Un jutge reconeix a un pare el complement de maternitat en una pensió de jubilació

La resolució, amb data d’aquest 3 de setembre i contra la que encara es pot recórrer, va ser dictada pel titular del Jutjat Social número 2 de Vigo –i jutge degà de la ciutat–, Germán Serrano Espinosa.

Tal com explica a les seves pàgines ‘El Faro de Vigo’, es tracta del cas d’un home, amb dos fills de 35 i 26 anys d’edat, al qual se li va reconèixer una prestació de jubilació ordinària. Després d’interessar que se li apliqués el complement de maternitat –que en el seu cas, pel nombre de fills, suposaria un increment d’un 5% de la prestació–, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) l’hi va denegar, per la qual cosa el demandant va decidir anar a la via judicial i reiterar l’esmentada sol·licitud conforme a la sentència emesa per Europa.

¿Quina és la normativa espanyola contra la qual va litigar aquest home?

L’article 60.1 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Seguretat Social, estableix el reconeixement d’un complement de pensió, «per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social», a les dones que hagin tingut fills biològics o adoptats i que siguin beneficiàries d’una pensió contributiva de jubilació, de viudetat o d’incapacitat permanent. La quantia de la bonificació es fixa en funció del nombre de fills: un 5% en el cas que la perceptora tingui dos fills, un 10% si en té tres i, finalment, un 15% en el cas que siguin quatre fills o més.

Doncs aquest és l’article legal que el TJUE i aquest magistrat de Vigo, en virtut d’aquesta doctrina de Luxemburg, considera contrari a la directiva europea. ¿El motiu? Que no conté «una justificació objectiva i raonable que fonamenti una discriminació positiva en favor de les dones per les dificultats que habitualment tenen en la seva carrera d’assegurança de Seguretat Social en relació amb els homes».

La norma espanyola va crear aquest benefici per a dones amb dos o més fills

La sentència del jutjat de Vigo argumenta que per garantir la «plena igualtat entre homes i dones» la legislació europea estableix que es poden adoptar mesures que ofereixin «avantatges concrets al sexe menys representat» per facilitar l’exercici la seva activitat professional o evitar o compensar desavantatges. Però a continuació afegeix, recollint textualment l’exposat pels jutges europeus, que aquest criteri no pot aplicar-se al referit article de la llei de seguretat social espanyola, el que només concedeix el complement de maternitat a les pensionistes dones.

Aquesta bonificació de maternitat «es limita a concedir un plus» a les dones en el moment del reconeixement d’una pensió de jubilació o incapacitat, «sense aportar cap remei als problemes que puguin trobar durant la seva carrera professional».

La decisió assenyala que no sembla que el complement serveixi per «compensar els desavantatges» a què estan exposades a la seva feina ni que pugui garantir «a la pràctica» una plena igualtat entre homes i dones en les seves tasques professionals. Per això, s’estima que el dret a aquest plus a la pensió correspon també als pares que estiguin en «idèntica situació». És a dir, aquells que tinguin dos o més fills. No se’ls pot «excloure».

Una quantia d’un 5%

Així que, en virtut d’aquesta doctrina del TJUE que desenvolupa de forma detallada en la decisió, el magistrat de Vigo veu «procedent» reconèixer l’esmentat complement al demandant, fixant-lo concretament en la quantia d’un 5%, ja que té dos fills i condemna per tant l’INSS a complir el dictaminat en la sentència, amb efectes econòmics des de tres mesos abans de la sol·licitud.

La doctrina europea que ara aplica el jutjat de Vigo ja ha sigut recollida en els últims mesos en resolucions de diversos tribunals superiors de justícia, com els de Galícia, Múrcia o les Canàries. I a principis d’aquest mateix any, per tal de complir el dictaminat per Europa, el Govern es va comprometre a redissenyar el complement de maternitat a les pensions. De forma prèvia l’Executiu havia afirmat, per defensar la bonificació només per a les dones, que la mesura tenia com a finalitat reduir la bretxa de gènere existent entre les pensions dels homes i les de les dones, a causa de les interrupcions que tenen elles en la seva carrera laboral al néixer els fills.

Un plus que no aporta «remeis»

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

«El complement controvertit es limita a concedir a les dones un plus en el moment del reconeixement del dret a una pensió, sense aportar cap remei als problemes que puguin trobar durant la seva carrera professional. No sembla que aquest complement compensi els desavantatges a què estan exposades les dones ajudant-les en la seva carrera i garantint a la pràctica, d’aquesta manera, una plena igualtat entre homes i dones en la vida professional»

Un precepte sense «fonamentació»

«Aquest precepte [l’article que reconeix el complement només a les dones], en tant que no té una justificació objectiva i raonable que fonamenti una discriminació positiva en favor de les dones per les dificultats que habitualment tenen en la seva carrera d’assegurança de Seguretat Social en relació amb els homes, ha sigut considerat contrari a la Directiva Europea en la sentència citada [en relació amb la fallada del TJUE del 2019]»