Investigació interna
Les nenes de Tenerife: La Guàrdia Civil revisa el cas per si va cometre algun error
Ha obert una «informació reservada» per veure si els qui van atendre la mare de l’Ana i l’Olivia la nit de la seva desaparició van actuar correctament
Quan la mare va arribar a la caserna, les seves filles ja estaven mortes. Es tracta de determinar si es podria haver detingut el pare abans que desaparegués
La Comandància de la Guàrdia Civil de Tenerife ha obert una «informació reservada» per esbrinar si els agents que van tractar amb Beatriz Zimmerman, la mare de les nenes segrestades i assassinades pel seu exmarit, Tomás Gimeno, van cometre algun error quan la dona va acudir la nit del 27 d’abril a la caserna de Radazul (Tenerife), segons ha sabut EL PERIÓDICO.
Fonts de la Benemèrita van confirmar l’obertura d’aquesta investigació interna, que van vincular amb «la revisió dels protocols d’actuació en aquests casos» i per veure si es pot millorar l’actuació i resposta policial.
La nit en què Gimeno li va comunicar que se n’aniria per sempre amb les seves filles i que ella no tornaria a veure-les, Beatriz Zimmerman va acudir a la caserna de la Guàrdia Civil més pròxima a casa seva. Cap a les 22.30 hores va parlar amb dos agents.
Mans lliures
Alhora, la dona va aconseguir també parlar per telèfon amb el seu exmarit, que va insistir que no tornaria a veure les nenes. La dona fins i tot va posar el dispositiu en mans lliures i un dels guàrdies va parlar amb el pare per comminar-lo a tornar, entregar l’Olivia i l’Ana, i advertir-lo que estava cometent un delicte.
A aquella hora, segons les investigacions, les nenes ja estaven mortes. El seu pare les va matar a casa entre les vuit i les nou del vespre, i n’havia llançat els cossos al mar en dues grans bosses. És a dir, res hauria pogut salvar la vida de les dues petites, això no és el que s’investiga en aquesta informació reservada.
Intercepten el pare
Poc més tard que la mare se n’anés de la caserna, a les 23.15 h, agents del Servei Marítim de la Guàrdia Civil van parar Tomás Gimeno, que tornava al port Marina Tenerife a bord de la seva llanxa. Van examinar la seva embarcació i el van advertir que estava incomplint el toc de queda. L’home va dir haver-se despistat i va assegurar que dormiria a la llanxa.
La investigació interna de la Guàrdia Civil mira de determinar si els agents que van estar amb Beatriz Zimmerman haurien d’haver avisat el seu superior i fins i tot traslladar l’avís que un home havia segrestat les seves filles. Si s’hagués fet així, apunten algunes fonts, possiblement Gimeno hauria sigut detingut abans de tornar al mar i desaparèixer. Tot apunta que es va suïcidar després amb un cinturó de plom que utilitzava per bussejar.
Altres persones pròximes a la investigació, no obstant, asseguren que tot i que la mare hagués formulat denúncia aquella nit, no hauria donat temps a avisar la patrullera del Servei Marítim abans que parés Gimeno quan tornava a port.
Fonts de la Guàrdia Civil expliquen que el problema en aquest cas va ser que l’assumpte va entrar a la caserna com un cas d’un pare que no torna les filles a la mare. «Però no hi havia conveni regulador per a les nenes, ni règim de visites, tampoc una hora d’entrega fixada... Legalment es tractava d’un pare que no torna els seus fills, havia passat amb prou feines mitja hora i parlava amb la seva exdona pel mòbil»...
Segons la legislació era un assumpte que corresponia investigar a un jutjat civil. La mare, a més, va preferir no quedar-se aquella nit a la caserna esperant per posar la denúncia, cosa que va fer al matí següent. Ningú pensava en un final així. I no hi havia cap denúncia anterior per maltractaments contra Gimeno, de manera que no van saltar les alarmes corresponents ni el cas va passar al sistema de protecció d’urgència.
Una altra víctima
Per aquests motius, el cas no es va tractar inicialment com una investigació per violència de gènere ni violència vicària, sinó com una presumpta falta perquè el pare no tornava les seves filles a l’hora pactada verbalment amb la mare. Per això el cas no es va comunicar al jutjat aquella nit ni tampoc es va establir una recerca urgent de Tomás Gimeno per ràdio. «Els protocols no contemplen aquesta resposta, si hi ha alguna fallada no és dels guàrdies civils, és dels protocols», remarquen fonts consultades per EL PERIÓDICO.
A més, apunten, Radazul té una caserna petita, amb poc personal i els agents estaven ocupats aquella nit. Una altra dona havia sigut víctima d’una agressió sexual i ells havien detingut l’autor, que estava a les dependències policials quan Beatriz Zimmerman va arribar a la porta.
Casos complexos
Notícies relacionadesLa informació reservada sobre la resposta policial en aquest cas segueix oberta, perquè «fins ara la prioritat ha sigut la investigació sobre els dos crims i mirar de trobar els cossos», remarquen les fonts consultades per aquest diari. Com a part d’aquesta, es pren declaració als dos agents i es repassa cada minut del que va passar aquella nit. Les mateixes fonts van afegir que aquest tipus de revisions sobre l’actuació dels guàrdies civils es fan sempre que es produeix un cas tan dur i tan complex.
La violència vicària, la comesa contra els fills per fer mal a la mare, queda moltes vegades fora del radar policial i legal. Fins a l’any 2013, i després de la commoció del cas de José Bretón, que va assassinar els seus dos fills a Còrdova el 2011 per venjar-se que la seva dona decidís separar-se d’ell, no existien dades fiables ni estadístiques d’aquests casos criminals. Des d’aleshores, 41 nens han sigut assassinats per aquest tipus de violència masclista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia