Les set similituds de les nenes desaparegudes a Tenerife i el cas Bretón

La separació. Ruth Ortiz va decidir trencar amb el seu marit, José Bretón, després de conscienciar-se que era una dona maltractada, el mateix que els seus dos fills, Ruth i José, de sis i dos anys. La més gran va arribar a dir al pediatre, mesos abans de morir assassinada pel pare, «si el pare es mor, millor». A Tenerife, va ser Beatriz Zimmermann, la mare de l’Olivia (sis anys) i l’Anna (un), la que va decidir el mes d’agost passat, deixar la relació amb el seu marit, Tomás Gimeno. Cap de les dues va denunciar maltractaments. En els dos casos, encara no s’havia formalitzat el divorci ni dirimit la custòdia o el règim de visites als nens.

Els dos homes no accepten la ruptura. Bretón, exsoldat a Bòsnia, entrega una carta d’amor i un ram de flors a la seva parella i li regala un llibre, ‘El caballero de la armadura oxidada’, per mirar de recuperar-la. Ella no ho accepta. Li correspon emportar-se els nens el primer cap de setmana d’octubre, gairebé un mes després que la seva dona li anunciés les intencions de divorciar-se. A Tenerife, Tomás Gimeno no accepta la separació de la seva dona. Abans de Nadal arriba a amenaçar-la. Ella ho explica llavors a la Guàrdia Civil, però decideix no denunciar el cas. En principi, les amenaces no es van repetir fins al dia del segrest dels nens.

José Bretón i Tomás Gimeno no tornen els fills quan els correspon. Tots dos havien estat hores abans amb les criatures a casa dels avis paterns. A Còrdova, Bretón assegura després haver-los perdut al parc Cruz Conde. A Tenerife, la dona de Gimeno li truca a les nou del vespre després d’anar a casa seva a buscar les filles i no trobar-les allà. L’home li diu que estan sopant fora i que els hi portarà més tard, cap a les 10 del vespre. Però la investigació de la Guàrdia Civil no ha trobat fins al moment cap establiment on les nenes fossin amb el seu pare a aquelles hores.

Una investigació tecnològica. No hi ha rastre dels nens en cap dels dos casos. La policia, en el cas de Bretón, i la Guàrdia Civil, en el de Gimeno, reconstrueixen l’itinerari dels dos pares segrestadors. Càmeres de seguretat, d’autopistes, recorregut dels telèfons mòbils... En el cas de Bretón, les imatges desmuntarien la seva història, l’home havia arribat sol al parc, sense els fills. En el cas de Gimeno, les primeres proves són inquietants. Les càmeres de seguretat del port Marina de Tenerife i un testimoni afirmen que va arribar sol amb el cotxe, un Audi A3 blanc, cap a dos quarts de deu del vespre. Va treure del maleter dues bosses grans, «dos farcells d’estil militar», segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, i una maleta. Les mateixes fonts van explicar a aquest diari que segons les primeres estimacions realitzades sobre les imatges en aquestes bosses hi podrien cabre els cossos de dues nenes petites.

L’última trucada. Amb els dos fills ja a la finca familiar de Las Quemadillas, José Bretón va trucar a la seva dona, Ruth. Ella no va agafar el telèfon. Deu anys després, els investigadors creuen que la seva intenció pot ser que fos retransmetre en directe el que anava a fer amb els fills (cremar-los a la foguera). A Tenerife, Tomás Gimeno va parlar amb la seva dona per última vegada poc després de dos quarts de dues de la matinada, ja pujat a la seva barca ‘Esquilón’. Abans havia recarregat el mòbil i ja li havia anunciat: «De les nenes me n’encarrego jo». En l’última conversa, de matinada i a la barca, la dona ja no sent en cap moment la veu de les dues filles.

Sense rastres de sang. Al cotxe de Tomás Gimeno, la Guàrdia Civil no hi ha trobat restes de sang. Tampoc a casa seva. A la barca, que va aparèixer a la deriva, sense àncora i en un punt amb uns 400 metres de profunditat, els investigadors van pensar que havien trobat sang de les dues nenes, una cosa que després va ser desmentida. A Còrdova, la Policia no va trobar ni una resta de sang dels dos nens, Ruth i José Bretón, ni tan sols a la finca de Las Quemadillas, on van ser assassinats. En aquest cas, els investigadors sí que van trobar desenes de petits ossos dins d’una gran foguera, però l’antropòloga de la Policia va dictaminar que es tractava d’ossos d’animals. El forense Francisco Etxeberría i les proves de l’ADN van desmentir aquesta tesi i van demostrar que es tractava dels petits Ruth i José. Les fonts consultades per EL PERIÓDICO van explicar que en determinats tipus de crims (estrangulacions o, com en el cas de Bretón, l’anomenada ‘mort dolça’, ocasionada per donar tranquil·litzants als nens) no es generen restes de sang.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

Sense rastre de còmplices. La policia va buscar durant setmanes algun amic o conegut de Bretón que pogués haver-lo ajudat a segrestar i amagar els fills. No se’n va trobar cap. En el cas de l’Olivia i Anna Gimeno Zimmermann, la Guàrdia Civil està comprovant també el cercle pròxim de Tomás Gimeno, sense haver trobat fins ara res sospitós. Els moviments de diners detectats fins ara als seus comptes (transferències dels uns als altres) no són «d’interès criminal», segons les fonts consultades.

Els dos segrestos per part dels pares tenen una diferència substancial. Bretón es va quedar a Còrdova per explicar la seva mentida, que els nens s’havien perdut. Van descobrir la seva passió per la novel·la de Stephen King, ‘El resplandor’, protagonitzada al cine per Jack Nicholson, en què un pare acaba matant la seva família. Els policies van batejar el cas com operació Resplendor. Durant les setmanes de recerca, Bretón va ser capaç de compartir 200 hores amb els investigadors, especialment amb un policia ombra que no se’n separava, i sorprendre’ls amb les seves anècdotes i fins i tot mirar de convidar-los a vi blanc mentre registraven la finca on havia cremat els fills. Tomás Gimeno no hi és, els investigadors no tenen la possibilitat de fer-li preguntes.