Matemàtiques contra el crim: canvi de model policial després de la pandèmia

L’estiu anterior a la pandèmia no va ser bo. En realitat, va ser el pitjor. Els robatoris violents van augmentar d’un 30% i van consolidar una tendència alarmant iniciada el 2016, amb un increment acumulat de gairebé el 60%. La capital catalana a més va ser l’escenari d’un repunt dels homicidis de què tampoc constaven precedents, amb més d’una desena de víctimes mortals amuntegades abans que arribés la tardor. Aquesta era una ciutat que rebia més turistes que cap altra –uns 30 milions a l’any– i que visitaven hordes de carteristes internacionals salivant pel tiberi. Aquest sostre delinqüencial és el que els Mossos han pres de referència. Per si de cas.

Un any a boxs

Els intendents Cata i Granja expliquen a aquest diari que el que va passar l’estiu previ al coronavirus és que els lladres es van creure impunes. O que els ciutadans van pensar que ho eren. Les ordres judicials de presó preventiva confirmaven que tots dos tenien motius per fer-ho: només un de cada deu carteristes violents ingressava a la presó abans del judici. El juny del 2020 va arrencar el Pla Tremall contra la multireincidència, «una forma de treballar que persegueix que les persones que fan del delicte la seva forma de vida deixin de ser desconeguts i que, en conseqüència, augmenti la xifra de mesures de presó preventiva», segons ho va definir Carles Anfruns, excomissari de la capital catalana. La nova comissària de la ciutat, Marta Fernández, la primera dona que ocupa aquest càrrec i amb un passat en la investigació criminal, té intenció de seguir el camí iniciat amb Anfruns. En el Tremall hi ha la llavor de la nova manera de treballar dels agents dels Mossos basada en els mapes de calor delinqüencials. Durant l’any passat, el Tremall, amb la pandèmia pel mig, va provocar que els robatoris violents caiguessin un 60% i que els furts ho fessin un 30%. També va aconseguir que es doblés la presó preventiva. Destinar investigadors a recollir informació sobre cadascun dels perfils dels reincidents va permetre crear fitxes de cada delinqüent habitual i millorar els atestats de cada delicte. Els fiscals i els jutges ara saben qui és l’arrestat que tenen davant: si ataca cada nit o si fa mal les seves víctimes per treure’ls la cartera.

Els mapes de calor

Aquest sistema de treball basat en la millora de la informació que va inaugurar el Tremall i que va servir per augmentar les penes de reclusió, també està en el centre del canvi d’un model policial: més «intel·ligència» i menys «patrullatge dinàmic», afirmen Cata i Granja. «El ciutadà no vol veure cotxes patrulla passant pel carrer», explica la intendenta, «vol veure policies anant a peu». Per respondre a aquesta demanda, i davant la impossibilitat de posar un agent a cada cantonada, s’utilitzen els mapes de calor per decidir on situar les seves peces.

Cadascuna de les deu comissaries de la ciutat tenen mapes setmanals dels principals delictes que pateix la ciutat: robatoris amb violència i intimidació, furts, robatoris amb força en vehicles, robatoris amb força en establiments comercials i robatoris amb força en domicilis. Això significa que, gràcies a l’explotació de l’historial dels delictes que hi ha a Barcelona i al treball de camp dels agents que identifiquen i detenen sobre el terreny, cada responsable de districte coneix quins delictes abunden a cada zona, a quina franja horària es produeixen i quins delinqüents habituals acostumen a perpetrar-los. Amb aquesta informació, i en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, els caps escampen unitats dels dos cossos policials. «D’uniforme», insisteix Cata, perquè «tranquil·litzen el ciutadà» i perquè serveixen per «dissuadir el delinqüent». És un canvi de model que mira d’anticipar una onada delinqüencial com la que va arrossegar la ciutat el 2019.

