L'Audiència de Madrid ordena investigar les detectives que van espiar la víctima de 'La manada'

La secció número 14 de l’Audiència de Madrid ha acordat investigar l’actuació de les dues detectives privades que van vigilar la víctima de ‘La manada’ durant els tres mesos posteriors a les violacions que la noia va patir a Pamplona en els Sanfermines del 2016. Segons ha sabut EL PERIÓDICO, el tribunal aprecia «indicis de delicte» en els seguiments que les dues investigadores van realitzar a la noia aquell estiu, en què ella mirava de refer la seva vida i que van ser utilitzats per desacreditar la jove madrilenya per portar una «vida normal» després de l’agressió sexual.

 La nova decisió judicial revoca la decisió presa fa unes setmanes pel jutjat número 40 de Madrid, que arxivava la denúncia presentada per la noia per un delicte de revelació de secrets i contra la intimitat personal, com va avançar aquest diari. El jutge d’instrucció va considerar que les detectives, que van arribar a fotografiar la víctima amb cinc amics a la piscina de la seva urbanització, al vestíbul del seu portal i també en un restaurant amb la seva família, no van vulnerar la seva intimitat perquè «van obtenir dades i imatges en llocs públics». Llavor,s l’advocada de la noia, Teresa Hermida, va recórrer la resolució davant l’Audiència Provincial, que ara li dona la raó i acorda «continuar amb la instrucció de la causa».

Fotos a la piscina

La sentència de l’Audiència conclou que les investigadores de l’empresa sevillana Cassol, contractades per la família d’Alfonso Cabezuelo, el militar condemnat a 15 anys de presó juntament amb els altre quatre membres de ‘La manada’, «no només van accedir a la identitat i domicili de la víctima, que havia d’estar protegit pel secret sumarial, sinó que en el curs de la investigació van accedir a xats privats d’aquesta, i a la piscina del seu domicili, sense consentiment, van fer-li fotos».

Notícies relacionades

Un jutge resol que espiar la víctima de la violació de 'La manada' no és delicte

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

El cert és que les detectives van incloure al seu informe «dades d’identificació del domicili actual de la víctima a Madrid, així com dades de la localitat on ella i la seva família tenen la seva segona residència», segons la denúncia que va presentar la noia. També, imatges de la víctima en un bar acompanyada dels seus pares, amb d’expressions com «sopa còmodament amb la seva família» o ella «és el centre d’atenció de la taula amb la seva conversa». Després dels seus seguiments, van concloure que la jove «no ha canviat els seus hàbits posteriorment als fets denunciats», afegint que «fuma, surt de marxa, pren cafè amb els amics...».

El seu informe i un segon dossier que van elaborar amb l’activitat de la noia a les xarxes socials van ser incorporats per un dels advocats de ‘La manada’ durant la investigació del cas, tot i que finalment la documentació va quedar fora del procediment. No obstant, aleshores la noia ja havia patit una «victimització secundària o reiterada», segons la interlocutòria de l’Audiència, que conclou: «La víctima hauria d’haver estat protegida en la seva intimitat i dignitat, durant la sustentació del procés, i pels qui tenen l’obligació legal de garantir aquesta protecció. Aquesta responsabilitat pot arribar també a qui, tenint coneixement de les informacions existents a l’expedient processal, en fan un ús il·legítim, per atemptar contra els béns personalíssims d’aquesta».