JUDICI A L'AUDIÈNCIA D'ALACANT
El pare del nadó assassinat a cops per la seva mare a Elx: «Cada nit el sento plorar i cridar»
Félix Gálvez demana presó permanent revisable per a la seva exparella i el nòvio de la dona per maltractar durant mesos el seu fill de 2 anys i asfixiar-lo el 2018
L'acusada, que va assegurar a la policia que a la criatura l'havien segrestat uns homes encaputxats, va acabar reconeixent que a l'home «se li'n va anar la mà»
el padre del nino estrangulado pide prision permanente no se pudo defender /
El canviador del nadó presideix l’habitació de Félix Gálvez al pis que el noi de 24 anys comparteix amb la seva mare, al madrileny barri de Vallecas. Sobre el moble, diversos bodis i robeta de nen recorden que alguna vegada va adormir allà amb ell el seu fill Aaron, que des de fa dos anys descansa al cementiri d’Orcasitas. L’Aaron no havia començat a caminar quan el seu pare i la seva mare, Cristina Jiménez, es van separar després d’una relació tortuosa de quatre anys, en la qual ella el va denunciar per maltractaments. Llavors la dona va marxar de Madrid i es va emportar la criatura per instal·lar-se a Elx amb el seu nou nòvio, José Antonio Pérez, que havia conegut a través d’internet, jugant a la PlayStation. El nen tampoc havia pronunciat les seves primeres paraules quan el 13 de setembre del 2018 tots dos el van colpejar brutalment i el van asfixiar. Tenia dos anys. «Em pregunto cada dia com seria la veu del meu fill», relata a EL PERIÓDICO en Félix, el pare de l’Aaron.
L’Audiència d’Alacant jutja des d’aquest dilluns la mare del nen i el seu nòvio, de 29 i 27 anys, per a qui el fiscal demana 28 anys de presó per un delicte d’assassinat i un altre de maltractaments habituals. El pare del nen, representat per l’advocat Marcos García-Montes, exigeix que tots dos siguin condemnats a presó permanent revisable.
«Es va fer pipí»
Els informes del cas i l’escrit d’acusació del ministeri públic enumeren múltiples ferides al cap i el cos del nadó com a conseqüència dels «cops, bufetades i cops de puny» que els dos acusats van clavar el matí del crim al nen: «Vaig anar a despertar el nen. Es va fer pipí. Jo li vaig dir que això no es feia i vaig anar a buscar la llet. Quan vaig tornar, s’havia tornat a pixar». Llavors vaig perdre la raó i el vaig colpejar al cap. Ell va fer un gest com de deixar de respirar», va declarar el padrastre de l’Aaron. Ell i la mare de la criatura van ser detinguts a l’hospital on ells mateixos, amb ajuda d’una veïna, havien traslladat el nen «inconscient i amb múltiples contusions» i on el petit va morir poc després com a conseqüència de l’«estrangulació» al qual l’havien sotmès, segons consta en el sumari.
La mare del nen va mirar de justificar el seu nòvio assegurant que pegava a la criatura «per corregir-lo» i que «cada un té la seva manera d’educar»
Mentre els metges encara miraven de salvar la vida del nadó, la seva mare i el nòvio de la dona van oferir fins a tres versions diferents per explicar els fets, segons la investigació. Primer van dir que l’Aaron havia caigut a la banyera, després que uns encaputxats els havien segrestat. El padrastre també va assegurar que altres nens havien pegat la criatura. Però les seves excuses no van convèncer els sanitaris, que van sospitar que es trobaven davant un cas greu de maltractament i van avisar la policia. La dona va acabar per reconèixer davant els agents que a la seva parella «se li’n va anar la mà» amb el nen i va mirar d’exculpar-lo assegurant que l’Aaron «és un nen molt trasto», que «cada un té la seva manera d’educar» i que «el peguem per corregir-lo».
