CONTRA L'ESTAT D'ALARMA
Darrere de les protestes: Ultres i negacionistes a València, Biris i 'ni-nis' a Sevilla, extrema esquerra a Burgos
La Policia Nacional revela els diferents perfils dels grups que protagonitzen els incidents nocturns a diverses ciutats
Només tenen en comú l'emprenyament contra polítics i tècnics. A Bilbao no va participar ningú de l'esquerra 'abertzale'
Els grups que han protestat durant l’última setmana en diferents punts són, segons fonts de la Policia Nacional, «transversals i heterogenis. Només tenen en comú que són gent emprenyada, no hi ha una organització comuna darrere, hi ha una espurna que s’encén i té ressò en diferents indrets, però les persones que protesten a Catalunya són diferents de les d’altres llocs. A Barcelona vam veure ultradretans; a El Gamonal, a Burgos, per exemple, el pes dels disturbis el va portar gent de grups d’extrema esquerra», remarquen.
Les primeres anàlisis policials sobre els disturbis que van tenir lloc a Barcelona, Burgos, València, Sevilla i Bilbao, entre altres capitals, apunten al fet que «el factor geogràfic i polític de cada zona» influeix en qui són els protagonistes de les protestes més violentes. «A Barcelona no hi va haver independentistes radicals, tampoc a Bilbao hi va haver ningú de l’esquerra ‘abertzale’», expliquen. En els disturbis a la capital biscaïna, igual que a la catalana, sí es va detectar la participació activa de grups d’ultradreta.
Ultres, Covid, prostitució
Set joves van ser detinguts en les protestes de divendres a la nit a València. El perfil dels manifestants a la capital valenciana és variat, segons les anàlisis policials. D’una banda, València és, amb Madrid, la zona on els negacionistes de la Covid i grups terraplanistes tenen més presència. S’hi afegeixen diferents grups d’hotelers emprenyats i alguns estudiants d’ideologia ultradretana, segons les primeres dades obtingudes per la policia.
La vinculació de grups ultres amb el món de l’hostaleria, fins i tot amb el dels locals de prostitució, és coneguda a València. José Luis Roberto, empresari que va arribar a ser representant de l’Associació Nacional de Locals de Cites, aquest any ha reprès el lideratge del grup ultra Espanya 2000.
Rèplica a El Gamonal
El contrari va passar a les protestes en El Gamonal, un barri de classe treballadora de Burgos, que van ser capitalitzades per «grups d’extrema esquerra, anarquistes, antisistema, alguns d’ells vinculats a Esquerra Castellana», segons fonts policials. Curiosament, aquests grups sí que senten simpatia pels CDRs catalans i grups independentistes bascos.
Les protestes de divendres a la nit, que van acabar amb dos detinguts, van ser una rèplica llunyana, segons fonts policials, del malestar ja mostrat per grups de veïns al barri burgalès durant el 2014, quan el govern municipal del PP va voler imposar la construcció d’un pàrquing i un bulevard al barri. De fet, la crema de contenidors, el llançament de pedres i fins i tot una emboscada que divendres a la nit van fer fugir diversos cotxes de policia municipal van tenir lloc al carrer Vitoria, el mateix on van tenir lloc els greus incidents del 2014.
Biris i cubates
Un altre to i altres participants van tenir les protestes a Sevilla. Entre els participants hi havia un perfil comú a la resta de capitals. Gent emprenyada, hotelers, alguns negacionistes del virus... Però a la capital andalusa, la Policia Nacional ha detectat alguns elements diferents. Fins i tot un factor lúdic. Alguns vídeos que estan analitzant mostren persones cremant contenidors amb una mà mentre aguanten un got, presumiblement de cubata, a l’altra. En aquesta línia, en els disturbis s’han identificat grups de joves ni-ni, que ni estudien ni treballen.«Protesten perquè no els deixen sortir i a més, surten i beuen», expliquen les fonts consultades per EL PERIÓDICO.
Notícies relacionadesA més, les primeres investigacions de la Policia Nacional han revelat que en les protestes haurien participat integrants o simpatitzants dels Biris, la penya radical d’ultres del Sevilla Futbol Club, tradicionalment vinculada amb ideologia d’extrema esquerra, tot i que, per exemple, van arribar a defensar en una pintada els membres de ‘La manada’ que van violar una jove a Pamplona.
Els analistes consultats per EL PERIÓDICO apunten que el moviment improvisat pot continuar tenint algun ressò, almenys durant les nits del pont, fins dilluns. «L’emprenyament existeix. Hi ha persones confinades, emprenyades. Gent de tot tipus. Creuen que en tot això hi ha un fracàs polític i també sanitari. I que ara els donen la culpa a ells. Els diuen que el ciutadà és el responsable del virus. Això ha format un moviment poc homogeni, per efecte contagi. No hi ha res organitzat al darrere», expliquen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat La Generalitat i Albiol desencallen l’arribada de la línia 1 a Badalona
- Gent Discalcúlia: així és la malaltia que pateix la presentadora Paula Vázquez
- Una acampada espera avui la comitiva judicial a la Casa Orsola
- Anabel Pantoja, investigada per presumptes lesions a la seva filla
- Accident d’avió Jon Maravilla, el patinador que es va salvar de l’accident d’avió de Washington perquè no van deixar embarcar el seu gos
- La fiscal de Madrid defensa la seva actuació amb els correus del nòvio d’Ayuso
- El tret per la culata del PP
- El Consell recorda que no hi ha actes de les reunions del Cecopi
- El Parlament demana la dimissió de Mazón i farà una llei per a les danes
- El Govern defensa el Hard Rock arran del final dels beneficis als casinos