Els Mossos investiguen dos crims vinculats a la marihuana en 24 hores

El primer cas no s’ha considerat un crim fins que l’autòpsia ha confirmat que presentava signes de criminalitat. Era un home de 26 anys i nacionalitat espanyola que estava al mig d’una plantació de marihuana, situada en una masia del Parc Natural de Sebes. Els Mossos ja han arrestat un sospitós a Flix per la seva relació amb el cultiu tot i que no amb l’homicidi. El segon crim, localitzat en una casa en flames, no presenta dubtes sobre la naturalesa homicida. Una dotació dels bombers ha acudit en resposta a l’avís d’un ciutadà que ha alertat del foc en un domicili, ubicat a la urbanització Lloret Blau. A l’entrar a la casa, els funcionaris d’emergències han descobert el cos estès a terra. Els Mossos d’Esquadra investiguen els dos casos donant una rellevància especial a la proximitat dels cultius clandestins. 

La policia catalana va activar el 2018 el ‘Pla d’Acció Marihuana’ per lluitar contra el ‘boom’ d’aquesta droga a Catalunya. Dins d’aquest pla, la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) va encarregar a l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat (ACAC) l’informe ‘El Mercat de la marihuana a Catalunya’. Les conclusions de l’estudi, avançades per EL PERIÓDICO el mes de juliol passat, avancen un escenari preocupant per a la pau social. No únicament per la violència que pot esclatar entre bandes rivals, com les dues últimes, sinó perquè la dimensió d’algunes d’aquestes estructures criminals –la majoria d’origen estranger– que han niat a Catalunya per produir i exportar marihuana a la resta del continent fa témer que, en un futur pròxim, mirin de corrompre als poders públics per continuar creixent. 

L’anàlisi de l’ACAC divideix el procés d’assentament de les organitzacions criminals estrangeres en dues fases diferents. La primera és la «depredadora» i detalla com aquests grups procedents –sobretot– del centre del continent o dels països de l’Est s’han fet un lloc en el mercat criminal. «Donada aquesta situació i al fet que cada vegada hi ha més delinqüents que trafiquen, el risc de conflictes entre bandes creix», remarcaven fa poques setmanes fonts de la CGIC a aquest diari. Els anomenats ‘narcoassalts’ –atacs que una organització lliura contra una altra per quedar-se amb la seva mercaderia en la majoria de casos– com els que ara s’investiguen en extrems oposats de la geografia catalana són un símptoma evident d’aquesta tensió. 

Notícies relacionades

Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima

Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal

La segona fase d’assentament descrita en l’anàlisi policial és el «parasitari». És la que, si es compleixen els pitjors pronòstics, pot acabar atemptant seriosament contra els pilars fonamentals de la societat. L’informe augura que les organitzacions miraran d’infiltrar-se en els mecanismes de poder, és a dir, de corrompre institucions com les polítiques o les policials per protegir i expandir els seus negocis. Un pas en una direcció perillosa i amb una tornada enrere complicada davant el qual convé actuar abans que es materialitzi. «No vindria malament més ajuda de la resta de poders públics perquè la gent prengui consciència del que hi ha en joc», demanen fonts policials.

Un terç del centenar de màfies que els Mossos van desarticular el 2019 es dedicaven a la marihuana. El 2019, els Mossos van eliminar 221.291 plantes, van desmuntar 368 plantacions, van arrestar 2.729 persones i van desarticular 34 màfies. És una xifra superior a la d’anys anteriors i que va confirmar la tendència a l’alça d’aquest fenomen.