van comunicar que li concedien el canvi de torn. Malgrat això, aquell mateix dia se’n va anar a casa seva abans d’acabar la jornada laboral perquè es trobava molt malament. Al matí següent, es va penjar al seu domicili. No va deixar cap nota.