Rècord de fugitius de la justícia arrestats

Les restriccions sanitàries no només han donat als cossos de seguretat un baló d’oxigen per reformular-se sinó també una oportunitat única per netejar les seves bases de dades d’ordres de detenció pendents. Des que es va activar el primer estat d’alarma, el 14 de març del 2020, i fins aquest 9 de maig del 2021, els Mossos han localitzat 614 persones sobre qui pesava una ordre de detenció policial i 2.930 persones sobre qui hi havia una ordre de detenció judicial. Al tractar-se, majoritàriament, de ciutadans poc donats a respectar la llei tampoc han complert amb prohibicions com les del toc de queda i han quedat més exposats que mai al control policial. També ha crescut la proporció de delinqüents arrestats in fraganti o minuts després d’haver comès un mateix tipus de delicte, ja que amb el carrer més buit els ha resultat més difícil amagar-se. Les dues dades, els arrestats escapats de la justícia i el percentatge de capturats in fraganti, segons l’intendent Granja, estan molt per sobre de la d’altres anys.

La receptació, assignatura pendent

L’aspiració policial dels responsables dels Mossos d’Esquadra de Barcelona és que el nou model policial –basat en els mapes de calor– permeti alliberar investigadors de la demarcació per arreglar la pota que sempre ha quedat coixa en la lluita contra la multireincidència: la receptació. És a dir, perseguir els que compren els telèfons mòbils, carteres o rellotges que roben els lladres. El fenomen dels habituals està vinculat sovint amb persones amb addiccions greus que no saben parar i troben en els assalts una manera de procurar-se dosis gràcies als diners que els donen els receptadors, que paguen pel que han robat, o directament els traficants, que accepten el que porten a canvi de la cocaïna o l’heroïna que necessiten.

No és senzill actuar contra la receptació perquè, aclareix l’intendent Granja, està molt poc penada i les persones que cometen aquesta pràctica il·legal ho continuen fent després d’haver sigut sorpresos perquè surt a compte. Recollit a l’article 298, el Codi Penal detalla que comet receptació qui «adquireixi» objectes robats i que s’enfronta a una pena de presó «de sis mesos a dos anys». No obstant, és fonamental per controlar la delinqüència. Si la pressió policial al carrer es combina amb la desaparició de les persones que compren el que sostreuen, l’al·licient per continuar atacant els ciutadans s’esvaeix.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

L’altre gran objectiu que assenyalen Cata i Granja dels Mossos per a la Barcelona posterior a la pandèmia és continuar reduint la xifra de les anomenades «ocupacions delinqüencials» i que no tenen res a veure amb la crisi dels desnonaments o les famílies que ocupen un domicili buit per tenir un sostre. Per «ocupació delinqüencial», els policies entenen usurpacions de vivenda que persones multireincidents porten a terme per tal de poder continuar portant a terme la seva activitat, com el bloc del Poble-sec que va atemorir durant mesos tot el veïnat. A l’estiu del 2020, la xifra d’aquest tipus d’ocupacions tan conflictives va superar la setantena. Actualment, en queden vint menys. Cata afirma que aquesta tornarà a ser una prioritat del patrullatge i que els voltants d’aquests nius que els carteristes utilitzen per refugiar-se entre cop i cop, estaran ben vigilats

Més facilitats per denunciar

«El ciutadà no s’ha d’adaptar al policia, és el policia qui s’ha d’adaptar al ciutadà», aclareix Granja, abans de remarcar que si un mosso posa pegues per recollir una denúncia i emplaça el ciutadà a anar a una altra seu, «actua malament». El ciutadà pot anar a qualsevol comissaria dels Mossos a denunciar qualsevol delicte. I el futur passa per aconseguir que també pugui anar a qualsevol comissaria de la Guàrdia Urbana. A la nova seu conjunta del carrer d’Aragó, els agents de la Urbana ja recullen denúncies de qualsevol delicte i està previst –aquesta és també la voluntat del seu intendent major, Pedro Velázquez– que rebin formació perquè aquesta sigui una realitat a la resta de seus.