La Guàrdia Civil elabora el «perfil criminal» del pare que va segrestar les seves filles a Tenerife

Aquests set membres, quatre dones i tres homes, del Servei d’Anàlisi del Comportament Delictiu (SACD) de la Guàrdia Civil, són psicòlegs i criminòlegs. I el seu treball és el més semblant als especialistes de la sèrie nord-americana o als perfiladors de l’FBI que va fer famosos Jodie Foster a ‘El silenci dels anyells’. La unitat es va fundar fa 26 anys i des d’aleshores ha mirat de ficar-se en la ment de més de mil assassins, violadors i segrestadors repartits per tot el país. Han participat en casos com Diana Quer i el nen Gabriel Cruz. Analitzen els casos passats per mirar d’explicar els presents o predir-ne d’altres en el futur.

Mil casos

Tenen accés a les bases de dades de delictes violents comesos a tot Espanya. A més dels mil casos analitzats, en els últims temps s’han entrevistat a les presons amb desenes d’homes condemnats per violència de gènere. Això els serveix de punt de partida per al cas de les nenes segrestades pel seu pare a Tenerife. L’autòpsia psicològica a Tomás Gimeno inclou obtenir totes les seves dades de comportament o «informació psicosocial». És a dir, esbrinar com es relacionava amb altres persones («si és possible, des que anava a l’escola bressol»), gràcies als testimonis d’antigues parelles, el seu entorn laboral i d’amics, també la seva família. «Es dona prioritat als canvis de conducta més recents, però en casos amb segrest i desaparició es mira tot», explica un expert.

En el cas de Tomás Gimeno, tenen el detonant que la seva dona, Beatriz, decidís separar-se d’ell l’estiu passat. I que l’home descobrís que ella tenia una nova parella, un ciutadà belga bastant més gran que ell, una cosa que pel que sembla el molestava molt. Analitzen també els llocs on el pare es trobava més còmode (en aquest cas, és un apassionat de la velocitat, el motor a dos i quatre rodes i el mar). I, sobretot, com era realment quan estava a soles amb les seves filles.

Perfil criminal

Aquests especialistes en el comportament criminal elaboraran un informe en què establiran les hipòtesis més probables per explicar la desaparició de les nenes en mans del seu pare. «Nosaltres no fem ciència amb un 100 per cent de possibilitats, això no és la prova de l’ADN», li agrada dir a un. Però després d’estudiar els costums, reaccions a la frustració, comportaments íntims i altres dades, sí que dibuixaran un perfil criminal de Tomás Gimeno i apuntaran la seva opinió sobre si es tracta d’una fuga voluntària o un assassinat amb suïcidi posterior.

Notícies relacionades

El càrtel de Sinaloa a Catalunya: segrest, assassinat, drogues i criptomonedes

Dos morts, un ferit crític i un de greu en un accident a la T-314 a Cambrils

En una entrevista amb EL PERIÓDICO que va tenir lloc a finals del 2019, explicaven que tots som susceptibles de matar i que ens matin, però que hi ha dos trets que distingeixen els assassins: «El nivell de tolerància a la frustració i la conducta postcrim, és a dir, les decisions que prenen una vegada comès el delicte, com triar entre entregar-se a la policia o tapar el que s’ha fet». Llavors ja alertaven que els assassins espanyols estaven adaptant els crims al que veien als mitjans: «Estem veient que les televisions, les sèries i les xarxes socials influeixen en els assassins. El que veuen allà produeix reaccions i canvis en ells i en la seva manera d’actuar, influeix en la seva conducta. Ja hi ha estudis seriosos que ho avalen».

En el cas de les nenes de Tenerife, la seva tasca és fins i tot més complicada. L’autor del delicte està desaparegut i no poden estudiar-lo en directe, escoltant les converses gràcies que tenia el telèfon punxat (com van fer en el cas del ‘Chicle’, assassí de Diana Quer) o entrevistant-se personalment amb ella i estudiant-ne els gestos i reaccions (Ana Julia Quezada, assassina del nen Gabriel a Almeria). En la desaparició de l’Anna i l’Olivia tampoc hi ha escena del crim coneguda. Sí que tenen els missatges de comiat que el seu pare va enviar als seus amics i les últimes converses que va mantenir amb la seva dona, ja a alta mar, abans de desaparèixer.