«Brutals pallisses»
La investigació dels agents va revelar el calvari que la criatura va viure durant els seus últims mesos de vida en aquell pis d’Elx a càrrec de la seva mare i el nòvio d’aquesta, que van assestar «brutals pallisses al menor, de manera reiterada i constant», segons detalla el fiscal. Els veïns van explicar al jurat popular que ha de fer justícia al petit Aaron com aquelles setmanes prèvies al crim escoltaven els «plors de dolor» del nen a través de l’escala i de les parets, però no van alertar la policia perquè no estaven segurs de què passava en aquella vivenda. Tot i que sí que s’havien queixat que la mare de l’Aaron i el seu nòvio, que estaven a l’atur i vivien d’una herència que la dona havia rebut recentment, passaven molt temps «fumant porros al seu balcó».
Aquells mesos de «cops i violència» contra l’Aaron per part de qui l’havien de protegir, el seu pare, en Félix, s’afanava en buscar el seu fill i aconseguir que la seva exparella li permetés saber que el nen estava bé: «La vaig conèixer quan jo era una criatura, la nostra relació sempre va ser tòxica, però quan es va quedar embarassada, va morir la seva mare i ella va rebre una herència de molts diners que la van fer canviar per complet. Ens barallàvem tota l’estona i al final, després d’una bronca, ella em va denunciar i em van posar una ordre d’allunyament», recorda.
«Ella es va quedar amb el nen, estic convençut que només ho volia per fer-me mal a mi, perquè sabia que era el meu punt feble. No em deixava veure’l i després se’l va emportar de Madrid sense dir-me res i va deixar de respondre a les meves trucades i missatges», relata el pare de l’Aaron. «Jo em vaig tornar boig d’angoixa i, saltant-me l’ordre d’allunyament, vaig estar trucant-li almenys des de 30 mòbils diferents. Només volia una foto del nen, qualsevol cosa per saber que el meu fill estava bé, però ella mai va respondre», afegeix.
«Va poder entregar-me’l a mi»
A en Félix el turmenta una pregunta: «Si no se sentia capaç d’educar i cuidar el nen, com després va declarar a la policia, ¿per què no me’l va entregar a mi? N’hi hauria hagut prou que agafés el telèfon, o que es posés en contacte amb la meva mare. Ella sabia que jo estava boig pel meu fill, que hauria fet qualsevol cosa per ell... però va preferir matar-lo. No em trec del cap que va triar assassinar-lo per fer-me mal a mi i per anar contra mi es va carregar la vida del meu nadó».
«Vaig voler visitar la meva exparella a la presó per preguntar-li per què ho va fer, però una persona capaç de continuar colpejant un nadó quan plora no té res a explicar»
La necessitat de respostes va fer que en Félix es plantegés visitar la seva exparella a la presó: «Necessitava asseure’m davant ella i preguntar-li: ¿per què ho vas fer? Però després em vaig adonar que una persona que és capaç de continuar donant cops a un nadó quan està plorant no té res a explicar». Així que el pare de l’Aaron continua sense saber. Si, malgrat la seva curta edat, el seu fill va intentar viure, «si va demanar a la seva mare que parés». Però també si abans que li traguessin la vida havia après a dir «papa», com seria avui la seva veu, de quina manera caminaria.
«Cada nit el sento plorar i cridar, demanar-me socors. Els records fan mal, però el que no he pogut viure amb ell em mata per dins. Tinc 24 anys, però la meva vida se’n va anar amb la del meu fill. La meva preocupació més gran és aprendre a suportar la seva pèrdua per poder aconseguir una feina que em permeti acabar de pagar la seva làpida», lamenta en Félix mentre s’emporta la mà al pit per acariciar un tatuatge amb el nom del seu fill. I pot ser que també, en el futur, torni a ser pare. Tot i que ja ho és. Des que va vestir l’Aaron per primera vegada al canviador que hi ha a la seva habitació. En Félix és un pare, sense el seu nadó.
